TENSIÓ A KÍEV
Misc 21/04/2014

La treva de Pasqua a Ucraïna esclata en un tiroteig mortal

Tres morts en un control de carretera desencadenen acusacions creuades que desafien l’acord de Ginebra

Ana Lázaro
4 min
MORTS EN UN CONTROL  Un home afligit davant  les víctimes de la ciutat de Sloviansk.

KíevLa treva pasqual ha sigut de curta durada a les regions de l’est de l’Ucraïna. Un tiroteig entre activistes pro-russos i nacionalistes ucraïnesos va causar tres morts als afores de la ciutat de Sloviansk, un dels bastions dels separatistes. L’atac es va produir a les dues de la matinada en un dels controls de carretera que han aixecat els insurgents. Quatre cotxes es van acostar a la barricada i, després de negar-se a identificar-se, van obrir foc. Els rebels van respondre i dos dels vehicles es van incendiar.

Els detalls de l’incident segueixen sent confusos, però ràpidament l’atac va desencadenar un riu d’acusacions creuades que pot dinamitar els acords assolits la setmana passada a Ginebra. Segons els insurgents pro-russos, els atacants pertanyen al grup radical Sector Dret, una de les organitzacions d’ultradreta que van participar en la revolta de Maidan i que encara estan actives a la capital.

El ministeri d’Exteriors rus es va mostrar “indignat” i va acusar Kíev de no fer prou per acabar amb aquests grupuscles: “Rússia està indignada amb aquesta provocació, que mostra la poca voluntat de Kíev de desarmar els nacionalistes i els extremistes”, va escriure en un comunicat. Segons el text acordat dijous a Ginebra entre els Estats Units, Rússia, la UE i el govern interí d’Ucraïna, els radicals pro-russos han de lliurar les armes i desallotjar els edificis ocupats. Però aquesta mesura també afecta els activistes que segueixen a la plaça de la Independència de la capital.

Els Serveis de Seguretat ucraïnesos consideren que aquest incident és una “posada en escena” per fer pujar la tensió i per desacreditar el govern: “Els delinqüents armats i sabotejadors que estan aterrint la població local a Sloviansk van recórrer a una provocació cínica”, van publicar a la seva pàgina web, i van afegir que les informacions presentades pels mitjans russos són falses. Per la seva banda, Sector Dret també nega qualsevol implicació en el tiroteig i acusa les forces especials russes d’estar al darrere de l’acció.

Toc de queda i guerra als púlpits

L’alcalde autoproclamat de Sloviansk, Viatxeslav Ponomarev, ha decretat un toc de queda a la ciutat que prohibeix sortir al carrer entre la mitjanit i les sis del matí. Així mateix, ha demanat a Moscou que els ajudi amb “el desplegament d’una força de pacificació” russa destinada a protegir la població dels radicals nacionalistes. “[Aquests radicals] no parlen amb nosaltres, només ens maten”, ha argumentat.

Aprofitant les homilies del Diumenge de Pasqua, els patriarques ortodoxos es van llançar a una guerra de pregàries. Filaret I, el cap de l’Església ucraïnesa, va acusar Rússia de cometre una “agressió” i va proclamar que “Déu no pot estar del costat del mal i per això l’enemic del poble ucraïnès està destinat a fracassar”.

Des de la catedral de Crist Salvador a Moscou, i en presència del president rus, Vladímir Putin, el patriarca Ciril va demanar una pregària “pel poble rus que viu a Ucraïna” i per “desfer els designis d’aquells que volen destruir la santa Rússia”. Ciril va explicar que Ucraïna i Rússia són “un sol poble davant Déu”. Quan es va produir el desmembrament de la Unió Soviètica i Ucraïna es va independitzar, es va produir un cisma a l’Església ortodoxa que va portar a la creació d’un patriarcat a Kíev. Les dues Esglésies mai han aconseguit superar les diferències, molt marcades per les tensions polítiques entre els dos països.

Diàleg nacional

Divendres passat el govern de Kíev va fer els primers passos per aplicar els acords de Ginebra. Va decretar una treva durant el període de Pasqua i va obrir un diàleg nacional perquè les diferents parts presentin les seves propostes per reformar la Constitució per dotar de més autonomia les províncies de l’est.

Les autoritats de Kíev estan a favor de la descentralització de l’estat, una idea que compta amb el suport del 41% de la població de les regions russòfones. En canvi, el projecte de federalització, que és el que defensa Moscou, té una mica menys de seguidors, ja que el percentatge de partidaris és del 38%. Però una gran majoria, el 70%, s’oposa a l’annexió a Moscou.

Aquestes dades corresponen a un estudi d’opinió de l’Institut Internacional de Sociologia de Kíev a les regions del sud-est d’Ucraïna. Del sondeig també es desprèn un gran rebuig popular per les noves autoritats ucraïneses, sorgides de la revolta que va derrocar l’expresident pro-rus Víktor Ianukóvitx. Un 74% dels entrevistats consideren que tant el president, Oleksandr Turtxinov, com el primer ministre, Arseni Iatseniuk, han arribat al poder de manera il·legítima.

El papa Francesc fa una crida a la pau

El papa Francesc va dedicar ahir el seu missatge de Pasqua a invocar la pau al món i la fi de tots els conflictes, “grans o petits, antics o recents”. Francesc, des del balcó central de la basílica de Sant Pere i davant d’unes 150.000 persones, va esmentar explícitament Ucraïna, així com Síria, l’Iraq, la República Centreafricana i Veneçuela. També va fer referència al brot d’Ebola en països com Libèria, Sierra Leone i Guinea, així com a “la plaga de la fam” agreujada per aquests conflictes i “pels grans malbarataments”. Aquest any la Pasqua catòlica ha coincidit amb la de l’Església ortodoxa. El Vaticà es prepara per celebrar diumenge que ve la canonització de Joan XXIII i Joan Pau II.

stats