Syriza s’esquerda en mil bocins

AtenesSyriza ja està absolutament dividida. Membres de l’equip de govern parlen de diputats que han seguit un altre camí, i l’exministre d’Energia i líder de la Plataforma d’Esquerres, Panaiotis Lafazanis, va anunciar la setmana passada un nou moviment contra el rescat. Aquell document, firmat per dotze persones més vinculades a organitzacions extraparlamentàries d’ideologia radical, ha estat llegit per tots els mitjans locals com el germen d’un nou partit.

Però la trencadissa dins de la formació d’esquerra alternativa va molt més enllà, amb la convivència d’una munió de corrents crítics interns. Els uneix una ferma oposició a les polítiques d’austeritat, l’essència última de tot allò que prometia Syriza quan va arribar al govern. No els convenç l’explicació del primer ministre, Alexis Tsipras, quan argumenta que es va veure obligat a escollir entre firmar un nou rescat que comporta noves retallades o una “fallida desordenada” del país seguida d’una caòtica sortida de l’euro.

Un ambient de “canibalisme”

Per afrontar la fractura, el comitè central del partit va decidir a finals de juliol que abordaria la crisi en un congrés extraordinari al setembre. Les bases de la formació, que consta de la unió de 13 grups polítics d’esquerres, hauran d’escollir nous delegats per al comitè central, i es decidirà com s’enfoquen unes més que probables eleccions anticipades. Caldrà veure llavors el que queda de les postures radicals del partit, després que els militants s’hagin triplicat des del gener.

Amb dimissions que han anat caient amb comptagotes en els diferents estrats de l’organització, la remor de la discòrdia ha acabat fent insostenible la convivència. Iannis Albanis, un dels membres del comitè central, lamentava aquesta setmana que no hi pugui haver ni diàleg en l’ambient de “canibalisme” que està vivint Syriza els últims dies, amb diputats del mateix bàndol tirant-se els plats pel cap al Parlament. Un panorama, escrivia Albanis, que recorda “els temps més obscurs de l’esquerra”.

De manera semblant ho viu Rudi Renaldi i altres membres que han abandonat a la vegada, i sense voler-ne saber res més, els organismes del partit: tant el comitè central, com el secretariat polític, d’on també sorgien cada vegada més veus discordants. El mateix Tasos Koronakis, secretari general de Syriza, forma part d’una de les faccions díscoles. La setmana passada publicava un comunicat en què instava el govern a rebutjar el rescat. El text alertava del risc de trencar les “aliances socials” que té Syriza, i en la mateixa línia es pronunciaven les joventuts del partit, que van titllar l’estratègia del govern de problema “existencial” i de “gir violent” cap a les polítiques de tall neoliberal.