La gent del Penyal ho té clar: sobirania britànica

Malgrat que Madrid menystingui les institucions i els habitants del Penyal, els gibraltarencs s'han expressat democràticament en dues ocasions per determinar quin futur polític volen per a Gibraltar. La primera ocasió va ser l'any 1967, quan Londres els va preguntar si volien que el Penyal passés a tenir sobirania espanyola, bo i garantint-los la nacionalitat britànica. Només un 0,36 per cent dels vots (concretament 44) van acceptar-ho. En canvi, el 99,64 per cent van votar-hi en contra.

La segona consulta, organitzada l'any 2002, va ser una decisió unilateral del govern local de Gibraltar i no va comptar amb el suport de Londres. Tot i així, una vegada més el resultat deixava claríssima la voluntat dels habitants de Gibraltar. A la pregunta de si s'acceptava la doble sobirania compartida pel Regne Unit i Espanya, el 98,48 per cent dels votants van dir que no hi estaven d'acord, mentre que el sí només va recollir un 1,03 per cent de les paperetes. Ana Palacio, que llavors era ministra d'Exteriors del govern del PP de José María Aznar, va rebutjar el referèndum amb l'argument que s'havia organitzat de manera il·legal.