Publicitat
Publicitat

WASHINGTON DIRECTE

"A qui li importa la privacitat?"

El govern dels Estats Units guarda la llista de totes les trucades dels més de cent milions de clients de Verizon.

El govern dels EUA punxa directament els servidors de Microsoft, Yahoo, Google, Facebook, Paltalk, American Online, Skype, YouTube i Apple i n'extreu tot el que vol: correus electrònics, xats o vídeos.

El president dels Estats Units, i només ell, pot ordenar un atac informàtic contra un altre país i pot fer-ho de manera preventiva si considera que està davant una amenaça imminent.

Són tres filtracions de programes secrets com tres vies d'aigua, en 24 hores, a les pàgines de The Washington Post i The Guardian . Perquè després diguin que la premsa convencional està venuda al poder polític i econòmic.

Qui és o qui són aquests filtradors inquiets, que han inundat el país de secrets? El Post dóna unes pistes vagues sobre la seva font: un càrrec dels serveis d'intel·ligència, "horroritzat", que vol que el món sàpiga l'abast de l'espionatge d'estat massiu sobre els ciutadans.

Però mentre a Washington es desencadena la caça del filtrador amb tota la fúria legal, els sismògrafs polítics registren un terratrèmol de relativa intensitat.

No-drama Obama està còmode: ordena que li facin un parell de preguntes sobre els secrets revelats i dedica catorze minuts a contestar-les. Al seu estil, esclar: el Congrés ho sabia, el Congrés ho autoritza, si hi ha abusos, demanin responsabilitats als congressistes. Benvingut sigui el debat. I li diré per què: aquests programes són una eina útil contra el terrorisme. Aquesta "modesta invasió de la privacitat val la pena". Perquè, sap?, el govern no escolta el contingut de les teves trucades, i les dades d'internet les agafem de tot el món, però no dels americans. I si volguéssim escoltar les trucades, hauríem d'anar a un jutge, escolti.

I els ciutadans, com estan? Horroritzats, no. La veritat. La majoria ja ho sabien. Dijous en fan broma: "Tu tens Verizon?" "No, tinc AT&T, però segur que registren les meves trucades també". Divendres continua la conversa: "Tu tens Facebook? Sí, però si ja hi explico en públic tot el que faig, per què m'hauria d'amoïnar que ho sàpiga el govern?"

En una societat que ha perdut el sentit de protegir la seva intimitat i s'exhibeix sota el pretext de socialitzar-se, en una societat rodejada de càmeres que la graven a tot arreu, portadora de càmeres amb què ho grava tot, que el govern guardi una llista de les cerques a Google cau dins la categoria "I què?"

Una pregunta del més enllà

"¿I l'equilibri entre seguretat i llibertat?", pregunta Franklin des del més enllà "Estaríem bojos si no ho féssim", li contesta el senador Lindsey Graham. I el ciutadà que des de fa anys es despulla electrònicament a l'arc de seguretat de l'aeroport es mira Franklin amb els braços enlaire i li contesta que millor que s'ocupi del seu parallamps. "Aixequi els braços", repeteix el funcionari de la TSA al ciutadà que paga al policia amb els seus impostos. I el ciutadà, descalç i aguantant-se com pot els pantalons, aixeca els braços com si l'encanonessin i, agraït de saber que algú vigila que no es repeteixi un 11-S, pensa que, total, si algú el pot veure despullat en una pantalla, quina importància té que el govern sàpiga totes les trucades que fa. "Jo no tinc res a amagar", es repeteix per tranquil·litzar-se. Podrà provar la seva innocència.

Només allà, al fons, dos grups antagònics es troben donant-li la raó a Franklin: els llibertaris i els liberals, sempre segons l'accepció nord-americana dels termes.

Tres filtracions informatives com una via d'aigua i el país pensa que "no hi ha res de nou". I George Bush, que s'està fent un tip de riure al seu ranxo de Texas, pensa que aquest Obama és una aficionat.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT