NORD D’ÀFRICA
Misc 26/04/2014

El temut islamisme algerià, cada cop menys rellevant

Ni les formacions legals obtenen el suport de l’electorat

Ricard G. Samaranch
3 min

AlgerCom cada divendres, els seguidors del Front Islàmic de Salvació (FIS), l’il·legalitzat partit islamista que va guanyar les primeres eleccions lliures a Algèria el 1991, es troben a la mesquita Aprofal del barri de Kuba, situada als afores de la capital, Alger. Centenars de policies, bona part antidisturbis, rodegen el temple i impedeixen als fidels organitzar una manifestació de protesta per la reelecció del rais Abdelaziz Bouteflika per un quart mandat. Després d’alguns moments de tensió, les forces de seguretat arresten diversos militants islamistes, així com el seu líder històric, Ali Benhadj.

“Ni tan sols ens deixen organitzar manifestacions pacífiques, aquest règim és feixista”, es queixa l’Elies, un seguidor del FIS de mitjana edat vestit amb texans i una jaqueta de cuir. “Conec Benhadj des de fa molts anys i és l’únic líder polític decent que té Algèria”, afegeix mentre mira de reüll els policies. Tant l’Elies com el seu amic Abu Ossama, un barbut que s’ajusta a l’estereotip islamista, expliquen que van passar quatre anys a la presó, on van patir tortures, acusats de “finançar una organització terrorista”. Tots dos estan convençuts que si hi hagués eleccions lliures a Algèria i el FIS s’hi pogués presentar, tornarien a vèncer.

No obstant, els analistes polítics rebutgen la idea. “El FIS està molt debilitat per l’assetjament policial durant més de dues dècades, i perquè la població els atribueix part de la responsabilitat de la violència de la guerra civil”, sosté Louisa Dris-Aït, professora de ciències polítiques a la Universitat d’Alger. El FIS no va poder arribar a governar mai. Després de la seva aclaparadora victòria electoral a la primera ronda de les eleccions del 1991, l’exèrcit va fer un cop d’estat que va desencadenar una brutal guerra civil en què van morir més de 150.000 persones.

A part del FIS, hi ha tres partits islamistes legals a Algèria amb un cert suport social. El més influent és el Moviment Social per la Pau (MSP). Fundat el 1990 per l’islamista Mahfud Nahnah, està inspirat en la ideologia dels Germans Musulmans d’Egipte, però amb un discurs més moderat. “Nosaltres no només ens hem desmarcat de la violència, sinó que l’hem patit. Uns 400 quadres dels nostres van ser assassinats, probablement per grups jihadistes, durant la guerra civil”, assegura Faruq Edaheb, un dels dirigents.

Poc suport electoral

L’MSP va optar per boicotejar les eleccions presidencials de la setmana passada, si bé té un passat de col·laboració amb el règim algerià, dominat per una aliança entre l’exèrcit i el partit que va liderar la lluita per la independència. Veient l’èxit dels seus coreligionaris islamistes a les eleccions de Tunísia i Egipte, l’MSP va decidir trencar amb el règim per liderar una aliança islamista a les legislatives del 2012. L’experiment va sortir malament, ja que només van obtenir 48 diputats de 462. Tanmateix, els seus responsables estan convençuts que hi va haver un frau massiu.

En tot cas, és evident que l’islamisme algerià s’ha vist desplaçat de l’eix polític i no és capaç de marcar l’agenda política ni de mobilitzar milers de persones, com passa al Marroc. Curiosament, el primer país àrab a experimentar a les urnes una “marea verda” -el color de l’islam-és on l’islamisme polític té avui menys capacitat d’influir sobre la vida política. Ara bé, amb un president malalt i un règim amb signes d’esgotament, no se’n pot descartar el retorn.

Algèria, un mirall per a Egipte?

Sovint s’han destacat els paral·lelismes entre el cop d’estat a Algèria el 1991 i el d’Egipte l’estiu passat. En tots dos casos la deposició d’un govern islamista democràtic per part de l’exèrcit va portar una política d’eradicació de l’islamisme i el naixement d’una insurgència armada. Si l’experiència del FIS serveix de referent, els Germans Musulmans haurien d’estar preocupats pel futur polític. Ara bé, hi ha diferències: la insurgència algeriana va massacrar civils, i l’egípcia (de moment) no. A més, els Germans Musulmans estan més arrelats a la societat egípcia: des del 1928.

stats