Qui ha engegat la guerra química a Síria?

Islamòleg i ArabistaHi ha consens en el fet que Síria no vol enfrontar-se amb els Estats Units i que Washington tampoc vol lluitar en un conflicte que pot empitjorar fàcilment. Com -es pregunten els analistes- s'ha pogut creuar la línia vermella traçada per Obama sobre l'ús d'armament químic? Perquè el règim de Baixar al-Assad, guanyant terreny en el front i desviada l'atenció per la crisi d'Egipte, tenia fins ara el vent de cara. El govern totalitari baasista, tot i que ha esdevingut una despietada dinastia, no ha pogut ficar el coll a la corda tan estúpidament. Les confrontacions i el caos interns de l'últim satèl·lit àrab de Rússia serien la resposta. Cal parar atenció en aquesta realitat, poc coneguda.

Sovint la impenetrabilitat del règim dels Al-Assad es confon amb l'aparença d'unitat i obediència cega, en contrast amb la diversitat que caracteritza els insurrectes. No endebades un grup ètnic de dos milions i mig de persones -amb doctrina i disciplina esotèrica pròpia- mana sobre vint milions. La fermesa de la seva repressió està confirmada per Amnistia Internacional (AI) des de fa dècades.

Amb el temps, a Síria la família governant i els clans de la seva comunitat alauita han convertit el país en un botí gestionat feudalment. Internament, supremacia i dissidència s'expressen amb assassinats i atemptats amb bomba. L'exèrcit i els serveis secrets estan dividits d'una manera semblant. Ja abans de la guerra, fins a quatre cossos armats s'enfrontaven amb foc real. Tot rutinàriament atribuït a Israel. La present sagnia ha encès l'instint atàvic d'emulació, però també dissensions i, potser, el desafiament al líder.

Al-Assad no ha estat mai l'home fort que va ser el seu pare o el seu difunt i idolatrat germà, a qui va haver de rellevar. Era oculista a Londres l'any 2000 quan se'l va cridar per ser cap de família i governar sobre tot Síria. Un germà més petit volia el lloc, Maher. Sempre ha volgut ser el més dur. Se'l fa responsable d'imposar a Baixar el sobtat rebuig a la primavera siriana i l'espiral de violència. Avui és el segon home del règim. El primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, ha dit en públic d'ell que és "inhumà". És seva la Guàrdia Republicana, la temuda 4a Divisió al control de Damasc i el Golan: més de sis brigades per al seu ús personal i familiar!

Perímetre de comandament

Que els últims atacs amb gas hagin succeït dins del seu perímetre de comandament i després de moure tropes fa pensar. Les converses interceptades denoten expressions de consternació, cosa que redueix el marge de la premeditació. Els arsenals químics hi són. Quant gas separa la victòria de la derrota? De què depèn que molesti a Occident? Tirar verí amb contenció és impossible.

Sigui per acció, per omissió o per pura incompetència, Maher al-Assad o algun senyor de la guerra que sembla que va per lliure ha fet una barbàrie susceptible d'alterar el decurs dels esdeveniments. Sembla que el comandament i potser també la guerra s'han escapat de les mans de Baixar.