Publicitat
Publicitat

IMMIGRACIÓ

Quatre mil refugiats creuen la frontera de Grècia a Macedònia amb un destí incert

Les autoritats reobren el pas davant l’afluència de famílies que majoritàriament fugen de Síria

Després d’haver viscut episodis d’altíssima tensió, l’ambient es calmava ahir a Macedònia. L’estat d’emergència per l’onada migratòria que es va decretar dijous, amb un tancament brusc de les fronteres i una actuació dura de la policia, va deixar deu ferits per bales de goma, gasos lacrimògens i granades atordidores. Ahir, en canvi, el país balcànic obria les portes d’un centre d’acollida amb capacitat per a 4.000 persones i deixava passar organitzadament les famílies de refugiats sirians perquè agafessin el tren en direcció a Presevo, la ciutat fronterera del sud de Sèrbia. Segons dades de la Creu Roja, durant les últimes 24 hores hi havien arribat unes 8.000 persones. Des d’allà intentaran travessar Hongria per arribar a Àustria i Alemanya. Però tots saben que cal fer-ho aviat, abans que les autoritats hongareses acabin la construcció d’un mur de 175 quilòmetres que els posarà les coses encara més difícils.

Calma a la frontera

En declaracions als mitjans, el ministre de Defensa macedoni, Zoran Jolevski, ni tan sols s’atrevia a dir a quants refugiats acabarà donant cabuda el centre d’acollida que inaugurava ahir. De moment, serveix de recer per a 450 persones, però les constants arribades d’embarcacions a Grècia fan impossible preveure el nombre final. La calma a la frontera, que venia per una reducció important també dels efectius de l’exèrcit macedoni, no es traduïa en una sensació de normalitat. Escombraries, roba i objectes omplien l’escenari de l’estació de tren que hi ha just després de travessar l’últim poblet grec: trossos de vida que els immigrants i refugiats van perdent pel camí, i l’avís que el flux migratori no s’atura.

Només aquest diumenge eren 4.000 els que entraven al país balcànic, i al juliol, en un sol mes, 50.000 els que arribaven a terres gregues des de Turquia. La situació s’ha agreujat tant que ha forçat la col·laboració política entre Grècia i Macedònia. Però el crit és unànime cap a la Unió Europea. Nikola Popovski, el ministre d’Exteriors macedoni, assegurava ahir que cal trobar sigui com sigui una solució conjunta que no faci que el seu país hagi de carregar amb el pes de tot plegat. Popovski es queixava així que Macedònia rep només ajudes “simbòliques” de la comunitat internacional i demanava “igualtat de tracte” malgrat no ser un país comunitari.

Flux a les illes gregues

Mentrestant, Grècia continua transferint cap al port d’Atenes refugiats que han aconseguit arribar a les illes. Ahir eren 2.446 els que desembarcaven del vaixell Elefthérios Venizelos : venien de Kos, Kàlimnos, Leros i Samos, illes pròximes a la costa turca. Segons l’agència de notícies grega, la majoria van ser traslladats en autobusos fins al metro per dirigir-se després a l’estació principal de trens de la ciutat.

Però, a mitja tarda, un petit grup de sirians encara no havien marxat. En un parc pròxim al port, sota l’ombra d’un arbre, esperaven que una furgoneta blanca amb els vidres tintats els dugués cap a Salònica, al nord del país. El viatge, segons van explicar a l’ARA, els va costar 43 euros per cap, i d’efectiu no els en faltava. El pare de família comptava a l’altura del pit els bitllets que servirien per pagar el trajecte. Havent fugit del seu país en guerra amb tot el que es poden endur, inverteixen els seus estalvis en el viatge cap al cor d’Europa.

Vestit amb texans i un iPhone a la mà, el jove Ouaiche sabia perfectament la situació que els esperava. Molts amics ja han fet el camí abans que ells, va dir, i aquell mateix matí alguns havien aconseguit travessar la frontera amb Macedònia. L’únic que els cal és una ajuda que els permeti recomençar. Fins ara s’han trobat que per als locals són sospitosos, per als turistes són una atracció i per als periodistes són una notícia. L’última entrada de l’Ouiache a Facebook és una frase del poeta nord-americà Walt Whitman: “Sigues curiós, però no jutgis”.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT