Ciutat De MèxicS’autodenominen la Brigada Separatista. És un grup format només per dones voluntàries que, des del primer moment del terratrèmol, es van organitzar per treure la runa que sepultava desenes de persones a Ciutat de Mèxic. Són en una fàbrica tèxtil ensorrada del carrer Chimalpopoca, a la cantonada amb el carrer Bolívar. El barri es diu La Obrera. I les víctimes són noies que treballaven en una maquila cosint per a una gran cadena de centres comercials. La història del sisme destructor del 1985 es repeteix, i a la mateixa colònia. En aquella ocasió van morir més de 1.500 treballadores, i aquella desgràcia va unir les cosidores per crear un sindicat emblemàtic que encara és vigent. L’Ivonne, una cosidora jubilada de 64 anys, ha vingut amb la seva filla per veure si l’edifici ensorrat era un dels de fa 32 anys. No ho és, però diu que en coneix les víctimes: “Són iguals que les meves companyes de llavors: gent necessitada que viu de les seves mans”.
Ningú sap el nombre exacte de persones que eren a l’interior de l’edifici de la maquila. La construcció era de tres pisos: a baix hi havia el taller de les cosidores, al mig un magatzem de teles d’una empresa i a dalt una distribuïdora de joguines. Els veïns especulen que unes 60 o 70 persones podien ser a l’interior en el moment del sisme de magnitud 7,1 en l’escala Richter. Hi han trobat 19 cossos i 3 persones amb vida, segons els mitjans de comunicació. Les separatistas no es fien gens de les dades proporcionades per les autoritats perquè, bàsicament, mai hi han cregut.
Desplaçades per les autoritats
Des de l’arribada a la zona de l’exèrcit i la policia local i federal, els voluntaris civils que van acudir-hi primer van ser acordonats fora de l’àrea sinistrada, on han d’esperar ordres dels uniformats per entrar-hi a recollir o picar runa. Contenir la solidaritat de centenars de joves il·lusionats sense experiència és la primera feina del govern. Però elles, la Brigada Feminista, com també es llegeix als seus cascos i armilles de paleta, n’havien quedat desplaçades des de molt abans.
“La discriminació ve dels mateixos companys. Fa una estona un ha cridat: «Es necessiten dues dones a la cuina!» I nosaltres li hem respost: «Que hi entrin dos homes!» I ens contesten: «Calleu, va!» Nosaltres agafem el pic i la pala i recollim enderrocs. Hi ha companyes que s’hi han passat 12 hores mentre els de Protecció Civil estaven estirats i dormint. Per què impedeixen entrar-hi a la ciutadania?”, diu la voluntària Mar Cruz. Com ella, més de 500 dones estan repartides en brigades no mixtes, en diversos llocs crítics després del sisme del 19 de setembre, i que ha deixat gairebé 150 víctimes a la capital i 150 més als estats de Morelos i Puebla. Elles són activistes que provenen de lluites antipatriarcals, com la denúncia d’assetjadors i d’abusos als centres educatius, generen tallers d’autodefensa i es manifesten molt sovint contra els feminicidis -set al dia-, com la marxa que van organitzar el 16 de setembre, amb la participació de 30.000 dones, contra l’assassinat de Mara Castilla. Aquestes xarxes, que elles consideren de supervivència, s’han posat aquests dies a disposició de l’ajuda humanitària.
“Hi ha unes capses que van aparèixer el primer dia amb les nòmines de les treballadores. ¿Però creus que si hi havia treballadores indocumentades, n’apareixeran els papers? Estem buscant fantasmes però els trobarem”, diu una de les brigadistes en un pàrquing d’un supermercat on han instal·lat el campament Separatista. Fa 72 hores de la cerca a Chimalpopoca i les diverses policies i membres de Protecció Civil decideixen parar. Diuen que no hi ha més supervivents. Però molts dels brigadistes, especialment les feministes, comencen a cridar que volen les llistes. Les llistes de les persones registrades que hi havia en aquell moment a l’edifici i que corre el rumor que tenen els funcionaris encarregats. La crispació augmenta a pocs metres de la construcció ensorrada. Unes 50 voluntàries agafen les tanques dels policies i les sacsegen, comencen a volar ampolles d’aigua, hi ha crits, empentes. “D’acord. Si ho voleu comprovar, hi poden passar dues dones i dos homes”, diu un agent. Hi passen.
La desconfiança amb les autoritats és tan gran que han sorgit brigades de ciclistes a La Obrera que segueixen els camions que s’enduen la runa per saber on van. Creuen que hi podrien haver parts de cadàvers que no s’han molestat a recollir ni a classificar bé. El silenci i l’hermetisme del govern envers les dades dels rescatats, morts i desapareguts, ha comportat que una part dels voluntaris se sentin menystinguts. Tenen admiració pels Topos, unitat especialitzada de rescatadors, però no pels oficials presents que no tenen ni una taca de pols a la camisa.
“Ei, què feu?”, exclama una brigadista. “Ja han passat, no? Doncs ho hem de portar a un altre lloc”, contesta l’agent mentre s’emporta guants, piques, pales, aigües, tots els donatius que s’han deixat al centre de provisions. “Però això és nostre”. “No, ho necessiten a un altre lloc”. “A on?” Sense resposta. “Deixa’m passar, és nostre”. El mutisme dels policies de la secretaria de Seguretat Pública deriva en insults, cops de puny i puntades. Les brigadistes fugen corrents amb capses de menjar, mentre els policies carreguen contra 50 persones amb tot el que tenen a mà: galledes per als cascalls i rocs.
Enmig de l’aldarull, un rescatador aixeca el puny. Silenci tothom. Res, era una falsa alarma, no hi ha cap supervivent.
Un nou terratrèmol torna a sacsejar Mèxic
Un sisme de 6,1 en l’escala de Richter va fer tremolar ahir altra vegada el sud de Mèxic. En aquesta ocasió, l’epicentre es va situar a uns 7 km a l’oest de la població d’Unión Hidalgo, a l’estat meridional d’Oaxaca. El terratrèmol s’ha produït prop de les vuit del matí, hora local (les tres de la tarda a Catalunya).
Segons els primers informes, no va causar grans destrosses ni víctimes mortals, però arriba en un moment en què Mèxic encara no ha cicatritzat les ferides dels sismes del 7 de setembre (8,2 graus) i del 19 de setembre (7,1). Ahir centenars de voluntaris continuaven buscant supervivents.
