Publicitat
Publicitat

MANIFESTACIONS AL BRASIL

Rousseff fa seva l'agenda del carrer

La presidenta promet un plebiscit i el Parlament intenta donar forma a les reivindicacions populars

La veu del carrer ha determinat un gir polític al Brasil. La presidenta Dilma Rousseff, així com el Parlament, treballen contra rellotge per poder oferir respostes concretes a les reivindicacions de les principals mobilitzacions socials que està vivint el país des de la caiguda del president Fernando Collor de Mello, el 1992.

L'activitat a Brasília aquesta setmana està sent frenètica. El govern ha començat a aplicar el que anomena "una agenda positiva", conscient que les manifestacions poden tenir un impacte directe a les eleccions presidencials de l'any vinent. Rousseff ha centrat els seus esforços en la reforma política, que Luiz Inácio Lula da Silva ja va prometre a les presidencials del 2002 i que mai va poder portar a terme per falta de consens parlamentari.

La intenció del govern és celebrar un plebiscit al setembre, que podria tenir tres preguntes, i podria abordar qüestions com el finançament públic de les campanyes electorals i el model d'elecció de parlamentaris i candidats. Rousseff té pressa, ja que considera "primordial" que els canvis que siguin aprovats entrin en vigor abans que s'acabi la legislatura. Aquesta setmana, la presidenta ha citat al Palácio do Planalto els líders dels moviments socials que han organitzat les manifestacions, sindicats, governadors i parlamentaris per definir el contingut de la consulta.

La pressió popular també s'ha vist reflectida en la lluita contra la corrupció i la impunitat, una dels principals causes del distanciament entre el carrer i la classe política. Aquesta setmana el Senat va treure del calaix una proposta del 2011 i va aprovar, amb una votació simbòlica, el projecte de llei que determina la corrupció com a "delicte horrible" i n'endureix les penes.

Paral·lelament, el ple del Congrés, en una votació extraordinària, ja havia enterrat la proposta d'esmena constitucional (l'anomenada PEC-37) que limitava el poder d'investigació de la fiscalia i que el carrer considerava que alimentava la impunitat. Parlamentaris de tot l'arc polític han reconegut que la pressió popular ha estat fonamental per rebutjar de manera contundent (430 vots a favor, 9 en contra i dues abstencions) un projecte que havia sortit dels partits que donen suport al del govern.

En el context de reduir l'escletxa oberta entre el carrer i la classe política, la Comissió de Justícia del Congrés es va afanyar per aprovar, sense prèvia discussió i en un acte simbòlic, el projecte d'esmena constitucional per acabar amb el vot secret en casos de cassació de mandats de parlamentaris.

Més diners per educació i sanitat

Rousseff s'havia compromès en la compareixença televisiva d'ara fa una setmana a millorar els serveis públics i, concretament, a invertir el 100% dels recursos dels beneficis del petroli en educació.

D'ençà que es van descobrir reserves en aigües profundes durant el govern de Lula da Silva, hi ha hagut un intens debat polític al país sobre com gestionar els beneficis generats per l'explotació petrolera. Els diversos governs dels Partit dels Treballadors (PT) han defensat que aquests recursos fossin invertits íntegrament per millorar els serveis de les classes més desfavorides.

Dijous a la matinada, el ple del Congrés, desobeint les indicacions de Rousseff, va determinar que les rendes del petroli es destinessin un 75% a educació i un 25% a sanitat, cosa que s'ha interpretat com una derrota personal de la presidenta. El debat continuarà ara al Congrés.

Participació en el transport

Si Rousseff s'ha mostrat oberta al diàleg en tota la plataforma dels manifestants, sí que ha frenat la nova proposta del Moviment Passe Livre de tarifa zero al transport públic. En el transport públic, l'alcalde de São Paulo, Fernando Haddad (PT), després de congelar l'augment de les tarifes, ha intentat obrir ponts de diàleg amb els moviments socials. Un dels grans protegits de Lula da Silva ha anunciat que cancel·la el procés de licitació per renovar els contractes amb les empreses i les cooperatives de transport de la capital paulista, que tindria una durada de 15 anys i un valor de 17.800 milions d'euros. "El moment que vivim ens exigeix participació de la societat, instaurarem un consell, amb participació d'usuaris, moviment socials, empresaris i el govern de la ciutat", va anunciar. Haddad s'ha compromès a mostrar públicament, i amb la presència de la fiscalia, els contractes que l'Auntament té firmats amb empreses que tenen concessions a l'àrea.