ELECCIONS AL CANADÀ
Misc 09/04/2014

Els independentistes del Quebec pateixen un revés històric a les urnes

La majoria absoluta del liberal Philippe Couillard posa fi a 19 mesos de govern del Partit Quebequès

M. Amengual / M. Duran
3 min
EL ROSTRE DE LA DERROTA  Pauline Marois en anunciar la seva dimissió al final de la nit electoral.

Mont-realLes eleccions anticipades s’han saldat amb un revés històric per a la líder del Partit Quebequès (PQ), Pauline Marois, que ahir va abandonar el càrrec de primera ministra del Quebec i va dimitir com a cap de files del partit només 19 mesos després de guanyar els comicis del 2012. El gran triomfador és Philippe Couillard, del Partit Liberal, elegit amb el 41,5% de vots nou primer ministre, amb majoria absoluta de 70 dels 125 diputats de l’Assemblea Nacional.

“S’ha acabat la divisó, ha arribat la reconciliació”, va proclamar Philippe Couillard des de la seva circumscripció, Roberval, on va seguir la nit electoral. El nou cap de l’executiu assegura que governarà amb “serenitat, humilitat i confiança” per ser el primer ministre “de tots els quebequesos”. Neurocirurgià i professor universitari, fa una dècada que Couillard es dedica a la política i només un any que és líder del partit. Ministre de Sanitat i Serveis Socials entre el 2003 i el 2008, reprendrà l’herència de Jean Charest.

Encara que els últims sondejos situaven els liberals uns 10 punts per sobre del PQ, ningú no s’esperava aquesta victòria. Ni l’intent d’aglutinar el vot francòfon amb la Carta de la Laïcitat ni les evasives sobre un tercer referèndum no han donat a Pauline Marois i el PQ els vots que esperava quan va decidir convocar eleccions anticipades per obtenir la majoria parlamentària.

La militància del PQ va assistir a la desfeta des de l’Hotel Le Westin: el partit perdia 24 dels 54 diputats. La fins ara primera ministra, Pauline Marois, va comparèixer tard a l’escenari, sabent que no havia estat reelegida a la seva pròpia circumscripció, Charlevoix-Côté-de-Beaupré, i després que el fitxatge estrella del partit, el magnat de la comunicació Pierre Karl Péladeau, ja li hagués donat les “gràcies per la feina feta”.

Inquietud per la llengua

“La derrota del nostre partit m’entristeix, però estic molt orgullosa del govern que hem format”, va proclamar Marois, que es va confessar “inquieta pel futur de la llengua francesa al Quebec”, l’únic territori del continent on el francès es manté viu des de fa 400 anys.

La Coalició Avenir Quebec (CAQ), liderada per François Legault, amb uns sondejos molt optimistes i un vot anticipat amb uns resultats més baixos dels esperats, va guanyar tres diputats fins a situar-se en 22. També va sumar un diputat Quebec Solidari, que, a més dels reelegits Françoise David i Amir Khadir, també comptarà amb la militant feminista Manon Massé.

Per circumscripcions, els liberals s’han fet forts per tot el centre i el nord del Quebec i es consoliden a l’oest. A la regió metropolitana, els liberals foragiten el PQ de la ciutat de Laval i mantenen els seus bastions a l’oest de Mont-real, on es concentra bona part de la població anglòfona del Quebec. Els pequistes reculen per tot arreu, també en feus tradicionals com la regió de Lac Saint-Jean. Només mantenen amb força les Laurentides i les regions marítimes de l’est. La CAQ pateix ara una fuga de vots cap als liberals a la capital nacional, però ho compensa amb un fort creixement a la segona corona metropolitana i a tota la riba sud del riu Sant Llorenç. En últim lloc, Quebec Solidari es consolida al cor de Mont-real, on obté el seu tercer districte.

Alta participació

Malgrat que una baixa participació també hauria afavorit els liberals, ha estat amb un 71% (74,6% el 2012) que s’ha produït el canvi de color que els sondejos predeien des que el PQ va fitxar Pierre Karl Péladeau, escollit diputat per Saint-Jêrome. La intenció de Péladeau de “fer del Quebec un país” havia donat ales al discurs de la por dels liberals, i havia obligat la primera ministra a negar la possibilitat de cap referèndum “fins que els quebequesos no estiguin preparats”. Ni la Carta de la Laïcitat dels independentistes ni els casos de corrupció que esquitxen el PLQ han frenat l’ensorrament del partit de Pauline Marois.

Un magnat de la premsa és la nova estrella del PQ

Pierre Karl Péladeau, de 52 anys, magnat d’un imperi mediàtic que inclou premsa i televisió, podria assumir el lideratge del Partit Quebequès (PQ) després de la desfeta. Federalista reconvertit fa poc a independentista convençut, gran estrella de l’última campanya, ell sí que va aconseguir un escó a les eleccions de dilluns per la seva circumscripció, la de Saint-Jérôme, una població al nord de Mont-real. “Encara és massa aviat per dir res”, assegura Péladeau quan se li pregunta sobre el seu futur paper al partit independentista, que haurà de renéixer de les cendres.

stats