París i Londres exigeixen una resposta europea a la crisi de Calais

BarcelonaLa unitat fa la força. Aquesta és la màxima a la qual s’han agafat França i el Regne Unit per abordar la crisi immigratòria que es viu a Calais. En un comunicat conjunt publicat ahir a Le Journal du Dimanche, els ministres de l’Interior dels dos països, Bernard Cazeneuve i Theresa May, marquen com a “prioritat absoluta” aturar l’allau de sensepapers que intenten travessar el canal de la Mànega, però també deixen clar que la solució no és “simple” ni depèn exclusivament d’ells.

“Estem fent front a una crisi migratòria global que no afecta només els nostres dos països. La resposta ha de ser una prioritat europea i internacional”, s’afirma al text, en què s’adverteix que París i Londres no poden gestionar en solitari una problemàtica que té el seu origen en l’entrada d’immigrants irregulars al continent. “Molts dels que hi ha a Calais per intentar arribar al Regne Unit han passat per Itàlia, Grècia i altres països. França no és per a ells més que un país de trànsit”, insisteixen Cazeneuve i May.

De moment, els dos països han posat en marxa mesures de xoc contra les constants temptatives d’entrada a les instal·lacions de l’Eurotúnel dels últims dies. França ha reforçat la seguretat amb l’enviament de 120 agents més a Calais, mentre que el govern britànic ha anunciat un pla de 10 milions d’euros que inclou la creació d’una àrea de protecció per a camions amb destinació al Regne Unit i l’aixecament a la terminal francesa de Coquelles d’una tanca més forta que l’actual. Tot i això, els ministres de l’Interior deixen clar a la declaració d’ahir que es tracta de solucions temporals. “A llarg termini, tota resposta permanent passa per la reducció del nombre de persones que abandonen l’Àfrica per arribar a Europa per raons econòmiques”, subratllen, i matisen que sempre s’oferirà protecció “als que fugen dels conflictes i les persecucions” -com, de fet, gran part dels 3.500 immigrants que hi ha acampats a Calais.

Imatge d’unitat

Més enllà d’una apel·lació a la responsabilitat europea, el comunicat d’ahir -com la conversa telefònica que van mantenir divendres François Hollande i David Cameron- va servir per escenificar una imatge d’unitat dels dos països de cara a rebaixar l’intercanvi de retrets dels últims dies entre representants polítics d’una banda i l’altra. “Als nostres amics britànics els dic que la nostra exasperació és total. Cal que sàpiguen el que molts francesos pensen: si no s’ha evitat que els immigrants arribin a Europa, deixarem d’impedir que marxin a Anglaterra”, deia fa poc el diputat conservador francès Xavier Bertrand, mentre que dissabte la líder en funcions del Partit Laborista britànic, Harriet Harman, exigia a França indemnitzacions per als camioners, empreses i ciutadans que es veuen afectats pel caos a Calais.

Itàlia rescata 4.000 immigrants en tres dies

L’èxode des del nord d’Àfrica i, en conseqüència, la pressió migratòria sobre les costes italianes creix un any més amb l’arribada del bon temps. La Guardia Costiera va informar ahir que entre dijous i dissabte ha rescatat un total de 3.917 immigrants que intentaven travessar el Mediterrani. Una xifra que no fa res més que créixer, tal com alerten les autoritats del país. Ahir mateix un grup de 500 immigrants van desembarcar a Taranto (a la regió de la Pulla, al sud d’Itàlia) i un altre de més de 400 a Càller (Sardenya) després de ser rescatats al mar. Aquesta tarda, a més, es preveu que arribin a territori italià 780 immigrants que dissabte van ser localitzats a 48 quilòmetres de les costa de Líbia quan viatjaven en diverses pasteres amb cinc cadàvers a bord.

Pel que fa a la immigració a Espanya, ahir es va saber que quatre subsaharians van morir ofegats quan intentaven arribar nedant a Ceuta des de les costes marroquines. Els cadàvers els va trobar una patrulla de la marina reial marroquina a la rodalia de Belyounech, a la frontera nord de Ceuta. La mateixa patrulla va poder rescatar tres companys seus amb vida. Es desconeix si els set immigrants havien sortit nedant des de la costa marroquina o eren nàufrags d’una pastera.