S’acaba el Ramadà sense que es vegi la fi del conflicte

GazaGrans columnes de fum negre pujaven ahir al matí a Xuiaia i les explosions se sentien l’una darrere l’altra. “Estan disparant als edificis alts, els que tapen la visió dels tancs”, deia Iúsuf Saudí, un home de 35 anys assegut amb un grup d’amics a només cent metres de l’hospital Al-Wafa.

El carrer és una avinguda ampla que va des del carrer Saladí fins a l’extrem oriental de la franja de Gaza. No hi transiten cotxes i molts pocs vianants s’hi endinsen uns quants metres, adoptant sempre tota mena de precaucions. Una mica més endavant hi havia ahir els tancs i destacaments israelians que esperaven les ordres per avançar.

Hamàs va assegurar que donava suport a l’alto el foc de 24 hores demanat per l’ONU, amb motiu de la festa de l’Aid al-Fitr, amb la qual s’acaba el mes de Ramadà. L’alto el foc arrencava teòricament a les 14.00 hora local, però el soroll dels coets i també de les bombes va continuar sentint-se a Gaza i a Israel després d’aquesta hora.

L’aviació, l’artilleria i la marina israeliana van bombardejar desenes d’objectius per tota la franja i van causar la mort d’onze palestins, un nombre sensiblement inferior al de dies passats.

Una festa del final del Ramadà austera

“Ahir vam anar a veure casa nostra aprofitant l’alto el foc”, diu Iúsuf Saudí. “Ha sofert un bombardeig. No ha caigut però no hi podem anar. L’exèrcit és massa a prop, no és un lloc segur”, afegeix. Els seus amics comparteixen aquesta opinió i miren amb curiositat en direcció a les columnes de fum, comentant els esdeveniments dels últims dies.

Cadascú es prepara com pot per a la festa de l’Aid al-Fitr, durant la qual està prohibit el dejuni. Les famílies compren el millor que troben, el millor menjar, fruita seca i dolços, es fan visites i ofereixen als seus convidats el que la seva situació econòmica els permet.

Als voltants de la zona comercial d’Al-Saha hi ha botigues obertes, tot i que en algunes zones no són ni la meitat. Es veuen persianes abaixades i el nombre de parades ambulants és reduït si es compara amb un dia habitual. Molts botiguers han obert per primer cop després de més d’una setmana.

“Aquest matí hem obert però la gent no es decideix a comprar”, es queixa Haidar Hasa, que té un comerç de moda. El gènere l’importa de la Xina i de Turquia a través d’Israel, és a dir, dels passos que hi ha entre Gaza i Israel, per on entra tot el que es ven a la franja. La botiga la va obrir el seu pare fa 31 anys. La botiguera està preocupada per si podrà fer front a l’elevat crèdit que va demanar per omplir el magatzem, ja que amb la guerra les vendes han caigut dràsticament. La botiga ha estat tancada més d’una setmana i ara venen menys del 50% del previst. “La gent no té diners per comprar roba. Està sent el pitjor any. Com podrem tornar el crèdit?”, pregunta.

“Això no és una guerra. Els israelians han fet pols Xuiaia; els civils, no els milicians. Les milícies no només han de fer front a l’exèrcit israelià sinó també a la comunitat internacional que li dóna suport i armes. Ja hem pagat prou en aquesta guerra, què més volen?”, diu Hasa. “No marxarem. Estem preparats per morir aquí. Tots els palestins donem suport a les milícies, no tenim més alternativa”, afegeix.

Un carnisser del mercat de Zauia, Jaled Shawa, ha hagut de llençar molts quilos de carn a causa dels talls d’electricitat. “Només puc comprar la carn que podré vendre cada dia. I la gent, com que tampoc té nevera, compra només la que pot consumir el mateix dia. No es pot comprar carn per a dos dies. A més a més, l’escorxador està tancat”, explica Shawa.

La carnisseria la va establir el seu avi fa 56 anys, després la va heretar el seu pare i ara la porta Shawa, que és pare de deu fills. El més gran té 46 anys i viu a Alemanya. El tema del possible alto el foc se sentia ahir en totes les converses i Shawa estava convençut que Israel només “vol una treva que li permeti continuar amb l’embargament de Gaza, continuar matant els palestins i mantenir l’exèrcit a la franja”.

“Què volen celebrar, si hi ha mil morts?”

“¿Com podem celebrar l’Aid al-Fitr amb més de mil morts i 6.000 ferits?”, es pregunta el carnisser. “Això no és una guerra, és un Holocaust. Tota la franja de Gaza està tan densament poblada que caiguin on caiguin les bombes hi haurà morts o ferits i en aquestes circumstàncies no es pot parlar de festa”, afegeix.

Mohammed Twfiq, de 30 anys i pare d’un fill, és el propietari d’una gran botiga de dolços, caramels i bombons, uns productes que es consumeixen en grans quantitats durant l’Aid al-Fitr. Ahir obrien per primer dia després de l’ofensiva, però les vendes no anaven bé. “Estem venent menys del 20% del que vam vendre l’any passat. Al magatzem tinc dolços més cars però no els he volgut ni treure. Si hagués sabut que venia una guerra no hauria comprat tant”, diu. Al mercat de Zauia es veu molta pobresa. Cada cop hi ha més dones, algunes cobertes amb vel, que aborden els clients demanant almoines. És gent que ha perdut casa seva o que, encara que no l’hagi perduda, ja no té mitjans per subsistir.

“Ahir [dissabte] va anar més bé perquè hi havia una treva i la gent no tenia por de sortir”, comenta Muhammad Shublak, que té un petit comerç de fruita seca amb set dependents. Diu que està venent un 7% del que va vendre l’any passat. Els set dependents es van passar la major part del dia xerrant, perquè no hi havia clients.

La gran botiga d’Abdala Muzannar tampoc té cap client malgrat que és una de les més famoses de Gaza en matèria de dolços. Altres anys, per aquests dies, estava plena de gom a gom i amb llargues cues al carrer; avui està absolutament buida. La botiga la van obrir el seu pare i el seu oncle el 1970, quan Muzannar tenia 8 anys. Muzannar va perdre la seva mare i dos nebots a l’ofensiva israeliana sobre Gaza de fa dos anys. La mare tenia 83 anys. Muzannar havia sortit de casa uns minuts abans que les bombes la destruïssin. “Va ser un miracle que no em matés a mi també, tot i que a Gaza estem acostumats a aquestes coses”, assegura.

Deu morts a Cisjordània en tres dies de protestes

Els enfrontaments entre manifestants palestins i forces israelianes es van repetir la nit de dissabte a diumenge a l’est de Jerusalem. Alhora, la policia israeliana va informar que havia interceptat un cotxe bomba que volia entrar a Israel, en un dels punts de control de Cisjordània. Des de dijous a la nit, les protestes dels palestins a Cisjordània en suport dels seus conciutadans de la franja de Gaza, i per reclamar la fi de l’ofensiva militar israeliana, han deixat deu morts palestins i uns 600 ferits. La protesta més gran es va produir divendres a la nit, quan més de 10.000 palestins van marxar cap al pas de control de Qalandia, en una de les manifestacions més nombroses dels últims anys. La protesta va acabar en enfrontaments amb les tropes israelianes. Joves manifestants van llançar pedres als soldats, que els van respondre a trets. Els analistes, però, eren cauts encara ahir a l’hora de pronosticar una possible Tercera Intifada.