Els federalistes guanyen les eleccions del Quebec per majoria absoluta

TorontoEl Partit Liberal del Quebec (PLQ) ha guanyat les eleccions del Quebec amb majoria absoluta i ha arrabassat així el govern al sobiranista Partit Quebequès (PQ). El PLQ, federalista, ha obtingut 70 diputats –20 més que en les passades eleccions– dels 125 diputats del parlament del Quebec, l'Assemblea Nacional. El líder del PLQ, Philippe Couillard, es convertirà en el proper primer ministre quebequès durant els propers cinc anys.

En segon lloc ha quedat el PQ, amb 30 diputats, 24 menys que en les eleccions del 2012. Entre els escons que han perdut els sobiranistes hi ha el de la fins ara primera ministra del Quebec, Pauline Marois.

El partit nacionalista conservador Coalition Avenir Québec (CAQ) ha passat de 19 a 22 escons, mentre que els independentistes d'esquerra del Quebec Solidaire (QS) han guanyar un escó i ara tindran tres diputats.

Marois, que va fer història el 2012 en guanyar les anteriors eleccions i convertir-se en la primera dona que va liderar el govern del Quebec, ja ha reconegut la derrota i ha anunciat la seva dimissió com a líder del PQ.

Marois també ha fet una apassionada defensa de la llengua francesa i ha sol·licitat la defensa de l'idioma a Amèrica del Nord.

Per la seva part, Couillard, el futur primer ministre, ha dit que el Quebec necessita "reconciliació" després d'una dura campanya electoral. Ha assenyalat que es concentrarà en "economia i ocupació" i ha deixat clar que el seu govern no té cap interès a dedicar temps i esforços a l'ideal sobiranista.

El primer ministre canadenc, el conservador Stephen Harper, ha dit en un comunicat que "els resultats demostren clarament que els quebequesos han rebutjat la idea d'un referèndum" sobiranista.

Tot i que els quebequesos votaven la composició de l'Assemblea Nacional i el seu pròxim govern provincial, la campanya electoral ha estat dominada per la possible celebració d'un referèndum independentista en cas d'una victòria per majoria absoluta del PQ.

El referèndum

Marois i el PQ no han ocultat que el seu objectiu final és celebrar una consulta popular sobre el tema, però han rebutjat les acusacions de Couillard que la seva agenda oculta en cas de victòria seria la celebració del tercer referèndum independentista del Quebec.

La província, sota governs del PQ, ja va celebrar dues consultes, el 1980 i el 1995. Després de perdre aquesta última per un escàs marge de menys de mig punt percentual, el PQ va assumir una política no oficial per la qual no celebraria un altre referèndum fins que es donessin "condicions guanyadores".

La laïcitat

El 4 de setembre del 2012, Pauline Marois es va convertir en la primera dona a ocupar el càrrec de primera ministra del Quebec. Però l’eufòria del Partit Quebequès per haver recuperat el poder després d’una dècada de govern liberal es va veure frenada en no haver aconseguit una majoria per governar amb comoditat.

Així, dinou mesos després, Marois va tornar a cridar a les urnes els habitants del Quebec a la recerca d’una majoria que li permetés aprovar els pressupostos –no han rebut el suport de cap altre partit a l’Assemblea Nacional– i el projecte estrella de la legislatura, la carta de la laïcitat. La proposta s’inclou en un gir de reafirmació identitària basat en els principis de laïcitat i igualtat home-dona com a valors quebequesos fonamentals.

El punt més polèmic d’aquesta carta és la prohibició dels símbols religiosos en la indumentària dels treballadors públics. De fet, malgrat que el PQ ha sumat simpaties entre grups feministes i nacionalistes, per raons diferents ni el Partit Liberal del Quebec (PLQ), ni la Coalició Avenir Quebec (CAQ), ni Quebec Solidari (QS) han donat suport al projecte. Així, la batalla electoral al Quebec s'ha lliurat sobretot en les circumscripcions de vot més variable i que acaben decidint el partit majoritari a la cambra. De resultes del domini britànic, el sistema d’escrutini és de tipus uninominal majoritari: el territori es divideix en circumscripcions electorals i el candidat més votat esdevé el seu diputat a l’Assemblea. Això facilita l’existència de forts bastions, com els del PLQ a l’oest de Mont-real o els del PQ a les regions.

El tema d’aquesta campanya ha estat inevitablement l’economia i l’ocupació, una preocupació constant sobretot a les regions amb més atur. Mentre que el PQ en fa culpable l’herència rebuda, els liberals i la CAQ han promès la creació de centenars de milers de llocs de treball. Tot i això, el govern Marois preveia ser el timoner d’aquesta campanya amb la carta de la laïcitat, un cop d’efecte dirigit a aglutinar la població francòfona.

L’aterratge en política del magnat de la premsa Pierre Karl Péladeau, el fitxatge estrella del PQ, ha sacsejat el panorama electoral en tots els sentits després que es declarés partidari del projecte sobiranista i es negués, al mateix temps, a desprendre’s del seu imperi mediàtic. Però aquest episodi no ha estat l’únic que ha enrarit l’ambient de campanya. Durant l’últim mes, Pauline Marois i Philippe Couillard, líder del PLQ, s’han llançat acusacions de finançament il·legal i de vincles amb la indústria de la construcció –una investigació en mans de la comissió Charbonneau–, i el líder liberal ha hagut de reconèixer que va ingressar diners en un paradís fiscal després que ho fes públic Radio Canada. Segur dels seus càlculs electorals, el partit de Marois es va llançar a la campanya amb un avantatge clar sobre les altres formacions. Però en la recta final es va tombar la truita i la intenció de vot pel candidat liberal es va disparar.