SÍMBOL ANTIAPARTHEID
Misc 25/06/2013

Sud-àfrica es prepara per deixar "marxar" Mandela

El president Jacob Zuma reconeix que s'acaba l'esperança per al vell líder

Marta Rodríguez Carrera
3 min
Un periodista fent guàrdia al davant de la residència de Mandela a Johannesburg. La  salut del líder sud-africà ha generat una gran expectació mediàtica.

JohannesburgEl president sud-africà, Jacob Zuma, resumia els sentiments davant l'agonia de Nelson Mandela: "Són moments difícils per a Sud-àfrica". "Preguem per ell, però ja necessita descansar", responia Manniah Maine, conscient que allargar la vida d'un malalt a punt de fer els 95 anys és "inhumà". Maine té 53 anys i és treballadora domèstica. Ahir, mentre tornava de la feina en un dels barris rics del nord de Johannesburg, no es cansava de repetir que sempre li estarà agraïda a Madiba, el nom de la tribu xosa amb què es coneix Mandela, perquè gràcies a ell és "una ciutadana de primera".

Amb la boca més petita, però, li retreia que "no s'hagués atrevit més amb els blancs i hagués permès l'entrada d'empreses estrangeres que s'emporten els diners als seus països". No és una queixa aïllada: molts negres lamenten que l'alliberament fos "tan barat" per als blancs, que no van perdre cap dels seus privilegis.

Més enllà de la queixa, la dona sent "llàstima" pel patiment d'un vellet i per això demana a la família que "li deixin espai perquè la seva ànima trobi el camí per marxar amb els ancestres", ja que ara mateix tothom li està molt a sobre i Mandela no pot dir adéu, tal com marca la tradició africana.

El líder antiapartheid continua "crític però estable", després que divendres el seu estat empitjorés. L'expresident va ingressar "greu" el 8 de juny a la matinada per una recaiguda de la pneumònia que arrossega des que va estar pres durant 27 anys per la seva lluita antiracista.

Al principi, la societat sud-africana, amb grans conviccions religioses, es mostrava dividida entre els que volien posar fi a l'agonia i els que demanaven esforços per salvar-lo amb l'argument que és un heroi i el pare de la Sud-àfrica democràtica. Però des que diumenge a la nit es va saber que l'expresident acumulava 24 hores en estat crític, molt pocs conserven encara les esperances.

Canvi de to

Fins i tot Zuma ha modulat l'optimisme que el caracteritza. Després d'una visita a Mandela a finals del mes d'abril passat va dir que l'home icona de la reconciliació estava fort i amb bon ànim, cosa que desmentien les imatges de televisió que van immortalitzar la trobada. Ara apareix un Zuma més prudent: "No sóc doctor, però quan una persona està crítica, està crítica", deixava anar ahir en una breu trobada amb periodistes. La nit abans havia vist un Mandela "adormit" a l'hospital. Segons la cadena nord-americana CBS, els ronyons i el fetge li funcionen amb moltes dificultats i ja fa dies que no obre els ulls, tot i que el govern no ha volgut confirmar aquest quadre mèdic.

Zuma deia ahir que "cal acceptar que Madiba és un home vell". El carrer hi està d'acord. Hi ha un sentiment molt gran de pèrdua per un home que va sacrificar la seva vida per la igualtat de races. "Encara el necessitem, però no podem ser tan egoistes de voler que visqui a qualsevol preu", afirma Onke Mbatha, un universitari de 23 anys que va néixer un any després que el règim segregacionista alliberés Mandela, el 1990.

"Madiba ha viscut molts anys, ens ha portat la democràcia, la llibertat, i ara, encara que és viu, ja no té vida". Eren les paraules d'Estel Campher, una mulata de 38 anys que aixeca el puny cada cop que pronuncia el nom de Mandela. "És el meu president. Després d'ell, només hem tingut merda i corrupció", deia gairebé cridant enmig de la plaça Gandhi, d'una de les més transitades del centre de Johannesburg. Al seu costat només hi havia dos blancs que, com ella, esperaven l'autobús. No és habitual veure blancs al transport públic, ni pels carrers del centre. Un d'ells, de 68 anys, es diu Jose Sousa: "Sóc de Portugal però ja fa massa anys que sóc aquí". No volia parlar de Mandela i va respondre amb un somriure a la pregunta de si se sentia trist pel seu estat de salut. "No, però és un home de dret", diu.

El seu testimoni no és generalitzat entre els blancs sud-africans, que representen només el 10% de la població i, en general, agraeixen la generositat de l'acció de govern de Madiba. "Mandela és déu", resumeix Marie Wessels, afrikaans de 39 anys, amb familiars "racistes" i activistes contra l'apartheid, segons la seva definició.

stats