Alexandria"Qui vol prendre avui l' iftar [l'àpat que trenca el dejuni diürn del mes sagrat dels musulmans] amb Al·là?", es cantava fa uns dies davant de la seu dels Germans Musulmans al Caire. La frase demostra el camí que poden agafar les reivindicacions islamistes a Egipte si no se surt aviat de l'embut. El mes sagrat dels musulmans hauria de ser un temps de concòrdia, però aquest any ha estat marcat per enfrontaments sagnants als carrers. Aquest període sagrat i unificador -que s'acaba avui-, com tot ritus, finalment, queda subjugat als esdeveniments.
El Mohamed, membre d'un grup anarquista d'Alexandria, va ser detingut al gener per la mateixa policia que treballava per al president Mursi i que ara s'esmenta en l'eslògan dels seus detractors: "L'exèrcit, la policia, units de la mà!" El Mohamed és molt crític amb la situació actual i recorda que "les tensions sempre es calmaven durant el Ramadà, però el cop d'estat ha creuat la línia vermella".
Si són certs els testimonis que afirmen que es dispara apuntant al cap i al pit, l'exèrcit està actuant amb contundència criminal. A l'altre bàndol, líders dels Germans Musulmans criden a la jihad.
La lluita pel poder que s'està lliurant als carrers no s'ha endut només l'alegria, la pau i el comunitarisme del Ramadà, sinó també coses tan concretes com els menjadors socials -molt importants per a les classes populars i tradicionalment organitzats per la confraria- o el comerç de barris sencers. L'Ahmed Zaid té un cafè al barri de Mandara, a Alexandria, i explica que el Ramadà és suposadament el moment àlgid dels cafès però que aquest any la gent ja no hi va per por que els enfrontaments esclatin en qualsevol moment. "Les tradicionals tendes del Ramadà quasi han desaparegut. Solien acollir activitats festives, però la tensió entre partidaris i detractors del president derrocat han fet baixar l'alegria", afegeix.
Els últims esdeveniments poden suposar un no-retorn en l'escalada de violència que està dividint el país. Com un més dels que van lluitar per un estat net i just contra el règim de Hosni Mubàrak, el Mohamed es lamentava: "S'ha oblidat l'esperit de la revolució: llibertat, pa i justícia social. Si la batalla la guanya el règim militar, que torna a la superfície del poder, les conquestes de la revolució estaran amenaçades".
Haurà estat un Ramadà en què més que de costum s'haurà pensat, sentit i resat: " Inxal·lah ".
