Publicitat
Publicitat

"La intervenció és per rentar-se la cara"

Activistes sirians es mostren escèptics, però diuen que no tenen alternativa

Els sirians s'han començat a preparar per a l'anunciada intervenció estrangera. Han passat més de dos anys de guerra, en què el règim s'ha beneficiat de l'ajuda militar i financera de Moscou i Teheran, mentre que l'oposició es topava amb els debats a Turquia, Europa i els Estats Units sobre els problemes d'armar els rebels. La guerra ha adoptat un caràcter cada dia més sectari i s'ha convertit en un dels escenaris preferits per als jihadistes. La revolta popular que va esclatar amb l'escalfor de la Primavera Àrab ha quedat eclipsada per una guerra civil sagnant. La perspectiva que una intervenció estrangera de càstig per l'ús d'armes químiques pugui ser un punt d'inflexió genera esperança, segons el testimoni d'activistes contactats per Skype. Alhora pesa també l'escepticisme i la idea que l'ajuda -si és que no acaba resultant contraproduent- serà poca o arribarà massa tard.

Sami. Erbin (Damasc)

Comitès de Coordinació Local. 35 anys. Lingüista

"La gent espera que passi alguna cosa. Però sabem que l'objectiu de la intervenció no és humanitari. Es barregen l'esperança que la guerra s'acabi i la por que l'atac sigui molt limitat i que deixi mans lliures al règim per revenjar-se contra la gent uns dies més tard. Arriba massa tard, perquè Al-Assad hauria d'haver perdut tota la legitimitat internacional quan va començar la revolta, però en lloc d'això la majoria de països el van seguir reconeixent. És una vergonya que actuïn després de 100.000 morts: per això molta gent és escèptica amb les intencions dels Estats Units i els seus aliats. Només defensen els seus interessos. El règim ha de desaparèixer, i sé que aquesta intervenció no és per derrocar-lo ni tan sols per fer caure Al-Assad, però donaré suport a qualsevol cosa que l'afebleixi".

Susan. Damasc

Activista. 35 anys. Treballa en el sector de l'educació

"Hi ha gent que marxa de Damasc, d'altres que acaparen els pocs aliments que queden i molta gent que no sap què fer. Fa dos anys i mig que estem en guerra, convivint amb la mort. La gent no s'imagina què és posar els fills a dormir i no saber si es despertaran. A ningú li agrada una intervenció estrangera al seu país, però cal aturar les massacres. No volem un atac que afebleixi Al-Assad: volem un atac que acabi amb el règim, perquè si no ens continuarà matant, i cada cop serà pitjor".

Manhal. Hama

Activista. 25 anys. Estudiant

"Em fa por que ens convertim en un dany col·lateral. No em crec els motius dels Estats Units: si fins ara no els ha important la nostra sang, per què actuen ara? Occident ha demostrat sobradament que no li preocupa el poble de Síria: l'únic que els amoïna és que el caos que vivim aquí acabi afectant els seus interessos. Un dels riscos de la intervenció és que Al-Assad en surti reforçat, perquè continua tenint tota l'ajuda econòmica i militar de Moscou.