Valls remodela l’equip econòmic i recupera Ségolène
Montebourg, de l’ala esquerra socialista i crític amb les polítiques de Brussel·les, rep la cartera d’Economia
ParísEl nou “govern de combat” francès, com el va anomenar dilluns el president François Hollande, va presentar ahir els seus ministres. És un executiu aprimat -passa de 23 carters a 16-, paritari -8 dones i 8 homes-, amb poques cares noves -dues- però amb algunes nominacions sorprenents. Les més sonades: Ségolène Royal, primera parella d’Hollande, mare dels seus quatre fills i candidata a les primàries socialistes del 2012, que portarà el ministeri d’Ecologia i Energia; i Arnaud Montebourg, crític amb les polítiques de Brussel·les, que encapçala la cartera d’Economia.
La premsa francesa hi està d’acord: els escollits per representar el nou executiu socialista mostren la voluntat d’incloure totes les faccions del partit, especialment l’ala esquerra, molesta amb l’elecció de Manuel Valls per encapçalar el govern. “És un missatge als que l’ataquen pel fet de ser massa liberal, però algun dels escollits són un risc polític”, alertava ahir Jean-Yves Dormagen, professor de ciències polítiques a la Universitat de Montpeller. Es referia a Montebourg, que el 2012 va quedar tercer en les primàries socialistes. Proteccionista i antiglobalització, és contrari a les exigències de la Comissió Europea.
Valls trenca així amb el seu predecessor, Jean-Marc Ayrault, en un dels temes més urgents per a París després que la Comissió li acabi d’exigir reformes econòmiques per complir l’objectiu de dèficit. El ministeri que fins ara encapçalava el liberal Pierre Moscovici, que salta del govern, es divideix en dues carteres.
Al costat de Montebourg hi haurà Michel Sapin, un moderat que com a ministre de Finances i Comptes Públics l’ajudarà a defensar la política pressupostària francesa a Brussel·les. “Si s’entenen, l’equilibri pot ser bo”, deia Dormagen, recordant que Montebourg té el suport dels principals empresaris del país, contents amb la seva defensa de la indústria tricolor. Però, s’entendran? El primer dossier a la taula dels dos ministeris és l’anomenat pacte de responsabilitat, la proposta estrella d’Hollande, que va confirmar a ulls de molts el seu viratge a la dreta. Aquest acord amb la patronal implicarà estalviar a les empreses 50.000 milions d’euros en costos laborals a canvi de crear llocs de treball i se suma a la promesa de retallar 30.000 milions en despesa pública. I dilluns el president afegia una altra recepta econòmica: abaixar els impostos d’aquí al 2017.
El retorn de l’ex d’Hollande
L’altra entrada sonada a l’executiu alimenta la passió francesa pels vodevils de l’Elisi. L’exparella del president ocupa el ministeri d’Ecologia i Energia, fins ara en mans dels Verds, que dimarts van renunciar a formar part del nou executiu. Feia 12 anys que Royal no tocava poder en l’àmbit nacional, des que va ser ministra de Família de François Mitterand, i asseguren que se sentia humiliada des que va quedar quarta en les primàries socialistes de fa dos anys, en què es va imposar Hollande, de qui s’havia separat el 2007.
L’encaix de Royal al nou executiu no serà fàcil: Valls no ha demostrat gaire interès en els temes ecologistes i és una incògnita quin marge de maniobra tindrà. Però l’excandidata francesa ha demostrat la seva capacitat per plantar cara dins i fora del partit i ningú compta que es quedi plegada de braços esperant ordres.
Dos ministres més a destacar. La ministra de Justícia, Christiane Taubira, manté el càrrec, estripant les travesses que la veien fora del govern a causa de les seves diferències amb Valls. Promotora del matrimoni homosexual, és un símbol per a l’esquerra i la diana de l’extrema dreta. I Benoît Hamon, nou titular d’Educació, una mostra més de la mà estesa al progressisme. Exdirigent de les joventuts socialistes, té el suport de sindicats d’estudiants, clau per netejar la imatge d’un ministeri en hores baixes.
