El Parlament britànic frena Cameron
El govern perd la votació per autoritzar una intervenció militar a Síria
LondresEl fantasma de l'Iraq va planar ahir al Parlament de Westminster. El govern de Cameron va perdre la votació que havia de donar el vistiplau a una intervenció militar a Síria. L'oposició laborista, liberal i d'alguns diputats tories va frustrar per 13 vots (285 a 272) els plans dels conservadors. Cameron va declarar que el seu govern "ha captat el missatge i actuarà en conseqüència". Els laboristes també van perdre l'esmena en què demanaven esperar al dictamen dels inspectors de l'ONU. La setmana vinent el Parlament tornarà a debatre la qüestió.
En un debat intens i acalorat, com feia temps que no es recordava, el primer ministre britànic va defensar ahir una acció militar "ràpida i mesurada" a Síria. Cameron va dir que hi ha proves "contundents" que Al-Assad està darrere de la matança de civils del 21 d'agost amb armes químiques, tot i que "no n'hi ha una certesa del 100%". També va assegurar que el Regne Unit podia atacar el règim de Damasc de manera "legal" fins i tot sense el suport de l'ONU.
El primer ministre va presentar dos informes per justificar la necessitat d'una actuació militar a Síria. El primer era sobre el posicionament legal del govern, elaborat pel fiscal general, Dominic Grieve, que concloïa que "hi ha bases legals per a una acció militar per raons humanitàries". L'informe es basa en el capítol VII de la Carta de l'ONU, que permet accions extraordinàries, en el cas que el Consell de Seguretat bloquegi l'acció, "per alleugerir la catàstrofe humanitària".
Cameron també va esgrimir el dictamen del Comitè Conjunt d'Intel·ligència del Parlament (basat en informacions dels serveis secrets), que diu que no és possible que els rebels sirians hagin perpetrat un atac amb armes químiques d'aquella magnitud. El primer ministre va convocar ahir una sessió parlamentària extraordinària per autoritzar una intervenció a Síria, però va haver de posposar la decisió perquè els laboristes i diputats rebels del seu partit van dir que hi votarien en contra fins que no es coneguessin les conclusions dels inspectors de l'ONU. Ahir només es va discutir la "possibilitat" d'una acció militar.
En declaracions a l'ARA, el coronel Richard Kemp, que va comandar les forces britàniques a l'Afganistan, va explicar que "l'Iraq i l'Afganistan tenen una influència molt gran, primer perquè ningú vol veure soldats britànics desplegats a Síria i perquè el que va passar amb l'Iraq va fer que la gent es tornés molt escèptica i cauta sobre l'ús de la intel·ligència, i ara ja no es creuen el govern". Ahir el suport dels ciutadans a una intervenció va baixar fins al 22%.
"La principal diferència entre l'Iraq i Síria és que en el cas de l'Iraq hi havia un informe dels serveis d'intel·ligència que deia que Saddam tenia armes químiques, mentre que en el cas de Síria tothom sap que s'han fet servir armes químiques", diu el coronel Kemp, que també és exmembre de Comissió Conjunta d'Intel·ligència.
"Això no és com l'Iraq"
"Això no és com l'Iraq", va dir ahir Cameron. "No es tracta de posar-se a favor d'un bàndol o de l'altre, no es tracta d'una invasió ni de canviar un règim, estem parlant de la nostra resposta a l'ús d'armes químiques a gran escala i la nostra resposta a crims de guerra".
