13/06/2013

Vaga general i pols contra el govern de Samaràs

3 min
POLS AL GOVERN  Milers de persones es van  manifestar ahir a Atenes contra el tancament per decret de la ràdio i televisió pública a Grècia.

Barcelona"Una execució per complaure la troica ", titulava ahir en portada un dels grans diaris grecs. Milers de manifestants, entre treballadors, representants sindicals, polítics i ciutadans, encara consternats per l'anunci del tancament immediat de l'ERT, la ràdio i la televisió públiques del país, van protestar durant tot el dia davant la seu de la corporació, que la policia no es va atrevir a desallotjar completament. "La fiscalia tenia ordres de buidar l'edifici però ni la gent ni els treballadors estan disposats a retirar-se", explicava a l'ARA des d'Atenes el periodista Paulin Bubullima. Durant hores es va desafiar el govern retransmetent via internet. Un últim parèntesi per escoltar els missatges emocionats que arribaven de la diàspora grega, que continua connectada amb el seu país a través de l'ERT, l'única cadena que es veu a l'exterior.

Els principals sindicats -que van qualificar el tancament per decret de "cop d'estat"- han convocat per avui una vaga general, que aturarà totalment el transport públic. És la tercera aquest any, i coincideix amb la visita de la troica a Atenes per avaluar el programa de reformes grec.

Però malgrat el pols, el primer ministre, Andonis Samaràs, no afluixa. El seu portaveu es va limitar a anunciar ahir que "en qüestió de setmanes" es posarà en marxa un nou ens públic, amb menys de la meitat de la plantilla. La fràgil coalició de govern es va debilitar una mica més quan els socis de Samaràs -Evànguelos Venizelos, del Pasok, i Fotis Kouvelis, de l'Esquerra Democràtica- van assegurar que no signarien la llei.

Una maniobra política

Yanis Varoufakis, professor d'economia a la Universitat d'Atenes, va ser un dels milers de grecs que es van concentrar davant la seu de l'ERT de matinada. "Assegut dins un estudi i maquillat com si es tractés d'una emissió habitual", Varoufakis relatava ahir com va participar en un d'aquests primers programes que intentaven desafiar l'apagada del govern. En sortir de l'edifici, l'orquestra de la radiotelevisió pública estava tocant per als manifestants. "Em vaig sentir transportat als anys 60 i 70", confessava Varoufakis. Pel professor, la decisió de tancar l'ens respon només a interessos electorals del primer ministre. "Samaràs posa a prova la seva sort", assegura aquest professor d'economia. "Si els seus socis, després d'una rebequeria, acaben acceptant la decisió, ell en sortirà reforçat". Si finalment hi hagués eleccions anticipades, Samaràs està convençut que "té més possibilitats de guanyar avui que d'aquí uns mesos", explica Varoufakis.

En l'equació del primer ministre hi entren uns quants factors. Samaràs té avui un suport més clar de Brussel·les i Berlín que quan va arribar al poder. Sap que la polèmica decisió té el vistiplau de la troica perquè el text del memoràndum acordat el 2011 entre el govern d'Atenes i el trio format per la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu ja recollia el tancament d'empreses públiques "no essencials". En la llista d'ens a revisar hi figurava la radiotelevisió pública. A més, per primer cop, després d'anys de recessió continuada, la premsa internacional començava a parlar, les últimes setmanes, d'una "recuperació" grega a l'horitzó.

Diversos analistes grecs han relacionat també l'anunci sobtat de Samaràs amb el fracàs del procés de privatitzacions de les "joies de la corona" de l'estat, i especialment amb el cop moral que es va endur dilluns quan va fer aigües l'operació per vendre la companyia grega de gas al monopoli rus Gazprom.

Amb l'ordre de tancament de l'ERT, el primer ministre envia "el missatge a la troica que és un líder fort, que pot acomiadar de cop milers de treballadors públics" per complir amb les exigències de Brussel·les, retrata Varoufakis.

Reporters Sense Fronteres va acusar el govern grec de "menyspreu a la democràcia". La mateixa preocupació expressava l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), que recordava "el rol indispensable" dels mitjans públics. Després de 77 anys d'història -amb un únic parèntesi de setmanes durant l'ocupació nazi- la corporació hel·lènica de ràdio i televisió ha quedat silenciada amb l'excusa de l'austeritat.

stats