01/06/2013

Les mares de Tiananmen acusen Xi Jinping de tornar a l'ortodòxia maoista

2 min
24 ANYS DESPRÉS 
 Un activista amb una samarreta de suport a les mares de Tiananmen en un parc de Hong Kong.

BarcelonaCada 4 de juny -l'aniversari de la matança de Tiananmen del 1989- és un dia assenyalat a la Xina. I quan s'acosta aquesta data, qualsevol gest pren una dimensió especial. Aquest any han estat les mares de les víctimes d'aquella brutal repressió -no se sap del cert però es calcula que van morir entre centenars i milers de persones- les que han alçat la veu contra el nou president xinès, Xi Jinping, que va assumir el poder al març.

En una carta oberta feta pública ahir, aquestes mares denuncien que Xi està fracassant a l'hora d'impulsar reformes polítiques i està retornant la Xina al passat comunista més obscur. El nou president xinès és una barreja -diuen les mares- del "més impopular i més repudiable de líders xinesos anteriors com ara Mao Zedong i Deng Xiaoping", aquest últim responsable de la repressió de Tiananmen.

"Això ha provocat que els que originalment havien dipositat alguna esperança que Xi Jinping faria reformes polítiques hagin caigut en la decepció i la desesperació sobtada", asseguren aquestes dones, que conclouen: "El que veiem és, sobretot, grans passos enrere cap a l'ortodòxia maoista".

Desesperació i desconfiança. Aquests són els sentiments més repetits en la missiva que dirigeixen aquestes dones a les noves autoritats xineses. I lamenten una vegada i una altra el silenci més absolut del règim a les seves peticions per aclarir què va passar durant els dies que va durar la repressió, depurar-ne responsabilitats i reparar els danys.

"Les autoritats governamentals han estat sorprenentment indiferents i aparentment impassibles a les nostres peticions solemnes i sentides", asseguren les mares de Tiananmen en el document que ha traduït a l'anglès l'organització Human Rights China.

Molts analistes xinesos havien previst que Xi podia acabar seguint els passos del seu pare, Xi Zhongxun, un reformista de la primera generació de líders xinesos que va arribar a vicepresident del Comitè Permanent de l'Assemblea Popular. Xi fill havia intentat projectar una imatge política més oberta i continguda que no pas el seu predecessor, Hu Jintao.

Però el nou mandat de Xi s'ha estrenat amb mesures dràstiques contra la llibertat d'expressió a internet i la detenció d'activistes anticorrupció, en un senyal inequívoc que no pensa permetre cap mena de dissidència.

Les autoritats, en alerta

Tradicionalment, al voltant de les dates de l'aniversari de Tiananmen, les autoritats xineses eleven l'alerta contra qualsevol manifestació opositora davant el temor que una petita espurna pugui encendre un foc. I aquest any tampoc no ha estat l'excepció.

Un activista mediambiental -que va firmar la missiva dels familiars de Tiananmen- va denunciar ahir al diari South China Morning Post de Hong Kong que li havien denegat el visat per anar als Estats Units a recollir un premi. "No volen que parli malament de la Xina davant del món en aquest moment de l'any", va assegurar a aquest rotatiu.

El govern presidit per Xi Jinping es va defensar ahir de les crítiques de les mares de Tiananmen i va assegurar que el poble xinès té extensos drets i llibertats. "La Xina ja va treure una conclusió clara d'aquella confusió política", va assegurar ahir el portaveu del ministeri d'Afers Estrangers xinès.

stats