Publicitat
Publicitat

TENSIÓ BÈL·LICA

Putin juga a trencar una Ucraïna que se li escapa

El president rus desestabilitza el país per frustrar els aires de canvi a Kíev

Ningú sembla disposat a aturar els peus a Vladímir Putin. L’annexió de Crimea va ser només el primer assalt d’un combat que amenaça de desestabilitzar encara més Ucraïna. L’agitació bèl·lica a les regions de Donetsk i Luhansk obre un escenari que ningú s’atreveix a predir com acabarà. Hi ha veus extremes que hi veuen l’ombra d’una nova guerra mundial. Altres alerten que el tret li sortirà per la culata al mateix Putin. Però, de moment, ell és l’home fort que marca el pas.

Dos analistes privilegiats, l’ucraïnès Oleksandr Suixko, de l’Institut Euroatlàntic de Cooperació, i la russa Maria Lipman, del Centre Carnegie de Moscou, comparteixen les seves reflexions sobre la crisi a Ucraïna aprofitant la seva participació en un seminari del Center for Liberal Studies de Sofia que s’ha fet al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

La revenja postsoviètica

Putin juga a la desestabilització quan Ucraïna se li escapa

Les arrels de l’actual desafiament rus cal anar a buscar-les al desmantellament de la Unió Soviètica i el final de la Guerra Freda. “Pels grans actors mundials allò va ser un pas irreversible, però no per a Putin i altres russos que es van sentir ofesos i frustrats per aquella derrota. Els sentiments van quedar en una letargia fins que ara s’han despertat amb un clam de revenja”, explica l’ucraïnès Oleksandr Suixko. Per aquest analista, a Putin -amb la caiguda del president Ianukóvitx- li va fallar el pla per mantenir Ucraïna sota el seu dictat. I el pla B del president rus és “desintegrar Ucraïna, desorganitzar-la, fer-la inviable”, diu Suixko. Una operació que va arrencar amb l’annexió de Crimea i encara dura.

Putin, l’home fort

Si fins ara anava a remolc d’Occident, ara ell marca el ritme

“Putin s’ha destapat. Durant anys ell reaccionava als moviments occidentals, com el de la guerra de Kosovo i l’Iraq. Però ara per primer cop és ell qui es mou i Occident qui reacciona. El que fa és imprevisible i juga amb la incertesa. És un escenari totalment nou, la pitjor crisi de seguretat a Europa des del final de la Guerra Freda”, explica Maria Lipman des del Centre Carnegie. Qui és el valent capaç d’aturar els peus a Putin? “Ucraïna ja li ha parat els peus”, respon Oleksandr Suixko, que reflexiona: “Hem tirat per terra la seva gran idea de recrear l’imperi rus amb una Ucraïna dins. En canvi, Occident no té prou instruments ni prou coratge per plantar-se seriosament davant de Putin. L’ombra d’una guerra mundial fa fer un pas enrere a molts actors”.

Una invasió de l’est

El poc interès per annexionar-se una regió empobrida

Moscou manté la pressió sobre la frontera ucraïnesa amb maniobres militars. Aquest alè encoratja els pro-russos, que s’han fet forts a les províncies de Donetsk i Luhansk. Però, ¿s’atrevirà Putin a ordenar a les seves tropes que creuin la frontera? “Ningú ho sap. Seria un esdeveniment horrible amb uns costos immensos. No només sancions sinó que Europa i els EUA prendrien mesures més profundes”, alerta Lipman. I és que a diferència de Crimea, que era essencialment russa i on, de fet, les tropes de Moscou ja hi tenien un peu, la invasió de l’est d’Ucraïna seria una “guerra de guerrilles”, segons ella, en què els ucraïnesos han demostrat a Kíev que “estan llestos per lluitar”. Aquesta analista hi afegeix encara un motiu econòmic: “L’est ucraïnès és una regió minera necessitada d’una reconversió que és el malson de qualsevol país. Quin seria el benefici d’una annexió? Només hi veig pèrdues”.

La guerra de propaganda

Els mitjans russos dibuixen una realitat inexistent

Portes endins de Rússia, el suport a Vladímir Putin s’ha disparat fins al 80% de popularitat després de l’annexió de Crimea. Ningú gosa qüestionar el president i els mitjans russos han caigut en una guerra de propaganda i desinformació mai vista. “La intensitat de la propaganda no té precedents, ni durant l’època de la Unió Soviètica. Les mentides sobre els suposats feixistes que lideraven Maidan repetides cada hora des del primer dia funcionen, t’ho acabes creient”, explica la russa Maria Lipman, del Carnegie Center de Moscou.

La força de Maidan

L’esperit de la revolta contra Ianukóvitx dóna fruit

“Maidan s’ha convertit en un esperit cívic de control i participació en la transformació d’Ucraïna. El Parlament ucraïnès ha adoptat lleis proposades i desenvolupades per la societat civil en camps com la lluita contra la corrupció o la independència judicial”, explica Oleksandr Suixko, que sobre els extremistes que es van veure a les protestes de Kíev

diu: “Això ha quedat enrere. Al centre de Kíev no queda ningú amb armes. El sector més radical va donar per acabada la seva missió i ara vol llançar-se a la via política”. I aquest analista ucraïnès marca distàncies amb les actuals protestes a l’est, on “els activistes pro-russos mai han fet una protesta pacífica. El primer que van fer és ocupar un edifici oficial amb les armes. Ni tan sols van convocar una manifestació”.