INTERESSOS ENERGÈTICS
Misc 04/06/2013

La Xina, principal beneficiària del petroli iraquià

Pequín ha acabat aconseguint més contractes que els Estats Units en l'era post-Saddam

T. Arango / C. Krauss
2 min

The New York Times / BagdadDesprés de la invasió nord-americana el 2003, l'Iraq s'ha convertit en un dels màxims productors de petroli del món, i la Xina, en el seu principal client. El gegant asiàtic ja compra gairebé la meitat del petroli que produeix l'Iraq -prop d'1,5 milions de barrils diaris-, una proporció que creixerà encara més, ja que la Xina comprarà part d'uns jaciments que ara són propietat d'Exxon Mobil.

"Els xinesos són els grans beneficiaris del boom petrolier post-Saddam a l'Iraq", explica Denise Natali, experta en el Pròxim Orient a la Universitat Nacional de Defensa, a Washington. "Necessiten energia, i la van a buscar allà on sigui", conclou.

Abans de la invasió, la indústria petroliera de l'Iraq era inaccessible per als mercats mundials, a causa de les sancions internacionals contra el govern de Saddam Hussein. Quan el dictador va ser derrocat, es va obrir la perspectiva per a mig món d'accedir a les enormes reserves del país i les empreses estatals xineses van saber aprofitar l'oportunitat. Van invertir-hi 1.500 milions d'euros anuals i van desembarcar centenars de treballadors a l'Iraq. Encara més important, van acceptar les regles del joc imposades pel govern iraquià, que representaven guanyar menys diners però tenir més contractes.

I és que el que els xinesos no fan és queixar-se. A diferència dels executius de les grans petrolieres occidentals, com Exxon Mobil, les empreses de la Xina accepten sense problemes els termes estrictes dels contractes de petroli iraquià, que comporten uns beneficis mínims. La qüestió és que el gegant asiàtic està més interessat en l'energia que li cal per alimentar l'economia que no pas en els beneficis per enriquir les petrolieres.

Les companyies xineses ni responen als seus accionistes, ni paguen dividends, i ni tan sols estan obligades a generar beneficis. Són eines al servei de la política exterior de Pequín encarregades d'assegurar una font d'energia per a la seva població creixent, cada cop més consumidora. "No tenim cap problema amb ells", assegura Abdul Mahdi al-Meedi, dirigent del ministeri del Petroli iraquià, que gestiona els contractes amb les companyies estrangeres. "Són molt cooperatius. La gran diferència és que les companyies xineses són públiques, no com Exxon, BP o Shell", explica.

Els nord-americans, desolats

"Hem perdut", resumeix Michael Makovsky, un ex alt funcionari del Pentàgon durant l'administració del president George Bush que es va encarregar del dossier petrolier. "Els xinesos no van tenir cap implicació en la guerra, però des d'un punt de vista econòmic se'n beneficien més que ningú, i a sobre les nostres tropes els garanteixen el subministrament".

L'Iraq és un dels molts països en els quals confia -cada cop més- la Xina per continuar fent créixer l'economia. El gegant asiàtic ha esdevingut recentment l'importador de petroli més gran del món, i amb un consum que no para de créixer, inverteix amb força en jaciments petroliers a tot arreu -9.000 milions d'euros el 2011, segons el departament d'Energia dels EUA-. I la meitat del i li arriba del Pròxim Orient.

stats