Misc 14/04/2014

El debat contaminat entre estat centralitzat i federació

Ucraïna i Rússia topen pel poder que han de tenir les regions

A.l.
3 min
Un clergue ajudat per dos activistes pro-russos ahir en una barricada al costat de la comissaria de policia de Slaviansk.

KíevLa revolta separatista a l’est d’Ucraïna ha obligat el govern de Kíev a reflexionar sobre la descentralització del país per donar més poder a les regions i conciliar així els interessos divergents de l’est, més industrialitzat i majoritàriament russofon, i l’oest, més abocat als serveis i de parla ucraïnesa.

El primer ministre, Arseni Iatseniuk, ha acceptat el repte: “Hem començat un procés de reformes constitucionals per delegar poders a les regions perquè tothom pugui sentir-se un ciutadà valuós, amb un impacte real en la política de Kíev i de la seva regió”. El govern està disposat a cedir en àmbits com ara la fiscalitat, l’educació i la cultura. Però no vol sentir a parlar de federalització, que és el model defensat pel Kremlin i les regions russòfones.

El ministre d’Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, ha dit obertament que Ucraïna necessita “una nova Constitució que garanteixi un model federal [...] i els drets dels que viuen a Ucraïna”. I fins i tot ha advertit que si Kíev opta per mantenir un model d’“estat unitari” podria perdre les regions orientals. Una amenaça que evoca els esdeveniments a Crimea i que es veu reforçada pel desplegament de 40.000 soldats russos a la frontera.

Gràfic Ucraïna

Sembla poc probable que aquesta presència militar acabi amb una invasió de l’est d’Ucraïna. Moscou sap que el preu a pagar seria molt alt. A escala internacional, es veuria abocada a l’aïllament; i en l’àmbit intern, la seva població difícilment acceptaria la pèrdua de vides humanes en una guerra contra un poble que consideren germans eslaus. Roman Petrov, professor a la Universitat Mogila Academy de Kíev, hi afegeix el factor econòmic: “Moscou encara no ha absorbit l’annexió de Crimea i això vol dir que ara no seria capaç d’absorbir altres territoris. El risc de secessió no és real”.

La federalització representa per a Moscou una manera subtil de mantenir la seva influència a la política ucraïnesa. Per això Kíev veu el Kremlin darrere les revoltes independentistes, ja que partint d’una posició maximalista, es podria arribar a altres concessions. Petrov explica que “el model federal permetria reforçar el poder de les elits locals, que també podrien influir en les decisions que es prenen a Kíev”. Només la regió de Donestk, amb les seves indústries vinculades a l’acer i al carbó, aporta el 25% del PIB ucraïnès. També aquí hi ha alguns dels oligarques més poderosos del país, com ara Rinat Akhmetov, que Forbes situa al número 47 del rànquing dels més rics del món.

Un altre objectiu de Moscou és aconseguir que Ucraïna es mantingui neutral, al marge d’organitzacions internacionals com ara l’OTAN i la UE. Un estat federal amb una cambra regional a Kíev seria el lloc ideal per bloquejar aquesta mena de decisions. I és que Moscou sap que pot comptar amb la seva influència sobre les elits regionals de l’est d’Ucraïna, amb les quals manté importants vincles comercials.

Federació igual a debilitat

Però a Kíev la federalització és sinònim d’una Ucraïna dèbil i difícil de governar, un regne de taifes on les regions podrien bloquejar l’adopció o l’execució de determinades lleis. Petro Poroixenko, l’home que segons els sondejos serà el pròxim president del país, va deixar clara la seva posició fa uns dies: “No acceptem un escenari de federalització. Lluitarem contra qualsevol moviment separatista. Lluitarem per una Ucraïna unida, forta, potent i econòmicament sostenible”.

Però la realitat és que Ucraïna és un país molt divers. I l’arribada al poder del nou govern ha posat en alerta les regions de l’est, on la població va donar l’esquena a la revolta de Maidan. Desconfien de les noves autoritats. Diuen que treballen en contra dels seus interessos i enarboren una de les primeres decisions que van adoptar: la supressió de la llei de llengües. La reacció de la comunitat russòfona va ser tan negativa que el govern va fer marxa enrere: “Ningú derogarà aquesta llei”, ha promès el primer ministre Iatseniuk. El text atorga la cooficialitat al rus en aquelles regions on més del 10% de la població el parli.

Les autoritats no poden ignorar la diversitat del país: “S’imposa una negociació amb les regions”, diu l’analista Roman Petrov. “I és urgent, si no volem que sigui massa tard”. Però el repte resideix ara a establir uns mecanismes sòlids que permetrien la descentralitzció sense caure en la ingovernabilitat.

stats