CIMERA A BRUSSEL·LES
Misc 21/12/2013

La UE manté la porta oberta a Ucraïna però admet el distanciament

Els Vint-i-vuit reclamen a Kíev una solució pacífica a la crisi política que viu el país

Laia Forès
3 min
Des de la negativa del govern d'Ucraïna a firmar l'acord d'associació amb la UE, milers de ciutadans pro Europa s'han manifestat a la capital del país, Kíev.

Brussel·lesEls socis europeus no tiren la tovallola, però a poc a poc van admetent que, a curt termini, no serà possible un acostament a Ucraïna. El govern de Ianukóvitx ha deixat clar que, ara per ara, prefereix seguir sota l'òrbita russa i a la Unió Europea (UE) no li queda més remei que acceptar-ho. Els líders europeus van debatre ahir la situació d'Ucraïna en la cimera europea que es va celebrar a Brussel·les i van insistir a deixar la porta oberta a Kíev, per si s'ho repensa i accepta firmar l'acord amb el bloc europeu.

"El Consell Europeu segueix disposat a firmar l'acord d'associació amb Ucraïna", asseguren els caps d'Estat i de govern de la UE en les conclusions de la cimera. Els líders saben que han perdut la batalla amb Rússia per abraçar Ucraïna i "respecten" la decisió del govern de Kíev, però ja han posat en marxa una estratègia per revertir la situació "a llarg termini".

El president del Consell de la UE, Herman van Rompuy, va assegurar que les relacions entre Brussel·les i Kíev seran més estretes en un futur i va criticar que el govern del país hagi triat Rússia per interessos a curt termini. "No podem deixar que (les nostres relacions) quedin compromeses per càlculs a curt termini i per pressions", va assegurar Van Rompuy.

La UE va subratllar que la porta oberta es deixa, sobretot, als ciutadans i no amaga la seva decepció amb el president Ianukóvitx. Fa setmanes que milers d'ucraïnesos es manifesten al carrer per demanar al seu govern que aposti per la via europea, un gest que ha animat els socis a no deixar de costat l'ex república soviètica. "Europa està oberta als ciutadans ucraïnesos, però no necessàriament al seu govern; aquest és el missatge", afirmava ahir la presidenta de torn de la UE, la lituana Dalia Grybauskaite.

Fracàs de Lituània

La presidència lituana està profundament dolguda amb l'actitud de Víktor Ianukóvitx i el seu no a l'acostament a Europa. Per Lituània, la firma de l'acord amb Ucraïna havia de ser un dels seus principals èxits durant la seva presidència, però a última hora les negociacions es van tòrcer per la pressió de Rússia. Ianukóvix ha demanat diners a la UE per firmar l'acord al·legant que les reformes per adaptar-se als estàndards europeus li costaran milers de milions. Brussel·les, però, no ha cedit al xantatge.

Ara a la UE li preocupa especialment la crisi política que viu el país i les repressions violentes de la policia ucraïnesa a les manifestacions proeuropees. A les conclusions de la cimera, els líders reclamen "una solució pacífica de la crisi política a Ucraïna que doni resposta a les aspiracions del poble ucraïnès".

El govern de Ianukóvitx va suspendre al novembre la firma de l'acord d'associació amb la UE, que li hauria aportat avantatges en matèria econòmica i comercial. En vista dels problemes econòmics que travessa el país, el govern ucraïnès va triar Rússia pels incentius que li oferia: un préstec de 15.000 milions de dòlars i una rebaixa del preu del gas.

Operació militar europea

En la cimera que va acabar ahir a Brussel·les, els líders també van acordar estudiar diferents opcions per a una possible contribució europea a la intervenció militar francesa a la República Centreafricana. En les últimes setmanes han mort al país centenars de persones en enfrontaments entre els rebels musulmans i milícies cristianes. L'operació impulsada per França, que ja té 1.600 soldats sobre el terreny, compta amb l'aval de l'ONU.

Cameron demana més control a la immigració

El primer ministre britànic, David Cameron, va aprofitar la cimera europea que van celebrar ahir els líders de la UE per insistir en la necessitat de millorar el control de la immigració. Però Cameron no es referia als estrangers de països extracomunitaris sinó també als ciutadans de països europeus com Bulgària i Romania.

L'1 de gener s'acaben les restriccions imposades al lliure moviment dels ciutadans dels dos països i el primer ministre britànic ha anunciat que endurirà la política migratòria per evitar que romanesos i búlgars vagin al Regne Unit "a demanar i no a treballar". Les idees de Cameron no agraden a la majoria de líders, que no van donar suport a les seves propostes.

stats