Publicitat
Publicitat

VIGILÀNCIA A LA XARXA

Un jove informàtic va filtrar que els EUA espien a internet

Edward Snowden, de 29 anys, és un extreballador de la CIA

Davant la càmera dels reporters del diari britànic The Guardian , amb serenitat i lucidesa, Edward Snowden, un informàtic nord-americà de 29 anys, va reconèixer, en un vídeo fet públic ahir, que és l'autor de la filtració del polèmic programa nord-americà de vigilància de dades privades a internet. A petició del mateix interessat -que va fugir dels EUA fa tres setmanes i s'ha refugiat a Hong Kong-, els periodistes del rotatiu van fer pública la seva identitat i la gravació en què deixa clar que no vol amagar-se perquè és "conscient" que no ha fet "res dolent".

L'informàtic Edward Snowden explica amb fredor que l'Agència Nacional de Seguretat dels EUA ha construït una infraestructura que "permet interceptar-ho tot" a internet i alerta que "la gran majoria de les comunicacions humanes són supervisades". "No vull viure en una societat que fa aquesta mena de coses, no vull viure en un món on tot el que faig s'enregistra", es lamenta Snowden per justificar la revelació.

"El que em mou és informar l'opinió pública del que han fet en nom seu i del que fan en contra seva", explica aquest extreballador de la CIA que feia quatre anys que prestava servei a l'Agència Nacional de Seguretat subcontractat per una empresa.

Accés sense límits a tot

Sense entrar en detalls tècnics i sense aclarir la implicació que tenien les grans empreses informàtiques en el mecanisme de captació de dades a internet, Snowden assegura que tenia accés a qualsevol informació: "Si volia veure els teus correus o el telèfon de la teva dona, només havia d'activar els interceptadors. Ho podia tenir tot: correus electrònics, contrasenyes, registres de trucades, targetes de crèdit".

Fa tres setmanes, aquest jove va copiar els últims documents que corroboren l'existència del sistema de vigilància a internet, a l'oficina de l'Agència de Seguretat Nacional de Hawaii on estava destinat. Un cop fet això, va dir als seus caps que no hi aniria durant dues setmanes per raons de salut, es va acomiadar de la seva dona per un temps i va volar cap a Hong Kong.

"Vaig triar aquesta ciutat perquè té un esperit de compromís amb la llibertat d'expressió i la dissidència política". I espera que sigui un dels pocs llocs del món on podrà lluitar contra les reclamacions judicials que creu que li cauran del govern dels Estats Units per revelació de secrets. Hi ha el precedent clar del soldat Bradley Manning, que va filtrar els cables del departament d'Estat a Wikileaks i està sent jutjat actualment.

Reconeix que no creu que li "passi res de bo des d'ara", i lamenta que no es veu "tornant a casa", que és el que realment voldria en aquests moments. La seva confessió mostra sense embuts la magnitud del control que el govern dels EUA exerceix sobre la informació privada que corre per la xarxa. Una supervisió implantada després dels atemptats de l'11-S que el president nord-americà va defensar divendres amb l'argument que ajuden a combatre el terrorisme.