El gran dilema de les empreses d'internet

San FranciscoQuan els funcionaris del govern nord-americà van aterrar a Silicon Valley per demanar als gegants d'internet que compartissin tot el que feien els seus usuaris a la xarxa -en el marc d'un programa de vigilància secreta-, les empreses es van arronsar. Però al final moltes van cooperar encara que fos només una mica.

Twitter es va negar a posar-ho fàcil. Però altres empreses van ser més dòcils, segons persones coneixedores de les negociacions. Van obrir converses amb funcionaris de seguretat nacional sobre el desenvolupament de tècniques eficients per compartir de manera segura les dades dels usuaris estrangers en resposta a l'administració. I en alguns casos van canviar els seus sistemes informàtics per permetre-ho.

Les negociacions aclareixen com les empreses d'internet, cada vegada més al centre de les nostres vides, interactuen amb les agències d'espionatge que rastregen aquesta vasta petjada digital -correus electrònics, vídeos, xats en línia, fotos i consultes de cerca- a la recerca d'informació d'intel·ligència. I il·lustren com el govern i les empreses de tecnologia treballen colze a colze, i la magnitud de les seves operacions fora dels focus.

Nou empreses en el punt de mira

Les empreses que van negociar amb el govern van ser Google, propietària també de YouTube; Microsoft, propietària de Hotmail i Skype; Yahoo; Facebook; AOL; Apple i Paltalk, d'acord amb les persones coneixedores de les converses. Les empreses van ser requerides legalment a compartir les dades d'acord amb la Foreign Intelligence Surveillance Act (FISA).

En almenys dos casos, Google i Facebook, un dels plans discutits va ser construir portals segurs separats. A través d'aquests espais virtuals, el govern demanaria les dades i les obtindria un cop les companyies les dipositessin. Mentre que el lliurament de dades en resposta a una sol·licitud d'acord amb la FISA és legal, posar més fàcil al govern l'obtenció d'informació no ho és, i justament per això Twitter es va negar a fer-ho.

Les nou empreses han assegurat que no tenien coneixement del programa del govern que obria els servidors a l'administració, i han traçat una línia clara entre donar al govern un accés complet als seus servidors per recopilar les dades dels usuaris i donar al govern algunes dades específiques en resposta a ordres concretes de la justícia. I totes han afirmat categòricament que no van proporcionar al govern un accés indiscriminat als seus servidors.

Les empreses han dit, però, que sí que han complert amb les ordres judicials que els arribaven, també les emmarcades en la FISA. Les negociacions i els canvis en els sistemes tècnics per a l'intercanvi de dades amb el govern encaixen en aquesta categoria. I, en alguns casos, les dades es transmeten al govern electrònicament, utilitzant servidors de l'empresa.

"El govern dels EUA no té accés directe o una porta del darrere a la informació emmagatzemada en els nostres servidors", es defensa el president executiu de Google, Larry Page, al blog de la companyia. "Nosaltres proporcionem les dades d'usuari als governs únicament d'acord amb la llei". I les declaracions de Microsoft, Yahoo, Facebook, Apple, AOL i Paltalk fan la mateixa distinció.

Les investigacions sota el paraigua de la FISA -que impliquen estrangers- poden anar des del seguiment de persones específiques a un escombrat ampli a la recerca de paraules sensibles a internet, segons alguns advocats que coneixen les operacions. L'any passat es van tramitar 1.856 sol·licituds acollides a FISA, amb un augment del 6% respecte a l'any anterior.