Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

Els assentaments a Cisjordània minen la solució dels dos estats

L'ONG israeliana B'Tselem denuncia les polítiques de Tel Aviv

Afavorir les construccions israelianes a Cisjordània va en detriment de la solució de dos estats, avisa un informe de l'ONG israeliana B'Tselem. També els empresaris israelians han expressat al seu primer ministre, Benjamin Netanyahu, la preocupació que l'estancament del procés de pau danyi greument l'economia d'Israel.

B'Tselem se centra en l'anomenada àrea C, on viuen uns 180.000 palestins i que suposa el 60% de Cisjordània, la zona més gran i amb més recursos naturals. "Israel prohibeix la construcció i el desenvolupament palestí a l'àrea C, amb l'argument que són terres de l'estat o zones militars -diu l'informe-, ignorant les necessitats de la població local", alhora que adverteix que milers d'habitants, que tenen difícil accés a les reserves d'aigua, viuen en una constant amenaça d'expulsió.

Els Acords d'Oslo, del 1993, van dividir Cisjordània en tres zones. La A, sota control palestí; la B, sota control civil palestí i militar israelià, i la C, sota control total israelià. Més de 300.000 colons viuen en aquesta zona, que Israel considera territori "en disputa" i no territori "ocupat".

L'informe de B'Tselem denuncia, per exemple, el desplaçament de prop de 2.000 beduïns a "comunitats permanents" amb la intenció de fer créixer els assentaments que són a tocar de Jerusalem, així com la demolició de cases palestines a la vall del Jordà, adduint "exercicis militars" i que suposa, a més, la confiscació de pous d'aigua.

"Israel ens fa fora per construir un assentament jueu", es queixa el beduí Arafat Sharit, que viu en un poblat a l'àrea C, prop de l'assentament jueu de Maale Adumin. Aquesta política -assegura l'ONG israeliana- viola les obligacions essencials de la llei humanitària internacional. La portaveu de B'Tselem, Sarit Michaeli, alerta, a més, que "hi ha grans assentaments que són molt a l'interior de Cisjordània, cosa que fa molt difícil la solució dels dos estats". Michaeli denuncia també que Israel "utilitza les reserves d'aigua de manera desproporcionada".

Nova visita de Kerry

La construcció dels assentaments és el principal obstacle per reiniciar el diàleg àrabo-israelià, en punt mort des del setembre del 2010, i que el secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, intenta rellançar des del moment que va prendre possessió del càrrec. Kerry torna avui a la regió, per cinquena vegada en només mig any, en una demostració clara de l'interès que té l'administració Obama de fer retornar el conflicte a la taula de negociacions. El cap de la diplomàcia nord-americana va avançar ahir que espera que hi hagi "alguna mena de progrés" en el procés de pau al Pròxim Orient "abans del setembre".

Aquest mes de juny el govern d'Israel ha fet un pas endavant per construir 1.225 nous habitatges a l'àrea C. Però en el si de l'executiu de Benjamin Netanyahu hi ha visions discordants sobre els assentaments.

El ministre d'Economia, Naftali Bennett, del partit ultranacionalista Casa Jueva, ha defensat que es continuï amb aquesta política de colonització i advoca perquè Israel s'annexioni bona part de la àrea C. En canvi, la ministra de Justícia i cap negociadora amb els palestins, Tzipi Livni, així com el partit Hi Ha Futur, del ministre de Finances, Yair Lapid, opten per la solució dels dos estats. Lapid argumenta que la solució dels dos estats és l'única via possible per prevenir l'establiment d'un estat binacional i la fi del sionisme.

El negociador palestí Saeb Erekat, per la seva banda, ha denunciat que el primer trimestre del 2013 el govern israelià ha incrementat la construcció d'assentaments en un 335% en comparació amb el mateix període del 2012.