Publicitat
Publicitat

TENSIÓ BÈL·LICA

Rússia reforça la pressió militar contra Ucraïna

Kíev avorta l’assalt contra posicions dels pro-russos a Slaviansk després dels moviments de Moscou

L’amenaça militar russa ha tornat a la frontera ucraïnesa. Mai havia desaparegut del tot, però ahir es va reactivar quan Moscou va ordenar una nova tanda d’exercicis militars. Era la seva resposta a l’operació antiterrorista que el govern ucraïnès havia iniciat a la ciutat de Sloviansk. “Ens veiem obligats a reaccionar davant aquest desenvolupament de la situació”, va dir el ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, per justificar el moviment de tropes. Des que va començar la crisi, Rússia ha concentrat 40.000 homes a la frontera.

El govern ucraïnès havia llançat ahir una operació per alliberar la ciutat de Slaviansk, un dels principals bastions dels separatistes pro-russos, però no ho va aconseguir. Homes del ministeri de l’Interior, protegits per blindats de l’exèrcit, van avançar en direcció a la ciutat i van desmantellar tres dels controls de carretera que havien instal·lat els separatistes. Segons el ministeri de l’Interior, el xoc va ser dur i cinc insurgents van morir en els enfrontaments. La tensió era màxima: el govern va fer una crida a la població de Slaviansk perquè no sortís de casa i l’alcalde pro-rus de la ciutat, Viatxeslav Ponomariov, va dir que estaven preparats per resistir.

Sobtadament, les forces ucraïneses es van retirar i els activistes van tornar a prendre les seves posicions. Tot indica que les autoritats van suspendre l’atac quan van ser informats del moviment de tropes russes a la frontera. El president interí, Oleksandr Turtxinov, es va dirigir a la nació en un missatge televisat: “Després que les nostres forces hagin fet passos endavant en la lluita contra el terrorisme, la Federació Russa ha començat a concentrar tropes a la frontera i això representa una amenaça per al nostre país”. Turtxinov va demanar a Moscou la retirada de l’exèrcit i li va exigir que acabés amb les “intimidacions” i els “xantatges”.

Però aquest incident no va ser l’únic del dia. La Guàrdia Nacional va prendre posició al voltant de l’Ajuntament de la ciutat portuària de Mariúpol per evitar un atac pro-rus. De matinada, les forces de l’ordre havien recuperat el control de l’edifici. Segons el ministeri de l’Interior, la policia va intervenir per acabar amb una disputa dins la seu municipal que hauria començat quan un grup d’homes armats amb pals van intentar fer fora els ocupants pro-russos. La batalla entre els dos grups de militants hauria deixat cinc ferits. “L’Ajuntament ha sigut alliberat i pot tornar a funcionar normalment. El paper dels activistes cívics ha sigut determinant”, va escriure el ministre de l’Interior, Arsen Avàkov, a la seva pàgina de Facebook.

També durant la nit es va registrar un incident de signe contrari. Un grup d’uns setanta activistes pro-russos van llançar un atac contra una base militar ucraïnesa a la localitat d’Artemivsk. Segons el ministeri de Defensa, disposaven de fusells automàtics i de granades de fragmentació. El seu objectiu era obtenir l’arsenal de la guarnició, però els soldats van repel·lir l’atac. En aquesta petita ciutat de l’est d’Ucraïna, els insurgents no ocupen cap edifici, però han arribat a un acord amb les autoritats locals per fer onejar la bandera de la República Popular de Donetsk als edificis oficials.

La xacra dels segrestos

Ahir també es va conèixer l’alliberament del periodista nord-americà Simon Ostrovski, que els rebels pro-russos retenien des de dilluns. El seu no és un cas aïllat. Des del principi de la crisi, 16 persones -entre funcionaris, polítics i periodistes- han sigut segrestats. I dos van aparèixer morts amb signes de tortura.