Els cubans viuen dividits la fi de la política de 'peus secs/peus mullats'

L’havana"La política de peus secs/peus mullats no estava bé, però era l’única via d’escapament que teníem els cubans per poder marxar", explica la Rosaura, i assenyala que des de fa quatre dies la seva família intenta contactar amb la seva cosina, que estava a la frontera mexicana per creuar cap als Estats Units sense papers i beneficiar-se d’aquesta política, que fins aquesta setmana els permetia obtenir la residència nord-americana un any més tard. L’expressió peus secs/peus mullats s’explica perquè abans l’emigració cubana cap als EUA es feia a través de l’estret de Florida en les embarcacions dels coneguts com a balseros. Les autoritats americanes tenien l’obligació d’impedir l’arribada de cubans si els detectaven al mar ( peus mullats ), però si els cubans tocaven terra americana (peus secs ), s’acollien a aquests beneficis.

D’una banda, la gent respira alleujada per l’eliminació d’una política que incentivava l’emigració il·legal de cubans cap als Estats Units en un trajecte molt perillós, exposant-se a xarxes de tràfic de persones, a extorsions dels coyotes -que els guiaven a través de les fronteres centreamericanes- i fins i tot que altres sensepapers de la regió els matessin per robar-los els documents cubans que els donaven aquest privilegi.

Però molts cubans han rebut la notícia com una autèntica galleda d’aigua freda, especialment els que estaven a mig camí de la frontera. “Obama ens ha fotut, a tots els cubans. Jo no penso tornar enrere”, assegura a l’agència AFP en Yadiel, de 33 anys, que és a Panamà i va sortir de Cuba el 6 de desembre passat. No és l’únic: el trajecte pot durar mesos i moltes vegades suposa creuar fins a vuit països de la regió.

Vàlvula d’escapament

“Molta gent ven la casa per tenir diners per al viatge”, confirma la Rosaura. Creu que l’eliminació de la normativa desmoralitzarà la gent de l’illa que planejava marxar algun dia. També hi veu un problema econòmic per a Cuba i la fi d’una vàlvula d’escapament en “l’olla a pressió” en què viuen molts cubans.

La Casa Blanca també ha tancat el programa Parole [llibertat condicional] per a metges cubans que des del 2006 incentivava la deserció de professionals sanitaris en missions fora de l’illa en facilitar l’asil a ambaixades i consolats nord-americans d’arreu del món. Aquest programa va ser qualificat de “fuga de cervells” per Fidel Castro i ha sigut eliminat perquè “contradiu els esforços per combatre malalties” arreu del món, segons el comunicat de la Casa Blanca. A partir d’ara els cubans que demanin asil polític hauran de demostrar a les autoritats americanes que els suposa un “perill real” tornar a l’illa.

"Un pas important"

Per al govern cubà la mesura suposa un “pas important en les relacions bilaterals” amb els Estats Units. L’executiu destaca que es tractava d’una reclamació històrica de l’Havana i celebra que la mesura iguali els cubans a altres immigrants centreamericans per evitar que es vegin sotmesos als perills del viatge, però van reclamar la derogació de la llei d’ajustament cubà del 1966, que encara permet demanar visat i residència als cubans que entrin de manera legal al país. Aquesta llei només pot ser derogada pel Congrés.

Retorns i deportacions

Els dos governs, el ministre d’Interior cubà i el responsable de l’ambaixada nord-americana, han signat una declaració conjunta a l’Havana en què es comprometen a reunir-se per fer més canvis en les relacions migratòries, garantir la sortida d’un mínim de 20.000 cubans a l’any cap als Estats Units i retornar i acceptar els ciutadans dels respectius països detectats en situació irregular.

Preguntats per si l’arribada de Donald Trump a la presidència podia tenir algun efecte en la mesura, una responsable de les relacions amb Washington va afirmar que Cuba restava a l’espera de les decisions que prengui el govern americà en el futur.