La generació desencisada del Brasil
Els fills dels votants tradicionals de Lula conformen el perfil sociològic dels joves que es manifesten
Sao PauloEl Partit dels Treballadors (PT) ha perdut el control del carrer. Les places públiques on Luiz Inácio Lula da Silva reunia milers de treballadors des de la seva etapa de sindicalista ara giren l'esquena als seus hereus polítics. La consigna de la direcció del partit governamental, així com del PSOL -una de les seves escissions-, de tenyir de vermell les protestes multitudinàries, que van començar ja fa deu dies al Brasil, ha acabat en un intent fallit. La postura de la majoria de mantenir la desvinculació de qualsevol sigla es va imposar, després de les picabaralles entre manifestants i militants petistes (del PT) a São Paulo. Les concentracions segueixen tenyides només de verd i groc.
El moviment de protesta ha escenificat una fractura generacional a l'esquerra brasilera. Els fills dels votants que van portar Lula al poder ara fa 11 anys i que conformen la nova classe mitjana-baixa urbana han trencat amb la tradició familiar. "El meu pare és mecànic i la meva mare professora d'escola pública. Tots dos van votar Lula i Dilma, jo, en canvi, vaig anul·lar el vot en les últimes eleccions, perquè el PT no em representa, ni defensa els interessos del país", explica el Diego, un dissenyador gràfic de 22 anys que guanya 540 euros mensuals.
"El PT té bones propostes, però després no fa el que promet", afegeix l'Ana Carolina, la seva parella, de 23 anys, estudiant de psicologia. Ella també va anul·lar el vot en els últims comicis. Els seus pares, que van donar suport a Lula i ara a Rousseff, són els que inverteixen el 50% de la renda familiar per pagar-li la mensualitat de 281 euros de la facultat. "Estic buscant feina, però no és fàcil. Les meves amigues, que estudien altres carreres, també topen amb moltes dificultats", indica.
El carrer marca l'agenda
El distanciament generacional es repeteix. "El meu pare té un taller mecànic i és petista . Jo no els voto; a les presidencials vaig donar suport a Marina Silva [Partit Verd], però com que no va arribar a la segona volta, després vaig anul·lar el vot. Crec que el PT ja ha deixat de ser d'esquerres, ara és el carrer qui marca l'agenda", assegura la Rafaela, una arquitecte de 24 anys amb una renda mensual de 1.460 euros. El seu xicot, el Maykol, és mecànic i fill d'una professora d'escola pública votant del PT. "Per mi tots els polítics brasilers són uns corruptes, independentment del partit que siguin", assegura.
Al Brasil el vot és obligatori. En cas de no comparèixer a les urnes cal justificar-ho per no perdre una sèrie de drets, entre els quals hi ha poder presentar-se a les oposicions a un càrrec públic. Malgrat tot, en les últimes eleccions municipals a São Paulo hi va haver un 19,99% d'abstenció, cinc punts superior als comicis del 2000. Els vots nuls i blancs van sumar un 11% (799.902 electors), dels quals un 75% pertanyien a joves. És aquest sector, en la seva gran majoria ideològicament d'esquerres, el que conforma el gruix de les manifestacions.
El partit de Lula, que tradicionalment havia abraçat els principis de la justícia social, ara no respon a les expectatives d'una nova generació que exigeix canvis estructurals. "Vaig votar Dilma, i ara me'n penedeixo. Han gastat els diners de tots a construir estadis per al Mundial en lloc d'invertir en educació, transport i sanitat", diu el Johny, de 22 anys, activista LGBT.
La falta de representativitat política és generalitzada a l'avinguda Paulista, a São Paulo. Les crítiques a Lula, Rousseff i l'alcalde Fernando Haddad són generalitzades. Votar altres formacions polítiques és una opció que està descartada. "No crec en el PT ni en cap partit ni polític, aquesta revolució està feta pels joves, el poble és qui té realment el poder, i no pararem fins que canviem el país i netegem el Congrés", diu la Tamires, de 18 anys, que treballa de comercial mentre es prepara per a la selectivitat.
