Publicitat
Publicitat

VIOLÈNCIA D'ULTRADRETA

Un atac 'skinhead' encén França

Un espanyol detingut acusat de la pallissa mortal a un militant antifeixista

França es va despertar ahir commocionada per la mort de Clément Méric, un jove de 19 anys, militant d'un sindicat estudiant d'extrema esquerra i d'un col·lectiu antifeixista, assassinat a mans d'un grupuscle d'ultradreta.

La mort es va produir dimecres a la tarda en una zona comercial del centre de París, després que el grup de Méric ridiculitzés un grup de joves skinheads que compraven a la mateixa botiga. Els joves, suposats membres del col·lectiu Joventuts Nacionalistes Revolucionàries (JNR), van continuar la baralla al carrer, quan Méric, de complexió prima, va rebre un cop de puny d'un dels skins . El cap li va impactar contra un senyal de trànsit i va quedar en estat de mort cerebral. Els metges de l'hospital de la Pitié-Salpêtrière en van certificar la defunció poc després de les cinc de la tarda.

Set sospitosos de l'agressió, d'entre 20 i 30 anys, van ser detinguts per la policia durant el dia d'ahir. El ministre d'Interior, Manuel Valls, va anunciar que entre ells hi ha el "probable" autor del cop mortal al jove militant. Es tractaria, segons el setmanari Le Point, d'un jove skinhead de nacionalitat espanyola nascut el 1992 del qual només se sap el nom i la primera inicial: Esteban M. Valls va expressar la seva "total determinació a eradicar aquesta violència que porta la marca de l'extrema dreta". Ahir es van convocar diferents actes en record de Méric per tot el país. Entre d'altres, a l'Institut d'Estudis Polítics de París (Sciences-Po), on estudiava aquest fill de professors de dret bretons actualment retirats.

El president Hollande va denunciar amb fermesa l'atac. "Emeto la condemna més ferma possible. Els grups que creen el desordre han de ser reprimits", va dir. La pràctica totalitat de l'arc parlamentari va especular ahir amb la possibilitat de dissoldre per llei aquests grups. El primer secretari del Partit Socialista, Harlem Désir, va instar el govern a desintegrar-los. També el líder conservador Jean-François Copé i fins i tot la líder ultradretana Marine Le Pen -que va negar que els agressors tinguin "res a veure" amb el Front Nacional- van condemnar l'atac i van mostrar-se oberts a dissoldre els col·lectius d'ultradreta.

L'atac sembla el resultat de la progressiva degradació del clima polític que ha acompanyat la tensa aprovació de la nova llei del matrimoni homosexual, contestada per una nebulosa de grups ultraconservadors, en alguns casos de perfil violent, que no han dubtat a irrompre al final de les manifestacions multitudinàries convocades en els últims mesos, durant les quals han provocat aldarulls i destrosses. Veus de l'esquerra semblaven apuntar ahir subtilment a la instrumentalització que l'extrema dreta -però també una part del centredreta parlamentari- ha fet d'aquest moviment per desgastar l'executiu de François Hollande, a costa de legitimar involuntàriament les reivindicacions d'aquests col·lectius.

Preocupació pel fenomen

En els últims anys, París havia quedat al marge d'aquest tipus d'atacs. No és el cas, en canvi, de diferents ciutats de la geografia francesa, com ara Lió, on la situació és preocupant des de fa com a mínim dos o tres anys. En els últims dotze mesos, un grup d'extrema dreta va atacar un jove anarquista a Besançon, dos membres d'un col·lectiu ultranacionalista van deixar hemiplègic un estudiant xilè a Tolosa i sis joves comunistes van ser agredits a la sortida d'una reunió del seu partit per una quinzena de militants d'ultradreta. A finals de març, tres persones van ser atacades per activistes ultranacionalistes i, al maig, cinc persones d'origen asiàtic van ser víctimes d'atacs del GUD, un grupuscle d'ultradreta a Lió, on quaranta persones han estat agredides per militants d'extrema dreta des del 2010, segons el col·lectiu Vigilance 69.