Publicitat
Publicitat

Síria és el nou camp De batalla del jihadisme

La guerra de Síria atreu un flux cada dia més gran de combatents estrangers i grups extremistes que prenen el control de bosses de territori que es converteixen en un nou refugi per al jihadisme. Responsables de la lluita antiterrorista als Estats Units calculen que uns sis mil milicians estrangers ja combaten al país. El flux és més important que el que s'encaminava cap a l'Iraq per unir-se a la insurgència contra l'ocupació nord-americana.

Molts d'aquests milicians s'uneixen al Front Al-Nusra, un grup extremista que en els últims mesos s'ha guanyat la reputació al front opositor. Però d'altres s'estan reunint sota un nou paraigua encara més extremista: l'estat islàmic de l'Iraq i Síria, que incorpora alguns sirians amb combatents d'arreu del món -Txetxènia, el Pakistan, Egipte i països d'Occident- així com Al-Qaida a l'Iraq, el grup insurgent sunnita que es va destacar en la lluita contra l'ocupació nord-americana després de la invasió del 2003. Alguns temen que d'aquests grups en pugui sorgir una nova branca d'Al-Qaida.

A Síria, les línies de batalla s'han endurit en els últims mesos. El govern sirià, amb el suport de l'Iran i Hezbol·lah, ha aprofitat un nou impuls i ha recuperat territoris a l'est i el sud que estaven sota control rebel. Alhora, en una oposició fortament fragmentada (prop de 1.200 grups), el pes s'ha desplaçat a mans dels jihadistes al nord-oest, on la setmana passada van prendre un aeroport estratègic. També tenen una gran influència a la capital de la província de Raqqa.

La idea que Síria podria substituir el Pakistan com el refugi principal d'Al-Qaida si cau el govern és un cop dur a l'oposició siriana i el seu braç armat, l'Exèrcit Sirià Lliure (ESL). La idea fa el joc a Baixar al-Assad, que sempre ha intentat presentar-se com l'única alternativa a l'extremisme islàmic i el caos, i alhora fa encara més remota la perspectiva que l'oposició obtingui ple suport dels EUA. L'argument d'Al-Assad "va començar com una ficció quan les protestes eren pacífiques, però ara és una realitat", pels esforços del mateix règim de dividir el país i pels èxits dels extremistes, escriu a The National Hussein Ibish, de l'American Task Force a Palestina.

Xiïtes contra sunnites

Fa poc, a Raqqa, un comandant de l'estat islàmic a l'Iraq i Síria, Abu Omar, vestit a l'estil pakistanès, explicava que és sirià, però que els objectius del seu moviment van molt més enllà de les fronteres del seu país. Justificava que sunnites d'arreu del món lluitessin a Síria pel suport al règim de combatents xiïtes del Líban i l'Iraq. I contra les crides d'alguns membres de l'oposició a centrar la lluita en l'interior de Síria i el derrocament d'Al-Assad, responia: "Tenim un enemic, l'Iran, i hem de combatre'l en tots els fronts". També apuntava a Rússia: "Rússia està matant els musulmans a les Repúbliques musulmanes del sud i envia armes i diners per matar també els musulmans a Síria".

El líder de l'Exèrcit Lliure de Síria, Salim Idris, va acusar fa poc els jihadistes de rebre ajuda del règim, un fet versemblant tenint en compte que el règim va ajudar a canalitzar el flux de combatents estrangers en suport a la insurgència de l'Iraq.

Però les línies divisòries entre l'ESL i els jihadistes són fluides. La seva força al camp de batalla és indiscutible. Aquesta setmana, el grup jihadista Jaish al-Muhayirin wal Ansar, liderat pel txetxè Abu Omar al-Shesheni, va col·laborar amb unitats de l'ESL per prendre la base aèria de Menagh, a Alep, després de 10 mesos de combats. Sembla que el que va decantar la batalla van ser els atemptats suïcides amb camions contra els murs de la base. Aquesta cooperació ha complicat els esforços per aïllar els jihadistes dins de la insurgència, on els comandants de tots els colors polítics s'adonen que no tenen més remei que col·laborar amb qualsevol aliat disponible.