CRISI ECONÒMICA
Misc 24/06/2017

Sense diners a Grècia per mantenir els morts a la tomba

Els difunts són exhumats al cap de tres anys i traslladats a un magatzem o a fosses comunes

Helena Vázquez
4 min
Sense diners a Grècia per mantenir  els morts a la tomba

AtenesAl cementiri tots som iguals, diuen. A Grècia, en canvi, la pobresa persegueix les persones fins i tot després de l’últim sospir, un fenomen que la crisi ha accentuat.

Centenars i centenars de taüts descansen en silenci sobre el terra del cementiri del barri atenenc de Zografou. Les majestuoses tombes de l’entrada -gairebé petits mausoleus- donen la benvinguda al visitant que, si s’endinsa al cementiri a poc a poc, observa que rarament hi ha tombes amb dates de defunció anteriors a l’any 2014.

La Irina Anastasaki, una jove treballadora d’aquest recinte on reposen centenars de difunts, explica que, a causa de la congestió que pateixen els cementiris a Grècia, el dret a ocupar aquest espai expira, per llei, al cap de tres anys. “Per tal de mantenir la tomba, exigim el pagament d’uns 150 euros al mes”, conclou. Quan les famílies no volen o no poden fer front a aquesta despesa “perden automàticament l’espai i les restes dels seus familiars són exhumades”. Alguns d’aquests cossos van a parar a un magatzem. D’altres, a fosses comunes.

Els que tenen més recursos econòmics i poden mantenir l’alt cost del lloguer, o les famílies que al seu dia van fer una despesa d’entre 7.000 i 23.000 euros per disposar d’una tomba familiar -segons les tarifes del cementiri de Zografou-, poden evitar la traumàtica exhumació. Però amb la difícil situació econòmica que viu el país, cada vegada són més els que opten per desenterrar els seus familiars.

Els parents a vegades presencien la retirada del cadàver de la sepultura. “No vull entrar en detalls truculents -escrivia Elias Maglinis el 2015 en una columna del diari grec Kathemirini -, però soc un dels centenars de milers de grecs que ha sigut testimoni d’un desenterrament”. Una experiència que compara a la d’un robatori i que considera que constitueix una greu falta de respecte al difunt.

Aquest ciutadà critica les reticències de l’Església ortodoxa a permetre la construcció de crematoris atès que, a ulls d’aquesta institució religiosa, és un ritual vinculat “a cultes pagans”. La impossibilitat de cremar els cossos a Grècia perquè, de fet, no existeixen ni les infraestructures necessàries per fer-ho, obliga molts grecs a desenterrar els seus morts al cap de tres anys. Sobretot els que disposen de pocs recursos.

“El pobre, com sempre, és el que està patint més”, comenta l’Spiros, que és propietari d’una floristeria on, durant hores, no hi entra ningú. Aquest botiguer ha vist com la venda d’adornaments florals que acompanyen el comiat dels difunts s’ha reduït fins a un 70% des de l’inici del daltabaix econòmic que sacseja Grècia, i no li sembla estrany: “Si la gent no té diners ni per menjar, com vols que comprin flors?”, pregunta irònicament. “Abans s’estalviava per tenir una cerimònia com Déu mana. És molt important per a nosaltres, però ara això ja no es pot fer”.

Al final del cementiri s’amaga l’anomenat “arxiu d’ossos”. En aquest impersonal magatzem s’aixequen immenses prestatgeries on s’acumulen, en capses, les restes dels cossos exhumats. El Giorgos, que es lleva cada dia per vigilar-lo, assegura que, malgrat que no hi ha espai ni per col·locar flors, el lloc s’ha convertit en un espai de culte.

Dipositar les últimes despulles d’una persona estimada a casa és un delicte penat per llei i guardar-les en aquest tipus de locals suposa una despesa que molts tampoc no poden assumir. L’alternativa per als pobres que no poden pagar el lloguer de la tomba i els oblidats que ningú ha reclamat és la fossa comú: un autèntic abocador d’ossos. La demanda per llançar a un forat les restes òssies del mort s’ha disparat durant els últims anys de crisi, segons expliquen les funcionàries d’aquest cementiri.

“La fossa fa aproximadament 20 metres quadrats de llargada i 5 d’alçada -assenyala en Giorgos-. Però ja no hi caben totes les restes, per això més amunt n’estan construint una altra”. El grec, de mitjana edat, assenyala amb el dit la fossa que té al davant, a uns metres del dipòsit que custodia. En un intent de lluitar contra l’oblit, tot de rostres emmarcats en or i plata s’amunteguen un sobre l’altre damunt de dues tapes metàl·liques mal tancades.

Un país enfonsat en

la crisi, la pobresa i la falta de feina

Des de l’inici de la crisi, l’economia grega s’ha contret un 25%, i el país encara no ha vist cap indici inequívoc de recuperació econòmica. L’estabilitat econòmica després de la finalització del programa de rescat el 2018 segueix qüestionant-se, especialment sense l’alleugeriment del seu deute, que arriba al 179% del PIB. A canvi de severes retallades i reformes associades a l’últim desemborsament d’un dels trams del tercer rescat, els creditors van prometre a Grècia que després de la finalització del programa parlarien de la reestructuració del seu deute. Però després de set anys consecutius amb una agenda marcada per l’austeritat, més d’un de cada tres grecs es troba en una situació de risc de pobresa i exclusió social. Grècia és també el país amb més atur de la Unió Europea, amb un 23%.

stats