Publicitat
Publicitat

ELECCIONS AFRICANES

Els cinc reptes del nou president de Mali

Keita, ex primer ministre, liderarà la transició d'un país dividit

No va esperar-se ni al recompte oficial. Soumaila Cissé, exministre de Finances de Mali, va reconèixer dilluns a la nit la seva derrota en la segona volta de les presidencials celebrada diumenge. Ibrahim Boubacar Keita, de 68 anys i conegut per les sigles IBK, es converteix així en l'encarregat de tutelar la difícil transició del país.

Primer ministre de Mali entre el 1994 i el 2000, IBK va cultivar-se una fama d'home dur per les càrregues contra les protestes d'estudiants i d'obrers a Bamako. D'altra banda, però, va arribar a diversos acords amb els rebels tuaregs. Educat a la Sorbona, on va fer-se amic de l'expresident de la Costa d'Ivori Laurent Gbagbo, és conegut per ser un home camaleònic. "Navega entre totes les ideologies polítiques i sol ser molt prudent", detalla el portal Think Africa Press. Unes qualitats que haurà d'explotar davant els difícils reptes que se li plantegen.

1. La descentralització

Els tuaregs acataran els resultats si es dóna més autonomia al nord

Sense més autonomia no hi haurà legitimació del nou govern. És el clam del Moviment Nacional d'Alliberament d'Azawad (MNLA), el front rebel tuareg que exigeix més llibertats a canvi de la pau al nord del país. De fet, en els acords firmats a Ouagadogou el 18 de juny entre el govern de transició i l'MNLA s'estipula que "60 dies després de la celebració de presidencials el nou govern de Mali haurà d'iniciar una ronda de converses de pau amb totes les comunitats del nord".

2. El pes d'Al-Qaida

Acabar amb els jihadistes en una zona amb grans recursos miners

Malgrat la revolta tuareg, la invasió de grups jihadistes vinculats a Al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI) i el cop d'estat, Mali va augmentar un 15% la seva producció d'or el 2012 -n'és el tercer productor africà-. Les intervencions de França per terra i aire han obligat els grups islamistes a tornar a Mauritània o Algèria, d'on provenien, un fet que recorda el conflicte territorial latent a la regió del Sahel.

3. La legitimació

El president ha de convocar eleccions legislatives aviat

La decisió del rival d'IBK, Cissé, de visitar-lo a casa seva per reconèixer la victòria de l'ex primer ministre ha tranquil·litzat la comunitat internacional. És una garantia que Mali no s'enfrontarà a la violència postelectoral que ha seguit tantes eleccions a l'Àfrica forçades des de l'estranger. Ara el pròxim repte és la convocatòria de legislatives.

4. La reforma de l'exèrcit

Gestionar la tradició colpista i una administració plena de militars

IBK va dedicar-se durant tota la joventut a lluitar contra el règim militar de Moussa Traoré, però va ser un dels pocs polítics a Bamako que va mostrar-se benèvol amb el cop d'estat del març del 2012. "El condemno, però el comprenc", en va dir. I és que segons Ferran Iniesta, professor de la UB, els militars "han sigut sempre una desgràcia per al país". Ara Keita es veurà forçat a fer de pont entre el nou govern i una administració plena de membres de l'exèrcit, com també a reforçar la presència militar a Azawad per acabar amb la presència estrangera.

5. Els cascos blaus

A finals d'any es preveu que hi haurà 12.000 soldats de l'ONU

França necessitava uns comicis al país per poder sortir de la primera línia militar i passar el relleu a la missió de l'ONU a Mali (Minusma). Està previst que a finals d'anys redueixi de les 3.200 tropes actuals als 1.000 soldats, i que paral·lelament s'instal·lin fins a 12.000 cascos blaus a la regió, la majoria africans. Hi ha el risc que la presència estrangera continuï pertorbant una reconciliació nacional que ve de bracet de 3.000 milions d'euros d'ajudes de la comunitat internacional.