Publicitat
Publicitat

CURSA ELECTORAL A FRANÇA

Viatge a Hénin-Beaumont, bressol del ‘marinisme’ del Front Nacional

Marine Le Pen copia en aquesta ciutat del nord de França els codis del socialisme que hi triomfava

“Per a Marine Le Pen, aquesta ciutat és la prova que el seu eix és el bo, que la seva política és bona. També és el lloc on tot va començar per a ella. Hénin té una simbologia particular, és una ciutat pionera per a nosaltres”. Aquest és el resum que fa el tinent d’alcalde del Front Nacional, Christopher Szczurek, quan se li pregunta sobre la importància de la seva ciutat per al partit.

Marine Le Pen es va instal·lar a Hénin-Beaumont, localitat minera de 27.000 habitants del nord de França, el 2007, quan encara no era presidenta del partit i la seva estratègia de “desdimonització” li provocava molts enemics en l’entorn del seu pare. En època de caiguda en picat d’un FN en plena remodelació, ella va ser l’única del partit a tot el país que va passar a la segona volta de les legislatives. Anys després, per primera vegada preferida en les enquestes de les presidencials, la Marine -com li diuen aquí- ha triat passar el seu dia i la seva nit electorals al poble “on la flama del Front es va reprendre”.

El Front Nacional dels obrers

Per a Pascal Wallart, cap de redacció del diari La Voix du Nord a Hénin-Beaumont, la sociologia particular d’aquesta zona minera -l’última mina va tancar el 1990- explica l’entusiasme pel FN. “Abans, els propietaris de les mines s’encarregaven dels obrers: els donaven feina, casa, accés a medicines, oci... A principis dels anys 70, els comunistes i socialistes van agafar el relleu, però al voltant del 2000 van perdre aquesta cultura, que el FN va saber reprendre: si em serveixes, t’ajudo personalment”, explica el periodista.

“Jo porto 65 anys a Hénin i vaig treballar la major part d’aquests anys a les mines. Soc un obrer de soca-rel i no hauria votat mai el FN d’abans, però he de reconèixer que des que la Marine i l’Steeve són aquí, la ciutat torna a somriure”, confessa Jean-Pierre, exvotant de l’esquerra, al bar Galopin del centre de la ciutat. La Marine i l’Steeve és com la majoria dels habitants parlen d’ella i de l’alcalde, Steeve Briois, el “fill de la zona” que va estar treballant el terreny durant 15 anys abans de persuadir Le Pen que aquesta zona era una “terra prometedora” per a la seva carrera.

El sentiment d’abandó

Des del final de la Segona Guerra Mundial, Hénin era un feu de l’esquerra, però avui els habitants ja no es creuen la reconversió industrial que els van prometre. Per a Valérie Igounet, historiadora especialista en el FN, el tancament al gener del 2003 de la foneria de zinc més gran d’Europa, Metaleurop, a pocs quilòmetres d’Hénin, va ser un cop dur per al socialisme de la regió que el Front Nacional va aprofitar.

“El 2001 Steeve Briois només parlava d’inseguretat i immigració. A partir de Metaleurop va començar a parlar d’“inseguretat social” i l’estratègia va funcionar: va passar del 19% dels vots el 2001 al 48% el 2009”, contextualitza Igounet. El 2009 l’empresonament de l’alcalde socialista Dallongeville per desviament de fons públics va rematar l’esquerra. El mateix any, tot i que Briois no va ser elegit alcalde per ben poc, ja comptava amb el 40% del vot obrer. I el 2014 ho va aconseguir a la primera volta, amb el 50,25% dels vots.

En aquesta ciutat, l’atur arriba al 20% -el doble de la mitjana nacional-. Gairebé la meitat dels aturats són de llarga durada i més del 20% de les famílies reben la renda mínima d’inserció. “Quan Le Pen arriba, sap que el terreny és favorable i s’adona que les temàtiques de l’esquerra funcionen molt bé”, explica Igounet. Les propostes de Briois es van adaptar al context polític i social: abaixar impostos, tornar a fer viure la ciutat i donar l’esquena a la mala gestió dels socialistes. I ella va aprofitar la zona per fer-se una nova imatge de dona pròxima al poble.

Al Galopin, l’Albert, que hi ve cada dia amb el Jean-Pierre, afirma: “És cert que l’Steeve ha fet una bona feina aquí, però a les presidencials els candidats no es barallen per la gent que ho necessita de debò”. Ell no votarà Le Pen perquè no es creu “que sigui tan diferent del pare”, diu. Però l’Albert és l’excepció al bar. El propietari, el Rob, d’uns trenta anys, explica que tothom és més feliç des que hi ha el FN: “Es torna a parlar de nosaltres, l’Ajuntament ens ajuda a muntar negocis i esdeveniments culturals. Ja no som invisibles”.

Per a la Fatima i la Farida, les dues úniques empleades del supermercat solidari Pacte d’Hénin, Briois ho fa bé. “No som del seu club de fans, però treballa bé. Molts ens pregunten per la nostra religió i com és viure en una ciutat amb un alcalde del FN: per a nosaltres, el més important són els pobres i ell va venir a saludar a la nostra feina. És humà. M’és igual el seu partit. Al final, el local és seu i hauria pogut fer-nos fora per posar-hi dos francesos.”

Tot i les últimes crítiques al govern municipal (un control abusiu dels empleats de l’Ajuntament i els constants atacs a la llibertat de premsa de La Voix du Nord ), tothom sap que la Marine traurà majoria aquest diumenge. Per a Wallart, el FN està ja totalment implantat a la zona: “Aquí se senten intocables. A qualsevol altre partit li costarà enderrocar la base frontista de la regió”.