Misc 31/01/2015

Salvem la nova Ucraïna

Està en joc el futur de tota la Unió Europea

Bernard-henri Lévy / George Soros |
3 min
Salvem la nova Ucraïna

Traducció: ALBA FERNÁNDEZ CANDIALUNA NOVA UCRAÏNA VA NÉIXER FA UN ANY de les protestes proeuropeistes que van forçar la dimissió del president Ianukóvitx. Avui aquell esperit de Maidan, la plaça de la Independència de Kíev, és més fort que mai, fins i tot quan està sota l’amenaça directa de les forces militars russes que donen suport als separatistes a l’est d’Ucraïna. La nova Ucraïna vol convertir-se en l’antítesi de la vella Ucraïna, totalment desmoralitzada i corrupta. La transformació del país ha suposat un experiment insòlit de democràcia participativa: la noble aventura d’un poble que s’ha manifestat per obrir-se a la modernitat, a la democràcia i a Europa. I això només és el començament.

Els manifestants de Maidan han passat de ser a l’oposició a haver de construir una nació. Molts dels membres del govern i del Parlament ucraïnès són voluntaris que han deixat feines molt ben pagades per servir el seu país. Malgrat tot, el nou model de país segueix mantenint la burocràcia d’estat, fortament arrelada, que treballa de costat amb l’oligarquia empresarial del país. Alhora, els reformistes han d’afrontar l’hostilitat manifesta del president rus, Vladímir Putin, que vol desestabilitzar Ucraïna.

Un dels desavantatges és que aquesta nova Ucraïna es manté en secret, no només per a la resta del món, sinó per als mateixos ucraïnesos. Les reformes radicals han començat a treure el cap però encara no s’han implementat del tot. Resulta molt instructiu comparar l’Ucraïna d’avui amb la Geòrgia del 2004. Aquell any, quan Mikhaïl Saakaixvili va esdevenir president, va substituir immediatament els odiats guàrdies de trànsit georgians i va fer desaparèixer els controls de carretera que feien servir per fer xantatge als conductors. La població georgiana va captar de seguida que les coses havien canviat cap a millor. Malauradament Ucraïna encara no ha trobat un projecte similar per demostrar el nou rumb. Saakaixvili era un polític revolucionari que en un principi va combatre la corrupció però que, al final, va acabar convertint-la en un monopoli. En canvi, Ucraïna és una democràcia participativa que no depèn d’un únic líder sinó de l’equilibri de poders. Les democràcies avancen lentament però a llarg termini això pot ser un avantatge. El gran interrogant és: hi haurà un llarg termini?

EL PRESIDENT RUS ESTÀ AUGMENTANT la pressió militar i econòmica sobre Ucraïna. La ciutat de Mariúpol recentment ha rebut l’atac de diversos grups armats que, segons l’OTAN, actuaven amb el suport de l’exèrcit rus, la qual cosa contradiu la versió de Moscou, que assegura que els separatistes ucraïnesos actuen pel seu compte. Ucraïna pot defensar-se en l’àmbit militar però necessita un ajut econòmic immediat de 15.000 milions de dòlars. Per assegurar la supervivència del país i atreure inversors, Occident ha d’adoptar un compromís polític i aportar capital addicional. Els reformistes han aprovat una legislació exhaustiva, però també volen que l’FMI exerceixi una funció supervisora. Per desgràcia, igual que les democràcies evolucionen lentament, una unió de democràcies com és la UE avança a un ritme encara més lent. Putin ho sap i se n’està aprofitant. Però no només està en joc el futur d’Ucraïna sinó el de tota la UE.

La pèrdua d’Ucraïna seria un cop molt dur: enfortiria l’alternativa russa enfront de la UE, una alternativa basada en l’imperi de la força més que no pas la força de la llei. Si Europa aporta l’ajut econòmic que Ucraïna necessita, el president rus es veuria forçat a abandonar les agressions. Si Europa ofereix un ajut econòmic generós, una Ucraïna estable i pròspera es convertiria en el millor exemple per contradir la teoria de Putin i deixar clar que les dificultats econòmiques de Rússia no són culpa d’Occident sinó del mateix president rus. I aleshores potser la població russa l’obligaria a seguir l’exemple de la nova Ucraïna. La recompensa per a Europa seria una nova Rússia que deixaria de ser una forta amenaça estratègica i es convertiria en un potencial soci estratègic. Això és el que està en joc.

stats