Publicitat
Publicitat

ESPIONATGE ALS ESTATS UNITS

Snowden es reivindica a 'Time'

Només el papa Francesc supera l'extècnic de la NSA en el rànquing de persones de l'any de la revista

Edward Snowden tenia tots els números per convertir-se en la persona de l'any de la revista Time . El degoteig de filtracions sobre els programes de vigilància massiva dels Estats Units, que va iniciar al juny, han provocat la indignació del món i un gran debat sobre l'equilibri entre la seguretat i la privacitat dels ciutadans. Malgrat tot, guanyar un papa tan popular com Francesc ha sigut impossible.

Aquest reconeixement al pontífex, però, no va agradar a tothom. Per a alguns el títol de persona de l'any i portada de la revista, que sortirà el 23 de desembre, hauria d'haver estat per a Snowden. Wikileaks va afirmar, des del seu compte de Twitter, que l'elecció de Time ha estat "covarda" i explica "el perquè de la seva pèrdua de credibilitat".

Tot i així, l'article del setmanari destaca l'impacte i els motius de les revelacions de l'exanalista de l'Agència de Seguretat Nacional (NSA, per les sigles en anglès). "[Snowden] va voler advertir el món, i va creure que desvelar la informació classificada que tenia a les mans era la millor manera de fer-ho", escriu el periodista Michael Scherer, autor de la informació, que inclou fragments de la seva entrevista per e-mail amb el noi nord-americà. Snowden es refugia des del juliol a Rússia.

Millorar la transparència

Snowden reivindica les seves filtracions i espera que provoquin un canvi dels serveis secrets del seu país. Segons ell, el president dels Estats Units, Barack Obama, hauria d'aprofitar l'escàndol d'espionatge, destapat per ell, per reformar els programes de vigilància de la NSA "a estàndards raonables". D'aquesta manera, es milloraria la transparència i s'asseguraria que ni els Estats Units ni altres països del món espien ciutadans corrents sense cap raó.

"El que més ens preocupa no és que aquesta vigilància pugui fer-se teòricament, sinó que es va fer sense que la majoria de la societat ho sabés o fos conscient que era possible", escriu Snowden, que creu que la privacitat dels ciutadans és un dret universal. "La NSA no és, per descomptat, la Stasi", assenyala en referència al servei d'intel·ligència d'Alemanya de l'Est, que va espiar gran part de la seva població amb finalitats polítiques. Ara bé, adverteix del perill dels mitjans tecnològics al servei de les agències d'espionatge.

Els canvis que Snowden demana es podrien produir en els pròxims mesos, tot i que encara no se sap si seran profunds. Obama ha promès una reforma de l'espionatge americà després d'estudiar l'informe sobre els programes de vigilància que una comissió independent li entregarà a finals d'aquesta setmana. "La reforma ha d'incloure un augment de la supervisió i la transparència, i oferir mecanismes perquè el ciutadà pugui dir la seva sobre el sistema", diu l'analista en temes de seguretat Doug Schoen.

A més, vuit gegants d'internet, liderats per Google i Apple, es van unir per demanar un canvi, ja que la seva imatge i els seus beneficis s'han vist perjudicats des de l'inici de les revelacions -algunes de les quals afirmen que aquestes empreses van cobrar l'accés de la NSA als seus servidors.

D'altra banda, un grup d'informants -entre els quals Daniel Ellsberg, que va filtrar els anomenats papers del Pentàgon - va, denunciar la vigilància massiva i va, donar suport a Snowden en una carta oberta publicada pel diari britànic The Guardian . "Els ecos de les seves accions [de Snowden] encara se senten a tot el món, i encara hi ha moltes revelacions que se sabran en un futur", asseguren, i animen altres ciutadans a seguir el seu exemple.

Bergoglio, escollit pel fet de ser una "superestrella septuagenària"

El papa Francesc ha arrabassat el títol de Time a Edward Snowden per haver-se convertit en "el Papa del poble". La revista va destacar ahir que Jorge Mario Bergoglio, a qui qualifica de "superestrella septuagenària", va "adoptar el nom d'un sant humil" i està "disposat a transformar" una institució que canvia molt lentament.

En un article en castellà -la llengua materna de Bergoglio-, la directora de la publicació, Nancy Gibbs, explica que en només nou mesos al capdavant de l'Església catòlica "s'ha sabut col·locar al centre dels principals debats de la nostra època: riquesa i pobresa, imparcialitat i justícia, transparència, modernitat, globalització, el rol de la dona, la naturalesa del matrimoni, les temptacions del poder". I afegeix: "En un moment en què els límits del lideratge es posen a prova en tants llocs, arriba un home, sense exèrcit ni armes, sense un regne més enllà d'un petit tros de terra al centre de Roma, però amb l'enorme suport de la riquesa i el pes de la història, per plantejar un desafiament".

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT