Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

Una Turquia en flames s’aboca a repetir les eleccions

Diumenge s’acaba el termini per assolir una coalició de govern

Cada dia hi ha menys turcs que creguin que el seu país tindrà un govern aviat. Si és que en algun moment, es critica als carrers d’Istanbul, el president Recep Tayyip Erdogan ha volgut permetre que es formi un executiu resultant de les eleccions del 7 de juny. Diumenge s’acaba el termini de 45 dies que preveu la Constitució per arribar a un acord. Fins ara ha sigut impossible. Mentrestant, esperonats per la fi de l’alto el foc entre Turquia i la guerrilla kurda del PKK, alguns racons del país s’acosten, amb xocs violents, a un estat de guerra.

Les eleccions van suposar la pèrdua de la majoria absoluta que el conservador Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP), del president, ostentava des de fa 13 anys. De retruc, aquella derrota, sumada a l’entrada al Parlament del prokurd i esquerrà Partit Democràtic del Poble (HDP), va fulminar les aspiracions d’Erdogan que una majoria aclaparadora de l’AKP li permetés reformar la Constitució i atorgar a la seva presidència un poder executiu.

Després dels comicis, amb un visible mal geni, Erdogan va encarregar formar una coalició al cap de llista de l’AKP, el primer ministre Ahmet Davutoglu. Gairebé 40 hores de reunions amb el nacionalista laic Partit Republicà del Poble (CHP), el segon més votat, no van servir per a res. Al·legant diferències massa grans en política exterior i educació, Davutoglu va anunciar, a finals de la setmana passada, que l’entesa amb el CHP era inviable.

Poc després l’AKP es va asseure amb la força més afí, el nacionalista islàmic Partit del Moviment Nacionalista (MHP), i tampoc hi va haver acord. Els interlocutors reclamaven trencar el procés de pau amb el PKK, blindar la Constitució, no fer Erdogan president i jutjar els suposats casos de corrupció.

L’opció d’una coalició del partit d’Erdogan amb els prokurds està descartada. L’AKP acusa l’HDP de ser braç polític de la guerrilla kurda i aquests critiquen el partit de govern de precipitar els xocs per embrutar la imatge de la formació opositora.

Sense èxit, Davutoglu va retornar ahir a la nit l’ordre de formar govern a Erdogan, que, al seu torn, pot concedir-lo a Kemal Kiliçdaroglu, líder dels nacionalistes laics. Malgrat estar a pocs dies del tancament del termini, Kiliçdaroglu va afirmar ahir, positiu, que “en política 24 hores és un període llarg”. El CHP va exigir des de la mateixa nit electoral el dret a formar govern, però per obtenir la majoria hauria de pactar amb els prokurds i els ultranacionalistes de l’MHP, una fórmula impossible. “Davutoglu ha de retornar el mandat [de formar govern] tan aviat com sigui possible. Va ser ell mateix qui va descartar tota opció de coalició”, va demanar ahir el copresident de la coalició d’esquerres, Selahattin Demirtas. L’HDP no rebutja asseure’s a la taula de negociació amb Kiliçdaroglu a la recerca d’una solució que, amb tot, ell creu que passa per convocar eleccions anticipades.

A partir d’aquest diumenge, si no es forma govern, el president té la potestat de repetir les eleccions generals i tornar a tirar els daus, a veure si aquest cop el seu partit sí que obté els 276 escons de la majoria absoluta. Els comicis se celebrarien al novembre. L’oposició acusa Erdogan d’exercir mentrestant un poder executiu de fet influint en el govern en funcions.

Onada de violència

Enmig d’aquest sainet, l’autoritat provisional turca ha llançat una campanya de bombardejos contra el PKK a l’Iraq, en nom de la seguretat nacional contra el “terrorisme” kurd, que ha posat el procés de pau en estat crític i ha revoltat part dels 15 milions de kurds de Turquia. En els enfrontaments d’aquests dies ja han mort més de cinc civils, a més de desenes de militars turcs i milicians del PKK. Ahir l’HDP va denunciar el setge de forces turques a la ciutat kurda de Silvan.