La frustració de la nova classe mitjana encén el Brasil

São PauloCentenars de milers de joves brasilers han envaït les principals capitals del país per demanar millores en els serveis públics i per protestar contra el que consideren el malbaratament en la construcció dels estadis on s'està disputant la Copa Confederacions. Les manifestacions van acabar dilluns amb greus incidents a Rio de Janeiro i Porto Alegre, amb càrregues policials, detinguts i ferits. I ahir se n'havien convocat més.

El que havia començat la setmana passada en un seguit de manifestacions contra l'augment del preu del transport públic -l'alcalde de São Paulo va dir ahir que era impossible abaixar la tarifa- va derivar en les protestes més massives que ha viscut el país des de la fi de la dictadura militar, el 1992.

Els fills de la nova classe mitjana-baixa brasilera, sorgida durant el govern de Lula da Silva, protagonitzen unes concentracions espontànies, que han sorprès la classe política per la seva intensitat. La presidenta Dilma Rousseff va comprometre's ahir a fer reformes. "S'ha d'escoltar la veu del carrer", va dir.

Una revolta urbana per la mala situació dels serveis

Segons Aldo Fornazieri, director acadèmic de la Fundació Escola de Sociologia Política de São Paulo, el rerefons de les mobilitzacions és "la demanda d'una sèrie de millores en els serveis públics que afecten fonamentalment les poblacions urbanes, com és el transport públic". L'acadèmic indica que els joves de classe mitjana-baixa que estudien i treballen se senten "angoixats" pel "segrest" que suposa perdre de 3 a 4 hores al dia en metros i autobusos massificats. "Aquests joves se senten frustrats perquè veuen que els avenços socials són insuficients per tenir un estàndard de vida adequat per a una societat justa".

Distanciament amb els partits tradicionals

La classe política brasilera ha caigut en el descrèdit de la ciutadania, pels casos de corrupció que han esquitxat pràcticament tot l'arc parlamentari. "La societat brasilera és injusta i hi ha unes diferències socials brutals; hi ha milions de persones que formen la classe mitjana-baixa, que viu a la perifèria de les grans ciutats i que no se sent representada institucionalment, ni per partits polítics, ni per entitats estudiantils, ni per sindicats", recorda Fornazieri. El canal adequat que han trobat aquests sectors per fer aflorar "el descontentament latent" ha estat, precisament, les manifestacions, la qual cosa, segons el catedràtic, "ha causat perplexitat als governs i als partits, que han estat incapaços de percebre aquesta situació".

Una repressió policial que recorda la dictadura

Les imatges de dijous a la matinada en què la policia militar de São Paulo disparava bales de goma i ruixava amb gas vianants i periodistes van causar molta indignació. Els principals diaris van criticar durament l'acció policial i el governador va haver de donar explicacions públiques. "Amb la seva actitud, les protestes van guanyar el suport i la simpatia de tota la ciutadania -explica l'analista-. Els més joves van sortir al carrer amb més força per transmetre un missatge de pau, mentre que els més vells es van esfereir recordant escenes que havien vist durant la dictadura militar".

Indignació afegida pel Mundial de Futbol

Que les protestes s'hagin produït durant la Copa Confederacions és "una casualitat", segons Fornazieri. Fins ara, no s'ha articulat un moviment anti-Mundial, encara que la construcció d'estadis amb fons públics ha indignat la població. "La festa ha estat pagada per tothom, però la ciutadania no hi ha sigut convidada, ja que és un esdeveniment elititzat".