BIRMÀNIA
Misc 14/11/2015

Suu Kyi s’imposa amb tres quartes parts dels escons al Parlament

La Nobel, però, no podrà ser presidenta perquè té dos fills amb passaport estranger

Eduard Fernández
3 min
La líder opositora birmana té prou suport perquè la seva formació governi al país però ella s’haurà de conformar a ser una presidenta a l’ombra.

NaypyidawFa 25 anys, l’edició internacional de la revista nord-americana Time dedicava la seva portada a una dona de mirada desafiadora i cabells esbullats, que s’havia convertit en la nova líder de Birmània: Aung San Suu Kyi. Com avui, la política acabava de guanyar les primeres eleccions celebrades al país asiàtic en dècades, després de la promesa dels militars d’avançar cap a la democràcia. I, en aquell moment, Time formulava la mateixa pregunta que aquests dies es fan tots els ciutadans, després que en les eleccions de diumenge passat la seva formació s’imposés en aconseguir 364 dels 491 escons en joc: “Governarà?”

Suu Kyi ha estat lligada a la història de Birmània des que va néixer. El seu pare, el general Aung San, va ser assassinat el 1947, quan ella tenia només dos anys. El militar havia aconseguit que Londres atorgués la independència a la regió, i es preparava per construir un nou país. Avui, Aung San encara és considerat el pare de la Birmània moderna, posteriorment rebatejada per la dictadura dels militars com a Myanmar.

El 1960 la família de la Dama, el sobrenom que rep Suu Kyi a Birmània, va mudar-se a l’Índia, i posteriorment al Regne Unit. La jove va graduar-se a la Universitat d’Oxford, on també va conèixer el seu futur marit, el britànic Michael Aris. Malgrat això, Suu Kyi mai va descartar tornar un dia a la seva terra d’origen. “Si la meva gent em necessita, m’ajudaràs a complir el meu deure amb ells”, ja advertia al seu promès en les cartes que li escrivia abans del casament.

El matrimoni va viure a Anglaterra, al Japó i al regne de Bhutan, on Aris estudiava i treballava com a tutor de la monarquia. El 1988, però, la futura líder va tornar a Birmània per cuidar la seva mare malalta. Aquell mateix any, les protestes populars que s’havien estès per tot el país començaven a fer trontollar el règim militar, que governava des de l’any 1962.

Un discurs multitudinari

El 26 d’agost del 1988, Suu Kyi va fer el seu primer discurs davant de mig milió de persones a la pagoda Shwedagon, el centre espiritual de Rangun, com s’anomenava llavors la capital i ara rebatejada com a Naypyidaw. Malgrat que molts ni tan sols van arribar a escoltar el seu parlament, Suu Kyi es va convertir immediatament en el nou símbol de la llibertat. Dies després, l’activista va fundar, juntament amb altres polítics i intel·lectuals, la Lliga Nacional per a la Democràcia (LND).

La LND va guanyar les eleccions que van es van celebrar el 1990 a Birmània. Suu Kyi va passar tota la campanya electoral sota arrest domiciliari. La seva victòria a les urnes va ser ignorada pels militars, que van seguir governant i van mantenir la Dama reclosa, sense escoltar les crítiques que li feia la comunitat internacional per l’immobilisme. El 1991 Suu Kyi va ser guardonada amb el premi Nobel de la pau, que no va poder anar a recollir per la prohibició de sortir del país. La Dama va passar 15 dels següents 20 anys sota arrest domiciliari, fins que la junta militar va cedir el poder a un govern civil el 2011. Un any més tard, Suu Kyi va ser escollida parlamentària.

La polèmica pels rohingya

La vida política ha causat un cert desgast a la seva imatge, especialment a l’estranger, i alguns grups l’han criticat per no defensar prou les perseguides minories ètniques birmanes. “No hem d’exagerar els problemes d’aquest país”, comentava Suu Kyi poc abans dels comicis parlant sobre els rohingya, un grup musulmà format per més d’un milió de persones a qui el govern nega la nacionalitat.

Les eleccions de diumenge passat tornen a atorgar la majoria absoluta al Parlament a la LND, i Suu Kyi ja ha advertit que, malgrat que ella no pot ser escollida presidenta, serà la màxima responsable del govern del país. La Constitució prohibeix que cap ciutadà amb familiars estrangers pugui governar el país, en una mesura pensada exclusivament per a l’opositora, ja que els seus dos fills tenen nacionalitat britànica. La líder haurà d’afrontar ara una delicada negociació amb l’estament militar per evitar un nou cop d’estat. Durant els anys de reclusió a la seva casa de la capital, a la riba del llac Inya, Suu Kyi seguia una estricta rutina que incloïa meditació, esport, lectura i escoltar la BBC a la ràdio per mantenir-se lúcida i en forma. Després d’un quart de segle d’espera forçada, la Dama està preparada per finalment prendre el timó de Birmània.

stats