Publicitat
Publicitat

DESIGUALTATS AL MÓN

Les imperfectes eleccions africanes

La comunitat internacional insisteix a organitzar comicis que sovint agreugen els conflictes

Muntanyes de paperetes xopes per la pluja; dos presidents investits en un mateix dia; transports col·lectius que surten de la selva carregant urnes entre els passatgers. Després d'anys presenciant eleccions a l'Àfrica un es pregunta qui i per què alimenta posades en escena que resulten o inútils o perilloses. Dues noves funcions electorals entretenen aquests dies l'estiu europeu. Davant la comèdia de Mali i uns comicis exprés que han deixat milers de persones sense poder votar, el públic internacional ovaciona. En canvi, per Zimbàbue hi ha xiulets i desaprovació en veure que el vell Robert Mugabe estirarà cinc anys més els 33 que ja porta al poder.

Vots sí, i les veus?

Els casos de Mali i Zimbàbue són radicalment diferents però tenen dos factors en comú que es repeteixen en altres països del continent: els resultats no tenen per què representar la voluntat del poble i sovint acaben sent un potenciador de conflictes ja existents més que una solució. Si no beneficien la població, doncs, per què s'hi insisteix? "Si les elits d'un país no estan compromeses amb la democràcia, és poc savi pressionar perquè hi hagi eleccions", explica Olmo von Meijenfeldt, analista polític de Sud-àfrica. "Les eleccions són només un petit aspecte de la cultura democràtica", continua, i recorda una obvietat que sembla diluir-se en creuar el Sàhara cap al sud.

Obsessió cega i hipocresia

Hi ha una "obsessió cega" de la comunitat internacional per les eleccions, segons Von Meijenfeldt. "Pel fet de ser curts de mires, per innocents o per pura hipocresia", s'insisteix en els processos de vot, malgrat saber que aniran acompanyats de deficiències, frau i que comporten un alt risc de fer esclatar les fractures internes. Deficiències que escandalitzarien si fossin detectades en uns comicis europeus es donen per bones a Mali, la Costa d'Ivori i el Congo. "L'arrogància internacional" i la seva visió a vegades "retardada" ha permès molts errors. Però no és només per ingenuïtat. Si el risc és alt i la connexió entre eleccions i democràcia és remota, per què pressiona la comunitat internacional? "Per legitimar els seus socis a la regió", entén Von Meijenfeldt.

Malentesos oportuns

La pressió internacional juga habitualment un paper cabdal en les eleccions a l'Àfrica. Es venen com una necessitat, com una sortida o com el primer pas per a l'estabilització. I en alguns casos s'imposen. Però "només poden ser útils després d'un procés de transició, d'un exercici de diàleg en què la població tingui un rol actiu i en què s'ha arribat a un compromís". Malgrat saber-ho, les organitzacions internacionals juguen la carta del malentès. "Malentesos que són molt oportuns per a l'agenda política d'algunes grans potències", segons Von Meijenfeldt.

Elegit, legitimat

A la Costa d'Ivori, malgrat la implicació de la missió de pau de l'ONU, els resultats van fer esclatar la guerra, i van exposar velles tensions no resoltes. Tancs al carrer, bombardejos, abusos, milers de morts. Però al final, en surt un president que la comunitat internacional etiqueta "legítim". Un 54% emergit d'uns comicis rodejats de fusells en justifica el qualificatiu. A la Xina no interessa parlar de drets humans ni de llibertats, però a Mali sí. "El doble joc de les grans potències és obvi, però davant la forta pressió i amenaces de sancions, molts països africans no tenen alternativa".

Observadors que no hi veuen

Els observadors s'han convertit en àrbitres que aproven o desaproven els processos electorals a l'Àfrica negra. A Mali, però, per exemple, el grup de la UE no va ser autoritzat a desplegar-se al nord, que és la veritable clau del conflicte. Les raons de seguretat impedeixen sovint als europeus desplaçar-se fins a les zones més sensibles (electoralment també), però això no evita que emetin judicis i conclusions. Mig a cegues presenten un veredicte sobre el que no han arribat a observar.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT