Publicitat
Publicitat

GRÈCIA

Tsipras enllesteix el rescat i es prepara per a les eleccions

La tensió interna a Syriza és cada cop més insostenible i algunes faccions díscoles ja han iniciat la campanya

El govern grec està complint al peu de la lletra els seus últims propòsits. Amb un primer mig any que ha deixat mala impressió, amb corralito, referèndum i espectaculars topades amb els creditors, l’equip del primer ministre grec, Alexis Tsipras, ha aconseguit seguir els terminis d’una agenda més que atapeïda i ajustada per a un calorós mes d’agost: avui encarrila definitivament la conclusió d’un tercer rescat. Ho farà aquesta nit en una sessió extraordinària al Parlament, votant-lo en un projecte de llei que inclou 35 noves mesures. Concretament, es tracta de reformes que suposen entre un 4% i un 5% del PIB del país i que tenen a veure, entre d’altres, amb nous canvis en el sistema de pensions i en el tracte fiscal que reben els agricultors, i amb les privatitzacions.

Després d’unes intenses negociacions que van acabar dimarts amb la redacció final del Memoràndum d’Entesa -el document que recull les condicions del rescat-, Tsipras confia que l’acord es tancarà amb èxit “malgrat els obstacles”. Així ho va fer saber ahir en una trobada al ministeri d’Infraestructures, on va tornar a atacar els crítics del seu propi partit titllant-los de Cassandres, el personatge mitològic a qui mai ningú no creia per culpa d’una maledicció divina.

Eleccions a la tardor

Aplanar el camí de cara a les més que probables eleccions que viurà Grècia a la tardor és a curt termini una de les noves tasques a les quals s’haurà d’acostumar el primer ministre. La tensió a Syriza és cada vegada més insostenible i la presidenta del Parlament, Zoe Konstandopulu, va arribar ahir a posar problemes a Tsipras per reobrir la cambra per aprovar el rescat. Konstandopulu, que va votar en contra dels dos anteriors paquets de mesures imposats pels creditors, és una de les veus més radicals i crítiques de la formació, però no s’ha posicionat públicament per cap de les faccions que de mica en mica van esquerdant el grup. Els membres de la Plataforma d’Esquerres, en canvi, ja han començat de facto una campanya electoral amb mítings en diversos llocs del país. A aquests díscols és a qui el ministre de Finances, Euclides Tsakalotos, i d’Economia, Iorgos Stathakis, intentaven convèncer ahir en un comitè permanent d’assumptes econòmics.

Davant la mirada escèptica dels rebels i les incisives preguntes en relació a la recapitalització bancària, el programa de creixement i el risc de desnonaments, els dos ministres van vendre l’accent social que pot rascar-se del text, al qual ha tingut accés l’ARA. Així, el Memoràndum recull mesures importants per a Tsipras que preveuen la creació de 150.000 llocs de treball i els preparatius per establir un salari mínim garantit a partir del 2016. La promesa de complir els estàndards europeus i l’ajuda d’entitats com l’OCDE -aliada de Syriza des del principi- són alguns dels factors que els juguen a favor.

A més, Grècia disposarà de 35.000 milions d’euros per fomentar la recuperació i la competitivitat, i els creditors han flexibilitzat els objectius fiscals del país, de manera que els exigeixen un superàvit primari (abans del pagament dels interessos del deute) del 0,5% del PIB per al 2016 i de l’1,75% el 2017. En cas que els comptes sortissin millor del que està escrit, l’executiu haurà de transferir almenys un 30% del que sobri per reduir el deute, i un 30% més per a altres pagaments endarrerits.

A l’octubre, amb la primera revisió que farà el quartet ampliat de la troica -format pel Fons Monetari Internacional, la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Mecanisme Europeu d’Estabilitat-, Atenes haurà d’aplicar un bon reguitzell d’accions prèvies, que avui es votaran. Per exemple, els primers passos de l’eliminació progressiva de la jubilació anticipada -que preveu fixar-se en els 67 anys el 2022-, canvis en l’IRPF, l’abolició dels privilegis fiscals per als agricultors i la creació d’un fons de privatització format pels béns del país susceptibles de ser venuts. Supervisat per les institucions europees i amb la previsió de generar 50.000 milions d’euros en 30 anys, l’objectiu del fons és que la meitat s’utilitzi com a garantia bancària i la resta vagi a creixement econòmic i pagament del deute. Passada la votació d’avui, faltarà que divendres hi donin llum verda els ministres de Finances de l’eurozona i la setmana que ve alguns Parlaments europeus, com l’alemany i el finlandès. Grècia necessita tenir-ho tot ben lligat abans del 20 d’agost per rebre la primera injecció de diners, que li permetrà fer front al pagament de 3.400 milions d’euros al BCE.