El Brasil difon un vídeo dels seus indis més aïllats per demostrar que existeixen

RioLes autoritats del Brasil han tret aquest dijous a la llum un vídeo inèdit sobre els indis kawahivas, una tribu nòmada que ha vinculat la seva supervivència a l'aïllament de la civilització occidental. El vídeo de dos minuts, filmat el 2011 i divulgat ara per l'estatal Fundació Nacional de l'Indi (Funai), mostra un grup d'homes, dones i nens caminant despullats per la selva, portant arcs i llargues fletxes.

El coordinador general del despatx d'Indis Aïllats i Recent Contactats de la Funai, Carlos Travassos, ha explicat a Efe que s'ha decidit a divulgar el vídeo com a "prova" de l'existència de la tribu, que ha estat qüestionada per latifundistes que volen queda-se amb les seves terres remotes del nord de l'estat de Mato Grosso. "Els kawahivas viuen en terres de l'Estat. Però hi ha propietaris que tenen hisendes dins la reserva, que han posat demandes judicials dient que les dades de la Funai són una fal·làcia, inconsistents", ha explicat Travassos.

La Funai té constància des de 1999 de l'existència dels kawahivas, que ha estat documentada amb fotografies dels seus estris, de les seves empremtes i del rastre dels seus desplaçaments, en una tasca "que s'assembla a l'estudi d'un lloc arqueològic". L'òrgan estatal va aconseguir a finals de juliol passat que un tribunal autoritzés la delimitació d'un territori de 411.848 hectàrees, on ja no es pot accedir sense permís governamental. El problema és que, abans que es pugui crear oficialment la reserva, cal solucionar un litigi legal amb els propietaris de les hisendes.

Les dades recollides per la Funai permeten saber que els kawahivas són caçadors i recol·lectors de fruites i que es desplacen constantment, en part per la pressió dels miners il·legals, els agricultors, els fusters i els propietaris il·legals. Són justament aquests últims els que constitueixen una "major amenaça" a la seva supervivència. Això fa dels kawahivas uns homes amb tendència a fugir, sempre evitant el contacte no només amb amb blancs sinó també amb altres tribus de la regió, amb les que sí que comparteixen la mateixa família lingüística, el tupí.

"La població (índia) probablement va tenir un contacte dolent amb la nostra societat, raó per la qual evita qualsevol tipus de contacte, fins i tot amb els equips de la Funai, que no són agressius ni deixen escombraries a la selva", ha comentat Travassos. El responsable de la Funai va relatar que el 2006, contra el que indiquen els protocols de l'organisme estatal, es va intentar contactar amb els indis per alertar-los de la incursió d'una banda armada de "grileiros", com es coneixen als que s'apropien de terres per mitjans il·legals i després falsifiquen les escriptures.

"Era molt violent, hi va haver assassinats. La Funai temia que si no eren contactats, la seva possibilitat de sobreviure seria molt petita", explica Travassos. També en aquell cas, però, els kawahivas van fugir abans que l'òrgan estatal pogués alertar-los del perill.

Sagnia durant la dictadura

L'acció exploratòria de l'home blanc, que va colonitzar aquesta regió en els anys 70 i 80 amb el suport dels governs dictatorials de l'època, van suposar una sagnia per als kawahivas. "Les dades mostren que era un grup molt més populós que l'actual. Creiem que va començar a decréixer fa 40 o 30 anys per l'explotació del territori i amb més força en els últims 20 anys per l'espoliació dels recursos naturals. Hi ha relats de massacres i atacs violents", comenta Travassos.

Els estudis de la Funai han permès conèixer aspectes curiosos d'aquesta tribu, que no practica l'agricultura i roman uns pocs anys en la conca d'un riu per després mudar-se a una altra vall. Segons Travassos, el poble Kawashiva es caracteritza per tenir "estima" als ocells. Capturen les cries en arbres altíssims, a les copes de les quals s'enfilen amb l'ajuda de vares de fusta, i després els tanquen en gàbies de palla, on els cuiden els nens, que s'emporten les aus durant el seu incessant pelegrinatge per la selva.