Publicitat
Publicitat

Els israelians, estoics davant el caos

Els ciutadans, concentrats en l'inici de les classes, en el programa final del 'Gran Germà' i en les preparacions per a l'Any Nou Jueu

Els jubilats que analitzen la situació política els dilluns al matí davant d'un caputxino al centre comercial Hadar de Jerusalem han comentat tot tipus de guerres, revolucions i caos. A ells els atacs químics de Síria al nord i la repressió militar contra els islamistes egipcis al sud pràcticament els reconforten. Són una confirmació d'una idea generalitzada al seu país: que els seus veïns àrabs no estan preparats per a la democràcia. I, al mateix temps, els distreu del seu conflicte amb els palestins.

"Estarem tranquils durant molts anys, podem treure els diners del pressupost per a la seguretat i posar-los en el de l'educació", diu Edward Reuven, un antic conductor d'autobús de 73 anys que, com els altres participants en les càbales, ve d'una família que ha viscut a Jerusalem durant moltes generacions. "Puc dormir tranquil. Estan ocupats amb ells mateixos. Els seus exèrcits estan debilitats. El món es preocuparà per ells i ens deixarà tranquils a nosaltres". "En hebreu hi ha una dita -explica Reuven-. Hem sobreviscut als faraons, també sobreviurem a això".

A prop d'on els homes estan xerrant, les autoritats reparteixen màscares de gas: dimecres, enmig de l'expectació creixent davant un possible atac nord-americà a Síria i pendents de les amenaces de venjança contra Israel, tenien problemes per satisfer tota la demanda i la gent va començar a barallar-se en alguns punts. Però fins i tot molts dels que feien cua per agafar els kits semblaven més estoics que espantats. "Si passa alguna cosa ja tindrem com protegir-nos", diu Ariel Garcia Lozano, de 31 anys, mentre s'encongeix d'espatlles i es prepara per dinar amb la seva nòvia. Ja tenen un parell de màscares.

Últimament els líders israelians han convocat sessions d'emergència i han incrementat les mesures al front intern: han cridat reservistes i han deixat a punt els sistemes de defensa antiaèria. Malgrat tot, el primer ministre, Benjamin Netanyahu, va dir dimecres en un comunicat que "no hi ha cap raó per canviar les rutines diàries".

"El millor lloc per veure el caos"

Els ciutadans israelians seguien concentrats en l'inici de les classes dimarts al matí, en el programa final del Gran Germà dimarts a la nit i en les preparacions per a l'Any Nou Jueu de la setmana vinent. Atacs recents amb coets provinents del desert del Sinaí i del Líban semblaven soroll de fons després de tants anys sentint el mateix. Tot i que els israelians tenen "els millors seients per contemplar" el caos, tal com va descriure-ho l'humorista Lior Schleien en una entrevista, es nota que hi ha un cert alleujament en pensar que de moment els problemes són els d'altres persones.

Mentre la preocupació augmenta per l'aïllament internacional d'Israel després que Europa prohibís el fiançament de les institucions jueves que ocupen Cisjordània, alguns esperen que la brutalitat i la inestabilitat de la regió creïn una certa simpatia al món pel repte geopolític que travessa Israel. Al mateix temps, a d'altres els preocupa que els canvis a la regió facin anar encara més amb compte els israelians pel que fa a les concessions necessàries per fer la pau amb els palestins.

"És un altre cop baix a la visió de l'esquerra", es lamenta Eva Illouz, una sociòloga que presideix l'Acadèmia d'Arts i Disseny Bezalel a Jerusalem. "Endurirà encara més les tendències racistes de la societat israeliana", diu preocupada. "La majoria són mals historiadors. Tendeixen a atribuir la mateixa lògica a coses que no estan connectades necessàriament. Això és el que crec que passarà pel cap de molta gent. Estaran còmodes amb la retòrica de Netanyahu de tots ens volen fora, i necessitem ser molt forts ".

En converses amb dues dotzenes de persones aquesta setmana, molts han dit que aquest estiu han notat una sensibilitat de jo ja t'ho vaig dir entre els israelians, que havien estat molt més escèptics que els nord-americans i els europeus sobre la Primavera Àrab. Hi ha hagut moltes invocacions de l'infame declaració d'Ehud Barak que Israel és una "mansió a la jungla", una frase que va generar molta controvèrsia el 2006 però que ara està guanyant terreny entre els liberals amb més simpatia per la causa àrab.

"No m'agrada aquesta metàfora, és molt colonialista", diu Dorit Rabinyan, una coneguda i jove novel·lista. "Però aquest és l'estat mental dels israelians, sobretot de les últimes dues generacions".