ELECCIONS EUROPEES
Misc 10/04/2014

Conservadors i socialistes comparteixen les receptes davant la crisi

Primer duel de Juncker i Schulz, candidats a presidir la Unió Europea

Raquel Correa
4 min

Brussel·les“Que què ens distingeix? Crec que Juncker dóna la raó al meu programa i ho trobo excel·lent”. Amb un mig somriure als llavis, el candidat socialista a presidir la Comissió Europea, l’alemany Martin Schulz, intentava ironitzar sobre l’enorme semblança que hi ha entre el seu programa i el de l’aspirant del PP europeu, el luxemburguès Jean-Claude Juncker, que ahir van protagonitzar un debat televisat sense precedents.

Una periodista de France 24 -que va retransmetre el debat, en francès- intentava trobar les divergències entre la recepta de l’un i de l’altre per consolidar la fràgil recuperació econòmica del continent, però el cert és que n’hi havia molt poques i en més d’una ocasió les rèpliques començaven per un “comparteixo el seu punt de vista”. I és que, a hores d’ara, ni els conservadors volen insistir que cal aplicar una austeritat rigorosa, ni l’esquerra gosa parlar només de polítiques de creixement i passar per alt la disciplina pressupostària. Uns i altres, tot i que amb matisos en l’èmfasi, coincideixen que l’ajustament fiscal és necessari però que cal combinar-lo amb inversions selectives i estratègiques -sobretot en recerca i educació- per crear ocupació i deixar enrere les insuportables taxes d’atur que afecten tot el continent, que representen el principal llast per a l’economia europea.

“Sortir de l’euro no resoldria cap problema, no crearia cap lloc de treball”, va defensar Schulz, conscient que el seu autèntic contrincant no és el candidat popular que seia a la cadira del davant sinó el discurs euroescèptic i d’extrema dreta, que, segons totes les enquestes, traurà més vots que mai, aprofitant el descontentament d’una població que veu en les polítiques de Brussel·les tots els mals de la crisi. També Juncker, que comparteix la por als extrems, va fer pinya sobre el projecte europeu. “Europa és part de la resposta i no és a l’origen de les polítiques que han portat alguns estats membres al desastre”, va subratllar.

Els dos candidats també van compartir posicions en temes com la necessitat de facilitar la immigració legal, el rebuig a la guerra contra Rússia per la intervenció de Moscou a Ucraïna o la disposició a reflexionar -com demana Londres- sobre el retorn de competències als estats membres. “Europa ha de ser gran en els grans temes i petita en els petits”, va declarar Juncker.

Sí que hi va haver discrepàncies en una qüestió candent: què cal fer davant l’excessiu dèficit de França. Mentre que l’expresident de l’Eurogrup va recordar que París ja s’ha beneficiat de dues pròrrogues i posava en dubte la idoneïtat de donar-n’hi una de tercera, l’actual president de l’Eurocambra va obrir la porta a flexibilitzar els objectius de dèficit de París, si això ajudava el nou govern de Manuel Valls a fer reformes que fomentin el creixement i generin ocupació.

Exercici democràtic

En qualsevol cas, i encara que fos un debat poc debatut, el d’ahir va ser un bon pas per a la legitimitat de la democràcia a Europa. I és que, com diu l’eslògan del Parlament Europeu, “ This time it’s diferent. Aquests comicis són diferents perquè, per primer cop, els 400 milions d’electors cridats a les urnes no escolliran només els 751 eurodiputats que seuran a l’hemicicle d’Estrasburg sinó que també triaran el president de la Comissió Europea. I és que, seguint el que marca el Tractat de Lisboa, les gran famílies polítiques del continent han escollit, per a aquestes eleccions, un rostre visible com a candidat a presidir la CE, per vincular directament el vot ciutadà amb la designació del cap de l’executiu comunitari.

El 15 de maig la cadena Euronews retransmetrà un debat en què, a més de Juncker i Schulz, participaran la resta d’aspirants a presidir l’executiu comunitari: el belga Guy Verhofstad pels liberals; el grec Alexis Tsipras per l’Esquerra Unitària; i el francès José Bové i l’alemanya Ska Keller per Els Verds.

Una ministra britànica plega per un frau de 7.000 €

La ministra britànica de Cultura, Maria Miller, va dimitir ahir per unes despeses indegudes en el seu habitatge. Tot i que la comissió parlamentària va interpretar que Miller no va actuar de mala fe, sí que creu que va fer “un ús indegut de diner públic”, i haurà de tornar 7.000 euros.

Al Regne Unit els parlamentaris tenen dret a passar com a despeses els costos del lloguer o la hipoteca de la seva casa a Londres si són diputats per una altra ciutat. La fins ara titular de Cultura va reclamar 109.391 euros per fer front a la hipoteca de casa seva entre el 2005 i el 2009. Ara el comitè del Parlament encarregat de la investigació ha interpretat que Miller va demanar una suma superior per a la hipoteca del que li corresponia, ja que no va tenir en compte la baixada dels tipus d’interès, que estaven en un mínim del 0,5%.

En una carta enviada al primer ministre, David Cameron, Miller va dir que renunciava per no ser una “distracció” en les eleccions europees del maig.

Sajid Javidm, de 44 anys, serà el nou ministre de Cultura. Javid, una figura en ascens dins del Partit Conservador, fins ara era el secretari financer del Tresor, i serà el primer ministre d’origen asiàtic de l’administració de Cameron.

Merkel presumeix de comptes sanejats

La cancellera alemanya, Angela Merkel, va presumir ahir de números. Durant el primer debat pressupostari de la seva tercera legislatura, la líder de la CDU va fer gala dels comptes sanejats del país i de les seves perspectives de creixement econòmic -un 1,8%, per sobre de la mitjana europea-. El projecte de pressupostos preveu un dèficit estructural zero i zero endeutament el 2015. També té previst posar en marxa els projectes dels socialdemòcrates -socis de la Gran Coalició-, com les millores en les pensions o el salari mínim.

Merkel també va voler lluir els seus “primers èxits” a l’eurozona. Segons el seu punt de vista, els resultats demostren que la política aplicada era “correcta, sensata i necessària”.

Tot i això, també va recordar l’existència de riscos “coneguts” per a l’economia, com els “problemes persistents” d’endeutament a la zona euro, l’evolució dels països emergents o la crisi a Ucraïna des de “l’annexió il·legal de Crimea”.

Els únics a rebatre el seu discurs van ser Die Linke (L’Esquerra) i Die Grünen (Els Verds), les forces de l’oposició, que van retreure a la coalició que ignori els ciutadans més necessitats i que imposi a la UE una política de curt recorregut.

stats