Pluja d’armes a Kobane per vèncer el jihadisme

IstanbulVint-i-quatre tones d’armes i medicaments van començar a caure en paracaigudes, diumenge a la nit, sobre zones controlades pels defensors de la ciutat de Kobane, assetjada per l’Estat Islàmic (EI) des de fa 36 dies. Els Estats Units van fer l’entrega amb avions Hèrcules i el remitent era el Govern Regional Kurd (KRG) de l’Iraq. Els destinataris, unes Unitats de Defensa del Poble (YPG) -kurds sirians- que recuperen l’alè i es conjuren per fer fora l’EI de Kobane aviat. Mentrestant, Turquia va donar una mica d’aire als kurds anunciant que permetria l’accés de soldats kurds iraquians a Kobane.

Hauria sigut “irresponsable per part nostra, a més de moralment difícil, girar l’esquena a una comunitat que combat l’EI”, va dir ahir el secretari d’Estat dels EUA, John Kerry. Aquest detall és el que més destaca en declaracions a l’ARA l’analista Mutlu Civiroglu: “La coalició internacional anti-EI, per ara, no té tropes terrestres. Per això el llançament d’armes suposa un reconeixement a la tasca sobre el terreny de les YPG”. Amb tot, Kerry, que fa unes setmanes va comentar que Kobane no era un “objectiu estratègic”, va donar a entendre ahir que l’ajuda respon a una “crisi momentània”.

Una batalla ferotge

Segons diverses fonts, el carregament rebut va consistir en armes lleugeres i pesants. Els custodis de Kobane van celebrar la recepció igual que els avenços contra l’EI dels últims dies, aconseguits gràcies als bombardejos de la coalició internacional. Ahir van prosseguir els atacs en almenys sis posicions dels jihadistes. Però, malgrat els paquets d’armes, la victòria continua sent incerta. Les YPG s’enfronten a un EI armat amb tancs, morters de gran calibre i, fins i tot, tal com ha denunciat l’ONG Human Rights Watch, munició de dispersió.

Les armes es van haver de llançar des de l’aire perquè, tal com va reiterar diumenge en un discurs el president turc, Recep Tayyip Erdogan, el seu país no permetrà l’entrada d’armament ni munició a Kobane. Fins ara pel pas fronterer de Mursitpinar, a 300 metres de la ciutat sota foc jihadista, només s’hi ha vist passar ajuda humanitària. “El Partit de la Unió Democràtica (PYD) -la formació majoritària kurda a Síria- i el PKK són el mateix”, va insistir Erdogan, referint-se al fet que considera la formació que colidera Salih Muslim “terrorista” per la seva afinitat amb la guerrilla kurdoturca.

Tant els EUA com la UE, igual que Turquia, mantenen el PKK a la seva llista de grups terroristes. Però la seva crucial participació al front que va fer retrocedir l’EI al nord de l’Iraq durant l’estiu ha fet que Occident se’ls miri amb uns altres ulls. Diverses campanyes populars han demanat que se’ls esborri de les llistes negres. Per a Ankara, aquest pas és més traumàtic, ja que ha passat trenta anys en guerra amb aquesta formació. Un conflicte que ha causat més de 40.000 morts, segons algunes estimacions.

Així mateix, Turquia segueix embolicada en un procés de pau que va començar fa uns dos anys. Tot i haver intentat separar-lo dels esdeveniments de Kobane, els kurds, pels quals no hi ha fronteres, no ho entenen així. L’actitud intransigent dels turcs amb Kobane, bloquejant durant setmanes l’accés de voluntaris i armes a la ciutat fins i tot en contra del que demanava l’ONU, va desembocar en un esclat de violència als carrers amb més de 35 morts, i en la decisió del PKK de retornar combatents al territori turc, molts dels quals, segons ha pogut saber l’ARA, estan lluitant a Kobane.

El diàleg entre turcs i kurds penja d’un fil. Diumenge passat, després de més de deu hores de reunió amb polítics i notables de la societat turca, el primer ministre Ahmet Davutoglu va declarar, enigmàtic, que, “si les converses haguessin anat diferent”, la seva “postura amb Kobane hauria sigut diferent”.

És per això que el missatge sorgit ahir d’Ankara va resultar xocant. “Estem assistint els peixmergues -el nom que reben els soldats kurds iraquians- per passar a Kobane”, va assegurar el ministre d’Exteriors turc, Mevlüt Çavusoglu, en una roda de premsa. El polític no va entrar en detalls. Una font anònima, citada pel diari local Hürriyet Daily News, va afirmar que ja hi havia peixmergues dins de Kobane. Però, al tancament d’aquesta edició, cap de les autoritats kurdes presents a la localitat va confirmar aquesta informació. El portaveu de les forces peixmergues, Jabbar Yawar, va comunicar ahir al vespre que estan “preparats per enviar algunes forces de suport per terra o per aire”.

L’acceptació oficial turca d’obrir la porta als soldats d’Erbil -capital kurdoiraquiana-és un lleu canvi d’actitud cap als kurds. L’analista Civiroglu adverteix que es podria tractar de “propaganda turca” per rentar la seva imatge, tenint en compte que anuncis anteriors d’aquesta naturalesa “havien acabat en no-res”. La relació entre Ankara i el Govern Regional Kurd iraquià, farcida de contractes comercials, ha sigut fructífera els últims temps. Tal com assenyala el director del Centre d’Estudis en Economia i Política Exterior (EDAM), Sinan Ülgen, la jugada d’Ankara és rodona perquè permet ajudar Kobane indirectament i així no molestar potencials votants nacionalistes turcs.

Objectiu final: Al-Assad

A més, tal com indica en una columna al diari Hürriyet l’articulista Murat Yetkin, Turquia pot estar buscant, amb tots aquests moviments, aconseguir suport per al seu objectiu final, que és tombar el president sirià, Baixar al-Assad. Ankara pretén crear “àrees de seguretat” al nord de Síria per pressionar Damasc, cosa que a Washington no li interessa.

Així, obrint la porta de Kobane als peixmergues, Turquia buscaria la simpatia occidental per acceptar els seus plans. Ara bé, els turcs també segueixen marcant una línia vermella. El cap de la diplomàcia turca va deixar clar ahir que només acceptaran un grup armat per Occident a Síria, que no són les YPG kurdes, sinó el veterà Exèrcit Sirià Lliure.

L’impacte de la implicació d’Erbil a Rojava -autonomia constituïda unilateralment pels kurds de Síria al nord del país a finals del 2013- té també un valor en clau interna. El colíder del PYD, Salih Muslim, mai s’ha entès amb Barzani -representant dels kurds iraquians-: no comparteix la seva visió política i rebutja la seva influència. De fet, l’analista Civiroglu destaca que la major part del material militar rebut a Kobane procedeix d’arsenals de la Unió Patriòtica del Kurdistan (PUK), partit enfrontat al de Barzani i amb més bones relacions amb el PKK i el PYD.

No ha sigut fins fa pocs dies que el Govern Regional Kurd iraquià ha decidir reconèixer Rojava com a entitat política. En la mateixa línia, Salih Muslim es va trobar el cap de setmana passat a Dehok -Kurdistan iraquià- amb Barzani i altres dirigents kurds. L’analista Mutlu Civiroglu creu que és aviat per concloure res d’important. Però s’esperen acostaments entre els dos líders que permetin, com ja s’ha intentat abans, elaborar una estratègia política conjunta. La desesperació per defensar Kobane de l’EI pot arrossegar definitivament el PYD a la taula de pactes.