Publicitat
Publicitat

NOVES FILTRACIONS

Washington i Londres van espiar el comissari Almunia "No ens podem desarmar unilateralment"

L'Unicef i Metges del Món també van ser víctimes de les escoltes

Uns documents secrets fets públics ahir desvelen més de 1.000 objectius -persones, organitzacions i despatxos- que van ser espiats pels serveis d'intel·ligència nord-americà i britànic els últims anys. Entre les víctimes de les escoltes, en més de 60 països, hi ha l'actual comissari europeu de la Competència, Joaquín Almunia; l'oficina del primer ministre israelià, que en el moment de la intercepció ocupava Ehud Olmert; agències de l'ONU com l'Unicef; l'ONG Metges del Món, i grans empreses multinacionals.

Els detalls de l'espionatge estan descrits en documents de l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) dels EUA i la seva homòloga britànica (GCHQ) que van del 2008 al 2011. La llista més exhaustiva d'objectius pertany al GCHQ i, si bé en algunes ocasions s'identifica quina de les dues agències va requerir la vigilància, en la majoria de casos no se sap. Els documents han estat filtrats per l'extècnic de la NSA Edward Snowden i compartits pel New York Times, el britànic The Guardian i l'alemany Der Spiegel.

Joaquín Almunia, un dels objectius d'aquest espionatge, és l'encarregat actualment de controlar que les empreses que operen a la UE no burlin la lliure competència i té a les seves mans la capacitat d'imposar multes a les companyies europees però també a les estrangeres. De fet, ha castigat diferents gegants nord-americans, com ara Microsoft i Intel, amb multes importants per haver-se saltat les normes del lliure mercat.

La intercepció de les comunicacions d'Almunia fa referència als anys 2008 i 2009, segons les filtracions fetes públiques ahir. El polític espanyol va assumir la cartera de Competència de la Comissió Europea el 2010, però anteriorment tenia la d'Afers Econòmics i Monetaris. Els documents filtrats per Edward Snowden no especifiquen si les intercepcions de les comunicacions van ser requerida per la NSA o l'agència britànica. Tampoc queda clar si l'espionatge formava part d'una operació puntual o era una pràctica continuada. Contactat pel New York Times, Almunia va assegurar ahir que estava "molt xocat" per aquest espionatge.

"En cap cas la intel·ligència dels EUA a l'estranger té per objectiu recopilar informació i cedir-la a les empreses nord-americanes per millorar la seva competitivitat", va assegurar ahir una portaveu de la NSA.

Una fam difícil de saciar

Les filtracions mostren les ànsies de control de les agències nord-americana i britànica. Empreses franceses com la petrolera Total i la companyia electrònica Thales van ser espiades. Diverses missions de les Nacions Unides, entre les quals el Fons per la Infància (Unicef) i l'Institut per al Desarmament (UNIDIR), també. També va ser espiada l'ONG Metges del Món i altres objectius menys identificats descrits com ara "ministre talibà pels refugiats", "diverses entitats a Pequín", "membres d'Al-Qaida" i "militants islamistes".

De la informació filtrada ahir no queda gaire clar què recollien els espies. En alguns casos s'inclouen transcripcions de fragments de converses i missatges, però en altres només s'insinua que hi ha més informació disponible, segurament, en una altra base de dades.

El president nord-americà, Barack Obama, va anunciar ahir que està obert a reformar la política d'espionatge del seu país, però va advertir: "No ens podem desarmar unilateralment". En una roda de premsa a la Casa Blanca, Obama va criticar la manera com l'extècnic de la NSA Edward Snowden va esbombar el sistema de vigilància, ja que ha causat "danys innecessaris" als EUA. "Hi havia altres maneres d'obrir aquest debat", va afirmar Obama, que no va aclarir si està a favor que el govern nord-americà negociï la tornada d'Edward Snowden i la fi de les filtracions.