A qui bombardeja Putin a Síria?

Les claus per entendre la nova ofensiva de l'aviació russa en suport a Baixar al-Assad

Imatges aèries dels bombardejos russos a Síria / REUTERS

L'aviació russa bombardeja per segon dia consecutiu el territori sirià, amb el pretext de la lluita contra l'Estat Islàmic. La radiografia dels primers atacs, però, demostra que l'objectiu del president rus, Vladímir Putin, no és combatre els jihadistes.

Tarek Balsheh, portaveu de Protecció Civil Siriana, una ONG de voluntaris entrenats per buscar supervivents entre la runa dels edificis bombardejats, ha denunciat aquest dijous un bombardeig a Jisr al-Shugur. "Han atacat un barri del nord del poble on només hi ha cases de civils però ja hi quedava poca gent, perquè és una zona sistemàticament bombardejada des de fa temps". Balsheh no va poder oferir un balanç de víctimes.

Un vídeo difós per un grup opositor sirià mostrava ahir els efectes d'un atac que atribuïen als avions russos.

El que vol Moscou és apuntalar el seu únic aliat al Pròxim Orient, el règim de Baixar al-Assad, i de passada convertir-se en un actor imprescindible al Pròxim Orient. La nova ofensiva russa té una dimensió geopolítica de gran abast.

Escalada militar

Putin ataca posicions dels rebels sirians, no de l'Estat Islàmic

Els atacs de dimecres es van centrar en tres punts on les milícies rebels de l'Exèrcit Sirià Lliure i del Front Al-Nusra –la filial siriana d'Al-Qaida– lluiten contra el règim de Baixar al-Assad. Els bombardejos no van afectar les posicions de l'Estat Islàmic (EI), sinó alguns punts on l'exèrcit sirià fidel al dictador té problemes per combatre els rebels. El mapa dels objectius atacats pels caces russos ho revela:

De fet, tampoc el règim i la milícia jihadista han protagonitzat un enfrontament militar significatiu: el règim ha tolerat l'expansió de l'EI a Síria perquè li servia per presentar-se als ulls del món com un aliat en la lluita antiterrorista i perquè els seus combatents s'enfrontaven sobre el terreny als rebels, que des de fa dos anys han hagut de lluitar en un doble front.

L'objectiu

Rússia vol apuntalar el règim d'Al-Assad

Per què Putin defensa Al-Assad? Perquè a Síria es concentren tots els seus temors: la por que una altra revolta popular s'endugui per davant un altre dictador, la por de perdre posicions al Pròxim Orient davant les ingerències occidentals, la por d'una situació de descontrol a les portes de casa seva. La intervenció té un cost relativament baix –fins ara Putin hi ha enviat uns dos mil soldats per protegir la seva base naval al port sirià de Tartús, l'única que li queda al Mediterrani. I arriba després de l'inici d'una rehabilitació internacional d'Al-Assad des de diverses capitals europees.

La moneda de canvi

Moscou busca una oportunitat per forçar un acord a Ucraïna

Putin vol assolir el rol d'actor imprescindible en el futur de Síria i fer servir aquesta carta per forçar els Estats Units i Europa a afluixar les sancions econòmiques que pesen sobre el seu país per la guerra d'Ucraïna. La caiguda del preu del petroli i la recessió de l'economia russa fan les sancions més pesades per a Moscou. La situació a Ucraïna està bloquejada, amb el front estable i els rebels pro-russos del Donbass, que acaben d'acceptar un alto el foc que Kíev també respecta. Ara, doncs, el problema és negociar un acord polític segons s'estableix als acords de Minsk, que preveuen un model federal que Kíev considera inacceptable.

Els riscos

12 països bombardegen Síria des de l'aire sense coordinació

Ara mateix hi ha 12 països implicats en la campanya d'atacs aeris sobre Síria, que es dirigeix contra posicions de l'Estat Islàmic i també d'altres grups fonamentalistes. Amb la coalició liderada pels Estats Units hi ha: el Canadà, Bahrain, la Gran Bretanya, Qatar, l'Aràbia Saudita, Turquia, els Emirats Àrabs i Jordània. A més, Israel bombardeja Síria a la seva frontera nord i l'últim a sumar-s'hi ha estat Moscou. L'OTAN es va queixar dimecres que Rússia va avisar amb només una hora d'antelació de l'inici dels bombardejos. El risc d'accidents és creixent, sobretot si no es respecten els protocols del que s'anomena 'desconflicte' per evitar-los. Fa uns dies el president israelià, Benjamin Netanyahu, ja va pactar aquests protocols amb Putin, i dimecres el secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, va dir que faria el mateix amb el seu homòleg rus, Sergei Lavrov. 

Impunitat

Ningú atura els bombardejos d'Al-Assad contra els civils

La principal causa de víctimes civils –en quatre anys són ja 300.000 morts, la majoria no combatents– són els bombardejos de l'aviació siriana sobre els barris controlats pels rebels. El règim s'ha inventat una nova arma molt mortífera i barata: barrils de dinamita plens de metralla que es llancen en zones urbanes des de caces o helicòpters. La gran paradoxa de la situació actual és que cap de les potències estrangeres que bombardegen Síria des de l'aire  s'ha enfrontat a l'aviació siriana.

Aron Lund, expert de Carnegie Endowment for International Peace, subratlla aquesta contradicció: "La Casa Blanca pot continuar insistint que Baixar al-Assad ha d'abandonar el poder, però l'aviació nord-americana, a partir d'ara, estarà compartint l'espai aeri sirià tant amb l'aviació d'Al-Assar –que tothom sap que bombardeja constantment els barris i la infraestructura civil– com amb un cos enviat per Síria per ajudar-lo".

El context

El drama dels refugiats sacseja Europa

El president rus ha trobat una finestra d'oportunitat en la crisi de refugiats que viu Europa. "Putin és un bon estratega –apunta l'analista Fiodor Loukianov, membre del Consell per la Seguretat i la Defensa de Rússia a les pàgines de 'Le Monde'–. Sap que aquesta crisi ha contribuït a modificar el punt de vista de les societats occidentals, Alemanya inclosa, reforçant la idea que calia fer alguna cosa sobre el terreny. I això complicaria les coses a Rússia". Però per a Thomas Gomart, de l'Institut Francès de Relacions Internacionals, l'objectiu de Putin son els Estats Units: "Moscou vol establir un diàleg directe amb Washington per sortir del bloqueig a la crisi d'Ucraïna".

La rehabilitació

Putin busca trencar l'aïllament internacional

Després de deu anys d'absència, Putin ha tornat aquesta setmana a l'Assemblea General de l'ONU per demanar una coalició internacional contra l'Estat Islàmic i s'ha entrevistat amb el president nord-americà Barack Obama, amb quin no se saludava des de feia dos anys. Dimecres va bombardejar Síria, i aquest divendres serà protagonista a la cimera sobre Ucraïna a París, on es reunirà amb el president francès, François Hollande; la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president ucraïnès, Petró Poroixenko. L'estratègia de trencar l'aïllament internacional a què va ser sotmès des de l'annexió a Rússia de la península de Crimea és clara. Mentre que els líders dels Estats Units i Europa continuen paralitzats davant la crisi siriana, Putin proposa una sortida simple: apuntalar Al-Assad militarment perquè pugui participar en una transició política. L'estratègia de pactar amb el diable per aturar la sagnia, encara que sigui al preu de sostenir un règim acusat de crims de guerra per donar-li una façana democràtica amb una transició pactada. Veient els resultats d'aquesta operació al Iemen, avui enfonsat en una cruenta guerra civil, no sembla que això pugui conduir a una pau duradora.