Publicitat
Publicitat

CRISI HUMANITÀRIA

Els civils sirians, atrapats entre Al-Qaida i el règim d'Al-Assad

L'islamisme radical, més ben armat, obté el control de les zones rebels

"Fa un any i mig que vaig fugir d'Alep perquè el meu document d'identitat diu que sóc nascut a Mabatli. És com portar una diana impresa al damunt", explica a l'ARA Abu Hadji, originari de l'única vila alauita de la regió d'Afrin, al nord de la província d'Alep. En una guerra que s'ha radicalitzat de manera extrema i que ha assolit un caràcter profundament sectari, ser originari d'una població alauita (la minoria dels Al-Assad) pot fer saltar les alarmes en un punt de control islamista. En canvi, ser-ho d'Idlib, àrea sunnita i un dels bressols de la revolta siriana, pot ser motiu de detenció a les zones controlades pel règim. Aquest fet és només un exemple de la fina línia que avui separa la vida de la mort a Síria.

"L'octubre passat, combatents de l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL) van segrestar el meu fill a Alep i el van torturar. Per alliberar-lo demanaven 135.000 lliures sirianes. Vaig haver de reunir els diners amb l'ajuda de familiars i veïns", recorda Abu Hadji, durant un descans al camp on treballa recol·lectant olives. Les vivències personals es multipliquen a Afrin, una regió que s'ha convertit en una Síria en miniatura perquè els últims mesos hi han arribat més de 300.000 desplaçats provinents de diferents punts del país.

Quan es va camí dels tres anys de conflicte, els civils són cada cop més pessimistes. "A Occident li interessa que la guerra no s'aturi perquè dos dels seus eterns enemics, Hezbol·lah i Al-Qaida, s'estan matant entre ells. Els civils som els que estem patint les conseqüències d'aquesta inacció internacional", indica Sabri Qasim, un desplaçat provinent de Deir al-Zor que va fugir dels atacs indiscriminats de l'exèrcit de Baixar al-Assad ara fa sis mesos.

Poques esperances amb Ginebra

"Si la guerra s'aturés ara caldrien quinze anys i 2.200 milions d'euros per reconstruir les zones devastades per la guerra", assenyala Ahmad Yousef, doctor en economia per la Universitat d'Alep. Aquest professor universitari, que ara dirigeix la conselleria d'Economia del govern interí kurd de Síria a Afrin, té molts dubtes sobre l'èxit de la conferència de pau que s'ha de celebrar a Ginebra al gener. "El principal problema és que l'oposició siriana ha perdut el control de les zones que dominava en mans dels grups islamistes radicals. La branca armada dels rebels, l'Exèrcit Sirià Lliure, té una presència pràcticament inexistent i, per tant, la conferència no serà representativa de l'estat de les forces sobre el terreny", assegura Yousef.

L'ombra de la complicada situació que viu l'Iraq deu anys després de la guerra també plana sobre Síria. "A l'Iraq cada dia hi ha atemptats i assassinats. És el mateix escenari que tindrem a Síria un cop s'aturi la guerra. Als dos països l'odi sectari està tan arrelat que assolir una certa normalitat costarà dècades", vaticina el doctor Yousef.

L'avanç imparable de grups radicals vinculats a Al-Qaida ha estat un dels principals motius pels quals els EUA i el Regne Unit han deixat de proveir "ajuda no letal" als rebels. Fa poc menys d'una setmana, aquestes faccions es van apoderar del magatzem de Bab al-Hawa, pas fronterer amb Turquia, on els rebels guardaven gran part del material enviat per Washington i Londres.

Amenaçats per les faccions islamistes, molts combatents de l'Exèrcit Sirià Lliure han optat per abandonar territori sirià. És el cas de Yamen Arraj, milicià rebel de Latakia que s'ha instal·lat fa poc a la ciutat turca d'Antioquia. "L'ISIL va matar cinc companys meus i sé que m'estan buscant, per això he fugit", explica. Aquesta desaparició de les forces moderades en el si de l'oposició està comportant que Al-Qaida, més ben armada i equipada, estigui obtenint el control de grans zones del nord del país.

Atrapats entre el règim i aquests grups radicals, molt sirians veuen en l'exili l'única sortida. És el cas de la Fàtima, una jove de 17 anys de Cindirese que vol "anar a Alemanya a estudiar medicina". Ella potser ho aconseguirà perquè té un germà vivint allà; altres sirians amb menys fortuna no tindran més remei que sobreviure als gèlids camps de refugiats dels països veïns o intentar un viatge clandestí a la desesperada cap a una Europa que els tanca les portes.