Publicitat
Publicitat

De l'expulsió de Mursi a la repressió dels camps de protesta: el resum de la crisi a Egipte en 5 punts

El país africà ha sigut l'escenari de grans tensions des que l'exèrcit va deposar el president Mohammed Mursi el 3 de juliol

L'esperada transició que havia de seguir l'expulsió del dictador Hosni Mubàrak del poder a Egipte s'ha convertit en un procés llarg, complex i en ocasions violent, com demostren els desallotjaments forçosos de manifestants al Caire. L'exèrcit ha dispersat violentament els partidaris dels Germans Musulmans en una operació que hauria pogut causar desenes de morts, segons apunten diverses fonts. A continuació s'ofereix un resum de la situació en cinc punts bàsics.

Protestes pro Mursi dispersades

L'exèrcit egipci, un cos armat de gran potència i una influència política vital al país africà, ha desallotjat per la força els manifestants que s'havien reunit als camps de protesta de la plaça Nahda i de la mesquita Rabea al Adauiya, al Caire. Els protestants eren principalment partidaris dels Germans Musulmans i del deposat president Mohammed Mursi, rellevat del càrrec pels militars el 3 de juliol després de les mostres de descontentament popular.

Durant l'operació de desallotjament s'ha utilitzat gas lacrimogen i s'han sentit trets d'armes de foc. La majoria de mitjans apunten a una quinzena de víctimes mortals, tot i que els Germans Musulmans asseguren que fins a 200 persones haurien perdut la vida.

Mursi, el president deposat

El president Mohammed Mursi, líder dels Germans Musulmans, va ser escollit el 30 de juny del 2012 en les primeres eleccions presidencials d'Egipte. Al llarg del seu primer any de govern, però, les seves decisions d'inspiració islàmica el van enemistar progressivament amb grans sectors de la societat i sobretot amb l'exèrcit. L'1 de juliol del 2013, els militars van llançar un ultimàtum exigint a Mursi que complís les demandes del públic o deixés el càrrec.

Tot i les reclamacions del president, que assegurava ser el representant legítim del poble egipci, i el perill que la seva marxa deixés el país al límit del caos, Mursi va ser deposat per l'exèrcit el 3 de juliol. El va substituir temporalment el president del tribunal constitucional d'Egipte, Adly Mansour. Actualment, Mursi es troba arrestat en una ubicació desconeguda.

Germans Musulmans i exèrcit, una convivència difícil

Mohammed Mursi va ser escollit president d'Egipte en guanyar les eleccions del 2012 amb el Partit de la Llibertat i la Justícia (PLJ), el braç polític dels Germans Musulmans, una formació que al seu torn havia estat prohibida durant dècades sota el govern de Mubàrak. El PLJ va vèncer els comicis en imposar-se als islamistes ultraconservadors del partit Al-Nour, als nacionalistes liberals del Nou Wafd i a l'aliança del Bloc Egipci, que aglutinava diversos partits de tendència liberal i socialdemòcrata.

Tot i la victòria del PLJ a les eleccions, les reformes que el partit va dur a terme durant el seu any de govern, inspirades en alguns casos per la llei islàmica, es van mostrar impopulars entre els sectors més progressistes de la societat egípcia. L'exèrcit, gran baluard del laïcisme al país africà, va considerar que el full de ruta de Mursi no era l'adequat i el va deposar.

Protestes contra la tutela militar

Tot i que la intervenció de l'exèrcit contra Mubàrak va rebre un ampli suport per part de la població egípcia, la seva segona intromissió, en deposar Mursi, ha dividit la societat del país del Nil. Els partidaris dels Germans Musulmans s'han manifestat gairebé a diari en contra de la seva deposició. Els incidents entre manifestants i militars s'han multiplicat i han causat un nombre de víctimes que s'estima al voltant de les 160. El 8 de juliol, la mort de 51 persones en una protesta davant del quarter general de la guàrdia presidencial egípcia va fer que els Germans Musulmans cridessin a "l'alçament" contra aquells que intentaven "apropiar-se de la revolució amb els tancs".

Els contraris a Mursi, no obstant, també s'han manifestat diverses vegades a les principals ciutats egípcies. El general Abdul Fattah al-Sisi, l'oficial de més graduació de l'estat major egipci, va demanar a aquest sector de la societat que donés a l'exèrcit un mandat "per lluitar contra la possible violència i el terrorisme".

Un futur confús

El general Al-Sisi va assegurar que el president interí, Adly Mansour, s'encarregaria de guiar el país durant "un període de transició" fins a les noves eleccions. Al-Sisi va prometre "no excloure ningú" d'uns possibles nous comicis, tot i que no va especificar ni quan duraria aquesta nova transició ni quin paper hi jugaria l'exèrcit.

Mansour, per la seva part, ha proposat una reforma de la Constitució egípcia que de moment ha sigut rebutjada per la majoria de formacions polítiques. El suport de l'exèrcit és probablement l'únic que el manté al poder, però la influència de l'estament militar és tan important a tots els nivells que només això podria ser garantia suficient per mantenir una mínima estabilitat política fins a la celebració dels propers comicis.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT